Solitud, Capítol 5, Sumant dies

Post del professor

1.Què li demana la Mila a la Marieta? Li concedeix?

Li demana adoptar en Baldiret. Si, li concedeix, però només un temps mentre s'acostumava a l'ermita.

2.En Matias, ja ho hem vist, és un home bastant insípid i apàtic. Posa'n un exemple que sigui prou el·loqüent d'aquest capítol.

Endormiscat a l'ombra dels xiprers de les feixes, li estirà les orelles barroerament.Era un mandrós.

3.La influència de l'Ànima comença a fer-se notar sobre el Matias.Explica com.

En Matias es deixa influir per l'ànima, va fer de rodamon i anava demanant diners com l'ànima li havia dit, també a la cargolada va voler anar a caçar amb ell sabent que tenia que fer una tasca a l'ermita.

4.Exactament, ¿Quins retrets, plens de ràbia, li fa la Mila? Com reacciona ell?

La Mila li recrimina tot, haver-la endut cap a l'ermita, haver deixat la seva terra i la seva gent. Ella va esclatar ja que portava molts dies guardant el seu malestar.
En Matias reaccionà malament, es va quedar desconcertat sense saber què dir.

5.Per tal que la Mila es distregui i se li passi una mica el malhumor, el Pastor proposa de fer una "cargolada". Reprodueix-ne algun fragment que et cridi l'atenció i explica per què.

"La flamarada començava d'anar de baixa, esqueixelant-se ací i allà, sota d'ella se sentia el xiuxiueig dels cargols que es rostien."
Em crida l'atenció i em dóna una mica de fàstic ja que et descriu amb tot detall cada cosa que succeia amb els cargols.

6.L'Ànima és un personatge bestialitzat.Assenyala-ho amb exemples.

L'Ànima sembla una bèstia per la seva manera de caminar, la manera de mirar com traïdora,Quan menja els cargols ho fa mossegant-los tot i que té un ganivet. La Mila també hi troba certa semblança amb una gossa.

7.Quin animaló és el que l'Ànima porta sempre amb ell?

L'animaló que porta l'Ànima es una fura.

8.El pastor torna a advertir la Mila que cal anar amb compte amb l'Ánima. Indica-ho.

L'Ànima es caçador de conills i sempre portava una escopeta i un dia quan el pastor estava donant un volt va sentir un tret que quasi li dona, va ser l'Ànima.
A més ell sempre salvava els conills que l'Ànima volia caçar i això el va fer odiar el pastor. Els guardies li van treure l'escopeta però la va recuperar.

9.¿De quina manera viu i es guanya la vida l'Ànima?

L'Ànima es caçador de conills.

Solitud, Capítol 3, Claror

Post del professor


1.Paraules desconegudes

Llamborda: Pedra gran i plena utilitza principalment per a pavimentar.
Xaia:Anyella
Ivori: vori
Xaiejar: no apareix
Goges: no apareix
Baumada: no apareix

2.Amb quina frase descriu el pastor la diferència de caràcter entre Maties i Mila?

Diu que el seu marit té un caràcter diferent i que tot s'ho pren despreocupadament.
"Té atre gènit que vós l'ermità, pensi...Ell tot s'ho pren amb catxassa, i vós seu un manat de nyirvis...m'erri?"

3.Assenyaleu les situacions que remeten al sentiment de maternitat de la Mila.

Quan en Baldiret estava amunt de la cisterna cridant i la Mila temia que caigués.
També quan el nen la mira.
"Fa un gran prec..."

4.Expliqueu breument les circumtàncies de com va morir la dona del pastor.Quin ensenyament en treu el pastor de la mort de la seva dona?

Va morir atropellada. Acceptar les coses tal com venen i que no som mes que "grans de pols".

5.Quin consell li dona el pastor a la Mila pel que fa en relació al personatge de l'Ánima?
Que no faci cas a aquell home doncs era la cosa més roïna de la muntanya.

6.De quin color veu la Mila el paisatge? Hi trobeu relació amb el seu estat anímic?

De color gris. Si per què no tenia ganes d'estar allà, això li fa estar trista.

Solitud, capítol 1, La pujada

Post del professor

ACTIVITATS

1. Fes una llista d'entre cinc i deu paraules que et resultin desconegudes i cerca'n la definició al diccionari.

Delit: Ganes de fer alguna cosa.
Apomellar: Fer poms o pomells.
Poualanques : No la vaig trobar
Lluerts: No la vaig trobar

2. Escriu aquelles expressions col·loquials o frases fetes dels personatges que et cridin l'atenció.

Deus vos ho pac!
No fos aquest farecell...!
Reina del cel!
Ànsia, que hem de baixar!

3. Escriu una breu caracterització psicològica de la Mila a partir de les situacions que viu en aquest capítol, dels pensaments que li volten pel cap o de les seves reaccions.

Es veu una dona a la que no li agrada destacar, tampoc sembla que opini sobre què o què no vol fer, sembla també que només segueix com una ombra al seu marit i fa el que ell vol que faci.

