Comentari literari d'un poema

Aquesta poesia tracta de les relacions amoroses, L'amor no correspongut pot causar un gran sofriment i aquest enamorament pot ser perillós, com un escorpit.
L'autora té la intenció d'avisar-nos sobre el perill que aquest enamorament no correspost comporta. Els versos estan en primera persona.
Les dues primeres estrofes tenen moltes paraules que pretenen representar el perill, la temptació, el misteri sobretot són imatges agressives les que ens venen al cap. La tercera estrofa suggereix calma en tot el perill que hem vist a les dues primeres estrofes.L'ultima estrofa és una advertència, on es mostra la intenció inicial del poema, "l'escala fosca del desig no té barana" si traspasses el límit cauràs per l'escala perquè no hi ha barana.
Els versos son de 4 sil·labes encara que hi han d'altres que en tenen 3.
Es fan servir recursos retòrics com la metàfora i d'altres com atribuir qualitats d'un animal (ullal) a la nit, també hi han imatges.
Com a conclussió puc dir que es un poema amb una idea principal molt clara i això es d'agraïr perquè en casi tot el llibre hi han poemes massa complicats, aquest es salva.

El cor delator, comentari de text.

1.Situar el text
Edgar Allan Poe va néixer el 19 de gener de 1809 a Boston i va morir el 7 d'octubre de
1849 a Baltimore (Maryland).
Era el segon fill d'un matrimoni d'actors, format per David Poe, d'ascendència irlandesa, i Elizabeth Arnold, de pares anglesos. Però quant Edgar tenia dos anys el seu pare va abandonar a la seva mare embarassada. Quant va tenir a la filla, Rosalie, es van mudar a Richmond (Virginia), a casa d'uns parents. Poc després (1811), Elizabeth va morir i va ser adoptat per un matrimoni del que va heretar el seu cognom Allan.
Quant Edgar va ser adolescent va començar a tenir problemes amb l'alcohol que li va comportar diversos problemes amb el seu pare adoptiu.
El 1834 es va casar amb la seva cosina Virginia Clemm, de només tretze anys. La mort de Virginia, el gener de 1847, va afectar-lo molt, l'enfonsà en l'alcoholisme i la depressió, i va mantenir tumultuoses relacions amb altres dones.

Va morir a Baltimore (Maryland) el 7 d'octubre de 1849, víctima del "delirium tremens", tot i que també es pensa que va morir de diabetis, deficiències enzemàtiques o fins i tot ràbia.

-Importància de l'escriptor en el context de la literatura universal.
Edgar Allan Poe va cultivar tant la narrativa com la poesia i l'assaig, realitzant aportacions originals (això era una llei per a ell) en aquests camps.

- Característiques fonamentals de la seva obra.
Va escriure poesia, novel·la i relats curts. Conegut sobretot pels seus relats de temes fantàstics i d'horror.
És considerat el pare del conte de terror psicològic i dels relats curts del seu país. Va ser un precursor del relat detectivesc i de la literatura de ciència ficció i renovador de l'anomenada novel·la gòtica.

- A quina part de la producció de Poe (quan va ser escrit?) pertany aquest conte?
No he trobat quan Poe va escriure "el cor delator" , però ho va escriure junt aquestes obres:
El gat negre, El pou i el pèndol, El cor delator, La caiguda de la Casa Usher, La veritat sobre el cas del senyor Valdemar, L'enterrament prematur, Ligeia, etc.

- Se'l pot relacionar amb altres autors de la seva època (o d'altres èpoques)?
Se'l considera una gran influència en el simbolisme, dins del gènere poètic, i especialment sobre el seu traductor al francès, el poeta Charles Baudelaire, creador d'aquesta escola a França, no està de més aclarir que aquesta influència va ser estrictament temàtica i no formal.

2.Tema
L'idea o el tema central del cor delator tracta de la bogeria i la obsessió d'un home que estàobsessionat amb l'ull entel·lat d'un avi.
Mitjançant aquests fets l'història comença a articular-se: L'home protagonista espia cada nit a la seva cambra a l'avi, una nit el protagonista el mata. Al final del conte l'home després de guardar els membres del cos de l'home per la seva casa es delata davant dels inspectors que tenien un avís.
El personatge es el narrador intern i observador i està narrat en primera persona.

3.Personatges
Els personatges principals son l'home i el vell. Els personatges secundaris son els inspectors i el vell.
El vell tracta com el seu fill al narrador, però aquest té tanta obsessió pel seu ull que vol matar-lo sigui com sigui, pel narrador això no té res de dolent per què com ell diu " no esta boig".
Al conte hi ha un personatge intern que és l'home i el narrador es observador. La majoria dels personatges son plans (vell, inspectors..), només es rodó el protagonista.

4.Espai
L'acció transcorre a la vivenda del vell concretament a la seva habitació, no donen gens informació sobre el lloc,es pot destacar que el terra era de fusta i que la casa era obscura i tenia les finestres tancades per por dels lladres.

5.Temps
No hi ha cap informació sobre quan està situada l'acció, podríem imaginar-nos que es la mateixa època que la del autor, finals del segle XIX.
El temps intern on l'acció es desenvolupa es de vuit nits.

6.Estructura

Introducció
El conte comença amb un home intentant fent-nos creure que no esta boig.
Aquest home té una obsessió i es l'ull d'un vell, aquest home esta tan obsessionat amb aquell ull entelat de l'avi que fins i tot l'espia cada nit a la seva cambra mentres dorm.

Nus
L'octava nit que visita al vell fa un soroll i el vell es desperta, l'home després de que passes una hora il·lumina el vell amb una llanterna, de cop l'home veu que l'ull està obert i mata al vell sense pensar-ho.
Després del crim per no ser descobert va desmembrar el cadàver i va anar amagant els membres per varies parts de la casa.
Més tard, la policia arriba amb un avis de denuncia. L'home fa el que pot i es comporta perfectament amb els inspectors i aquests resulten convençuts de que no ha fet res.
Però aquest comená a escoltar un soroll tan fort que comença a resultar atordit.

Desenllaç
L'home creu que els inspectors es fan el desentesos i que saben que ha estat ell l'assasí, tanta es la seva locura i tant escolta el seu propi cor bategant que confessa tot el que hi ha fet.

7.Estil
Aquest conte es un monòleg a excepció d'unes quantes línies de diàleg on parla el vell.
La llengua es estàndard amb un registre col·loquial elaborat i literari i amb interpel·lacions al lector.La frase té un període llarg i un ritme lent.

8.Conclusions
Edgar Allan Poe considerat com un dels pares del terror psicològic fa d'aquest conte un gran relat amb un propòsit que compleix, el de fer esgarrifar al lector.
Les coses que passen a la lectura son molt poques però esta molt be explicat.

El cor delator

Introducció

El conte comença amb un home intentant fent-nos creure que no esta boig.
Aquest home té una obsessió i es l'ull d'un vell, aquest home esta tan obsessionat amb aquell ull entelat de l'avi que fins i tot l'espia cada nit a la seva cambra mentres dorm.


Nus

L'octava nit que visita al vell fa un soroll i el vell es desperta, l'home després de que passes una hora il·lumina el vell amb una llanterna, de cop l'home veu que l'ull està obert i mata al vell sense pensar-ho.
Després del crim per no ser descobert va desmembrar el cadàver i va anar amagant els membres per varies parts de la casa.
Més tard, la policia arriba amb un avis de denuncia. L'home fa el que pot i es comporta perfectament amb els inspectors i aquests resulten convençuts de que no ha fet res.
Però aquest comená a escoltar un soroll tan fort que comença a resultar atordit.

Desenllaç

L'home creu que els inspectors es fan el desentesos i que saben que ha estat ell l'assasí, tanta es la seva locura i tant escolta el seu propi cor bategant que confessa tot el que hi ha fet.

Maria Rosa i La llegenda del cor menjat

1. Un cop ja heu acabat l'obra, trobeu el punt o punts de connexió que lligaria la llegenda medieval amb Maria Rosa d'Àngel Guimerà (escena 9, acte 3), concretament l'escena del banquet de noces.

A la llegenda del cor menjat Ramon de Cabestany li fa ingerir a una dama el cor del seu estimat marit.

Al banquet de noces de Maria Rosa, en Badori fa que beguin el vi que l'Andreu va trepitjar on hi havia sang per culpa de la ferida que es va fer amb l'agulla.
La Maria Rosa el beu amb ànsia, ja que es l'obra del seu estimat marit.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (12)

Final de l'obra

Acte 3 (escenes 7, 8, 9 , 10, 11)

Escenari i marc temporal

Escena 8,9,10 i 11: Dinte d'una casa molt pobra.

Personatges que hi intervenen i caracterització

Escena 8: Maria Rosa, Tomasa, Quirze, Marçal, Gepa i Xic.
Escena 9:Tomasa i Badori.
Escena 10: Maria Rosa, Tomasa, Marçal, Badori, Quirze, Gepa, Calau i Xic.
Escena 11: Maria Rosa, Tomasa, Quirze, Marçal, Gepa, Xic, Badori, Calau i Tomasa.