4. Coneixem el Matias a través dels ulls de la Mila i de les seves impressions. Reprodueix els fragments on podem trobar pistes o indicis per a una descripció del Matias i comenta'ls.

"L'altre esquena, ample i tova com un coixí, semblava voler eixir-se del grec negre que l'oprimia, tibant d'aixella a aixella amb una amenaça constant d'estripar-se."

"Com s'ha engreixat aquest home, del cansament ençà."

La Mila va veient com passa el temps i com canvia el seu marit.

5. Quina mena de relació personal hi ha entre la Mila i el seu espòs. Reprodueix els fragements que creguis significatius i comenta'ls

"Veiam si hauran tingut raó els avisos i aquest home m'enganyarà una vegada més amb totes seves ponderacions!"

Tenen una relació distant, sembla que ja no s'estimin. Ell se'n desenté d'ella


6. Com és descrit el pla i la muntanya. Contrasta'n les dues visions.

Pla: era bonica i riallera l'encontrada de Ridorta, d'aquell poblet amuntegat d'alt del turó i voltat per l'anella vistosa d'una faixa de plà.

Muntantanya: Sota seu no es veien més que onades de muntanyes, de muntanyes inmerses i silencioses que s'ajeien , s'aplanaven , se submergien en la quietsa ombrívola del capvespre que. com una boira negre se les hi entenia al damunt, amoratllant-les.
El pla es veia viu i alegre , en canvi la muntanya fosca , trist.



7. Copieu algun fragment d’aquest capítol on es compari la muntanya amb un atribut humà.

"En Matias havia tingut raó : era bonica i riallera l'encontrada de Ridorta"

8. Copieu un fragment en el qual el "paisatge interior" (sentiments, sensacions...) i l'exterior s'identifiquen.

La Mila tinguè un esvaïment. La immensa buidor s'obria davant ella.

9. En quina època de l'any transcorre aquest primer capítol? Com ho sabem?

El capítol transcorre en l'època de primavera.
Pag 26 "...Plenes de sol de primavera."

10. La Mila, referint-se al llarg camí que fan abans no arriben a l'ermita, diu que això és pitjor que el Purgatori. Què és el Purgatori? Busca'n alguna imatge.

Purgatori: Lloc on van les ànimes no condemnades.



11. Què és una ermita i un ermità. Busca i penja al teu blog imatges d'ambdós.

Ermita: Capellà en despoblat.
Ermità: El que té cura d'una ermita.

Víctor Català en vídeo

Literatura Modernista

Post del professor


1) Fes un esquema sintètic d'aquest article.

L'impuls modernitzador: Volen modernitzar catalunya, demostrar que la literatura catalana podia arrenglerar-se amb la més moderna avantguarda intel·lectual europea.
Rebuig de la seva societat: entenen que la seva societat ha quedat desproveïda dels seus trets d'identitat i plantegen el replegament en un mateix i la creació de "paradisos artificials" que suplantin la realitat.
Oposició artística a l'art de la industrialització: Pretenen imposar la seva oposició artística al art de la industrialització ja que la burgesia havia industrialitzat l'art.
L'home individual, natural: Descobreixen que el treball industrial embruteix, i degrada l'home i s'acaba oblidant els seus orígens. Per tornar a ser creatius, abandonen la ciutat i es traslladen al camp per poder dedicar-se plenament al treball artístic.
Rusiñol: És el protagonista indiscutible i l'ànima motriu de les festes modernistes de Sitges.
Reminiscència de la passió romàntica: realisme/naturalisme,

2) Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, obra i importància de Joan Maragall. Assenyala-hi el paper que va tenir en la gènesi del Modernisme.

Joan Maragall i Gorina Va néixer a Barcelona el 10 d'Octubre de 1960 i va morir a Barcelona el 20 de Desembre de 1911.Va ser un poeta catalá.

Obra:
Joan Maragall, "Obres Completes" (2 volúmenes), Selecta, Barcelona, 1994.
Joan Maragall, "Visions i cants", Proa, Barcelona, 2003.
Joan Maragall, "Elogi de la paraula i altres assaigs", Edicions 62, Barcelona, 1991.



3) Per què Nietzsche és un filòsof especialment influent per als modernistes?

Maragall encomana a la seva generació l'entusiasme per Nietzsche, aquell crític despietat del passat i intempestiu profeta del futur.

4) Per què rebutjaven els modernistes la societat industrial que els va tocar de viure?

La rebutjaven ja que havia quedat despreveïda de la seva identitat. L'art havia passat a tenir un valor decoratiu, intranscendent, que satisfeia les necessitats d'ostentació burgeses.
També la rebutjaven ja que deien que el treball industrial embruteix, i degrada l'home.

5) Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, l'obra i la significació de Santiago Rusiñol dins el moviment modernista.

Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931) Autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista.