Resum (breu)

Escena 8: Van cap a l'esglèsia.La Tomasa no va, es queda fent el menjar.
Escena 9: En Marçal i la Maria Rosa son casats. Més tard desprès de dinar s'atipen a vi que ha portat en Badori, però en Marçal s'adona de que el vi que esta bebent era de la collita que va trepitjar l'Andreu, on es va fer mal amb l'agulla i la sang va caure al vi. En Marçal deixa de beure i la Maria Rosa comença a fer-ho. En Gepa insinua que tenia alguna cosa que veure a la mort de l'Andreu.
Escena 10: Maria Rosa fa veure que no estimava l'Andreu de veritat i li diu a en Marçal que ella havia fet moltes coses per aconseguir-lo en canvi ell no. Ell li confesa que va matar al capatàs per demostrar que havia lluitat per ella. Maria Rosa el mata.
Escena 11: Tothom descobreix a en Marçal mort al terra.

Aspectes a destacar

Escena 8: La Tomasa es queda fent el menjar en comptes d'anar a l'esglèsia, sembla que no li interessi.
Escena 9: El detall d'en Badori portant el vi trepitjat per l'Andreu amb la seva sang.
Escena 10: La manera d'enganyar de la Maria Rosa per fer-li dir que ell va matar el capatàs.
Escena 11: Que la Maria Rosa mati en Marçal amb tot l'odi del món per venjar el seu marit.


1. Assenyaleu i comenteu el moment en què el Marçal pretén humiliar en Badori.

Quan l'obliga a felicitar-lo pel casament amb la Maria Rosa.

"Esculteu tothom que en Badori felicita a... la meva dona"

2. Interpreta aquestes paraules del Badori, just després de felicitar la parella de casats: "Ah! I que duri [la felicitat] fins... fins al dia del judici."

Fins el dia de la mort d'un dels dos.

Comencen a veure vi i el porró va de boca en boca sense parar... Tant en Gepa com en Badori esperonen el Marçal perquè en begui més. Fins que en Quirze fa la pregunta clau:

"Però d'on l'has tret, aquest vi?"

3. Explica l'origen i la història d'aquest vi. Amb quina escena anterior de l'obra connecta o es relaciona?

Era el vi que l'Andreu va trepitjar quan era viu, el mateix dia que la Maria Rosa es va fixar en ell per la broma que li van fer de posar-li una agulla al raïm.


4. Explica de quina manera la Maria Rosa li arrenca la veritat al Marçal.

La Maria Rosa l'enganya fent veure que lestimava a ell i no al seu marit i que havia fet moltes coses per estar amb ell i que en canvi , ell per ella no. En Marçal al escoltar això li confessa que va matar al capatàs.

Un dels moments culminants d'aquesta escena és quan la luxúria del Marçal i l'odi de la Maria Rosa assoleixen el grau més alt d'intensitat i s'enfronten l'un a l'altre. És un moment de clímax brutal.

5. Assenya-la aquest moment concret tot copiant-ne el breu fragment.

"Aparta't! Vil! Assassino! I estic casada amb tu! I t'he besat! Oh, Mare meva!... A l'Andreu d'aquest tigre l'ha mort!"

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (11)

Acte 3 (escenes 4, 5 i 6)

Escenari i marc temporal

Escenes 4,5,6: Dintre d'una casa molt pobra.

Personatges que hi intervenen i caracterització

Escena 4: Marçal, Badori, Quirze, Gepa, Calau i Xic.
Escena 5: Maria Rosa, Marçal i Gepa.
Escena 6: Maria Rosa, Marçal i Tomasa.

Resum (breu)

Escena 4: La Maria Rosa no apareix. En Quirze i en Marçal parlen sobre la curta història dels dos.
Escena 5: La Maria Rosa té dubtes i sent que esta traïnt l'Andreu casant-se amb en Marçal.
Escena 6: La Maria Rosa pensa en l'Andreu mentre tothom es prepara per el casament.

Aspectes a destacar

Escena 4: La conversa que tenen en Quirze i en Marçal sobre com es van conèixer, que no té cap sentit amorós per la Maria Rosa.
Escena 5: Segueix sentint el mateix per l'Andreu.
Escena 6: Les prises que té tothom amb la cerimònia i com va de tranquil·la la Maria Rosa.

1. En aquesta escena el Marçal es mostra segur d'ell mateix i desafiant. Hi ha un moment, però, que aquesta solidesa de caràcter trontolla, un moment en què la seva aparent autoritat comença a esquerdar-se, un moment, en definitiva, de feblesa. Assenyala'l.