Va iniciar la seva carrera creativa com a pintor, i amb posterioritat es va dedicar a la literatura amb més de noranta títols de tots els gèneres.
En teatre, primer va fer petits monòlegs i, de seguida, obres com L'alegria que passa (1891) i El Jardí abandonat (1900), d'alt contingut simbolista. Format a París, va ser un dels precursors del modernisme a Catalunya, amb plataformes com El Cau Ferrat, a Sitges, o Els Quatre Gats, a Barcelona.
Es va convertir en un dels escriptors més reeditats de la seva època.
Una de les seves novel·les més conegudes, L'auca del senyor Esteve (1907), en va fer una versió teatral, que ha esdevingut un clàssic del teatre català.



6) Cerca informació sobre les Festes modernistes de Sitges, organitzades per Santiago Rusiñol.

Santiago Rusiñol a través de les conegudes festes modernistes, destinades, cadascuna d’elles, a reivindicar la renovació dels diferents llenguatges artístics (la primera, el 1892), es va dedicar a la pintura, la segona, (el 1893), al teatre i a la música simbolistes, la tercera, a la literatura, la quarta, (el 1897), al teatre líric català i la cinquena, (el 1899), novament al teatre, Rusiñol i els seus amics es proposaven contribuir activament al procés de recatalanització de Catalunya . Així, la reivindicació de la modernització de la cultura catalana esdevé indestriable de la construcció d’una cultura del catalanisme que, si primer es planteja en un sentit fonamentalment ideològic, ben aviat adquireix una important dimensió política. Aquest procés, és el moviment cultural, polític i ideològic que a Catalunya es coneix amb el nom de Modernisme i del qual Santiago Rusiñol és considerat com a capdavanter indiscutible.

Solitud 1

1) En quin any es va publicar Solitud?
Solitud es va publicar en la primavera del 1905

2) Per què penses que Caterina Albert signava les seves obres sota un pseudònim?
Firmava sota pseudònim per por a quedar marginada, en aquella época estava mal vist que una dona escrigués.

3) En quin sentit Víctor Català es pot considerar una escriptora modernista?
Es considera una escriptora modernista per el seu estil literari i per la trama dels seus llibres, ja que parla de la societat.

4) Quina és la visió que Víctor Català té del món rural que descriu en les seves obres?
La visió que Víctor Catalá té del món rural es molt pessimista

5) Penses que Solitud es pot considerar una novel·la feminista? Sí? No? En part? Per què?
Si perquè al ser la protagonista i l'escriptora dona influeix a la seva manera de plasmar l'història.

6) D'on li neix la insatisfacció a la protagonista, la Mila?
Neix d'un matrimoni fracassat i sense futur.

7) Quines vies de sortida o evasions perseguirà la Mila al llarg de la novel·la per intentar superar la seva tristesa i el seu fracàs matrimonial?Les evasiones que trobará serán l'amor, una cosa que no pot trobar en la relació amb el seu marit.
El sentiment de maternitat, les ganes de tenir un fill per no trobar-se sola.I la poesia gràcies al pastor.

El modernisme

1) Elabora en el teu blog una col·lecció amb imatges comentades que il·lustrin l'estètica modernista en els edificis, en els cartells o arts gràfiques, en les joies, en el mobiliari, en els mosaics, en els diversos elements decoratius, en l'escultura, en els vitralls, etc.





Aquesta foto correspon a la casa batlló, d'Antoni Gaudí que esta situada al passeig de Gràcia.
les columnes de la casa batlló tenen forma òssia, amb representacions vegetals , les finestres són de vidres de colors de formes circulars les baranes son de ferro amb forma d'antifaç















La sagrada familia, una de les grans creacions de Gaudí, desde que van començar a fer-la en 1882 fins ara el 2008 s'ha anat continuant i ha anat cambiant molt d'estil. Actualment hi ha vuit torres construïdes, les corresponents a les façanes del Naixement i de la Passió.Té molta decoració i figures.















Aquests son els bancs del parc güell, és una composició pròpia del modernisme de Gaudí ja que està fet de rajoles trencades amb mil colors.

















2) En quin període de temps té lloc el Modernisme?

El modernisme té lloc entre el 1888/1906 al 1926.

3) En quins àmbits de les arts es manifesta amb més força el Modernisme?
Es manifesta més a l'arquitectura , arts grafiques, arts plastiques, la música, laliteratura…..

4) Cita tres tipus d'edificacions en les quals podem trobar trets formals propis del Modernisme.
Museu de zoologia, parc güell i la pedrera.

5) Quin és el sector industrial que experimenta un major creixement a la Catalunya de finals del segle XIX?
El sector que experimente un major creixement es el tèxtil.

6) Quines són les principals característiques formals que defineixen l'art modernista?

dinamisme de les formes, molt detalli de la decoració i l’estetica, l’aparició de la natura i les figures de la dona.

7) Busca quadres i dibuixos de Santiago Rusiñol i de Ramon Casas. Descriu-los i comenta'ls.

Com es pot veure en aques quadre de Santiago Rusiñol, es un quadre amb molta lluminositat i flora.