"I per què ho havia de sospitar? I...ara que me'n recordo: això seria després de la mort...aquell, l'Andreu. Sinó que un dia com avui un hom no sap lo que s'empesca. Ara és aquí, la Maria Rosa"

2. Àngel Guimerà, un mestre de la representació escènica, fa parlar el Marçal en un doble llenguatge ple de connotacions eròtiques. Assenyala-ho.

"Jo me la mirava ficant-me per un brut d'esbarzers i de gatoses: me ounxava tot jo, però hi era a propet! I ella al torrent, arremagada de braços, agafava la meva brusa, la meva samarreta...tot; i ho rebregava, i rebregant ho ficava a l'aigua que corria, i ho tornava a treure, posant-hi el sabó, cobrint-lo de bromera, pegant-li el sabó, cobrint-ho, amanyagant-lo, sense adonar-se'n, que si fes pastures. I jo, que bèstia! Hi gosava com si fos dintre!"


1. Assenyala el fragment en què les primeres desconfiances es fan explícites.

"Dient-lo et lliga amb mi. I perquè no te'n poguessis anar...què no hauria fet, jo! Per arribar a tu he de passar per sobre de tot, de tot! No em perdones tu tot lo que he fet perquè fossis la meva dona?"

2. Fixeu-vos en aquestes paraules de la Maria Rosa:

"... m'ha semblat que l'Andreu era al meu davant reptant-me de mala dona! I he arrencat a córrer fugint d'aquella casa i d'ell, que em perseguia!"

No trobeu que és com si el seu inconscient li estigués parlant, donant senyals...?, com si l'esperit de l'Andreu desitgés venjar-se del Marçal? La Maria Rosa té intuïcions que no acaba d'entendre encara i que es manifesten en forma de records i d'imatges.

Només el Marçal (i nosaltres/el públic!) pot entendre de què es pot arribar a sentir culpable la Maria Rosa. Hi ha una mena de força sobrenatural (l'esperit traït del Marçal, potser?) que neguiteja la Maria Rosa.

Què opineu?

La Maria Rosa sap que el que va a fer no està bé, ella segueix estimant el seu marit encara que sigui mort i sap que si es casa amb en Marçal serà infeliç.


3. Davant de l'estat nerviós de la Maria Rosa, ¿com reacciona en Marçal? Exemplifica-ho.

Amb ràbia, li fa callar fins i tot.

"Marçal: Calla!"

4. ¿Creus que la Maria Rosa s'estima al Marçal? Què diu exactament ella? ¿Creus que l'importa al Marçal els sentiments de la Maria Rosa? Comenta-ho i posa-hi l'exemple més adequat.

Crec que si que l'estima, encara que sigui molt poc. L'importen els sentiments de la Maria Rosa, sobretot vol que l'estimi.

5. Darrera d'aquestes paraules del Marçal, ¿què creus que s'hi amaga?:

"Per arribar fins a tu he passat per sobre de tot, de tot! No em perdones tu tot lo que he fet perquè fossis la meva dona?..."

El seu record de haver matat el seu marit, l'Andreu.

6. I, finalment, ¿de quina manera s'evidencia el pes social de l'església en aquesta escena?

Quan la Maria Rosa va a l'esglèsia a confessar-se.

"Maria Rosa: "Doncs vinc de la rectoria."


1. ¿De quin objecte estem parlant? ¿Quins sentiments desperta aquesta troballa (casual?) en la Maria Rosa?

Troba una camisa de l'Andreu, li recorda el seu amor incondicional de tots dos...

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (10)

Escenes 1,2 i 3

Escenari i marc temporal

Escena 1,2,3 : Dintre d'una casa pobra.

Personatges que hi intervenen i caracterització

Escena 1: Tomasa, Gepa, Quirze, Calau i Xic.
Escena 2: Gepa, Quirze, Calau i Xic
Escena 3: Quirze, Gepa, Calau, Xic i Badori


Resum (breu)

Escena 1: Els treballadors han cobrat.
Escena 2: En Marçal i Maria Rosa es van a casar.
Escena 3: En Badori es l'encarregat de comprar el vi, li fa mal que la Maria Rosa es casi amb en Marçal però ho amaga.

Aspectes a destacar

Escena 1: El temps que han esperat a cobrar.
Escena 2: Que la Maria Rosa es casi amb en Marçal, sense sentir res, només sentiments contradictoris.
Escena 3: Em fa pena en Badori, es ell el que deuria estar amb la Maria Rosa...