Literatura Modernista

Post del professor


1) Fes un esquema sintètic d'aquest article.

L'impuls modernitzador: Volen modernitzar catalunya, demostrar que la literatura catalana podia arrenglerar-se amb la més moderna avantguarda intel·lectual europea.
Rebuig de la seva societat: entenen que la seva societat ha quedat desproveïda dels seus trets d'identitat i plantegen el replegament en un mateix i la creació de "paradisos artificials" que suplantin la realitat.
Oposició artística a l'art de la industrialització: Pretenen imposar la seva oposició artística al art de la industrialització ja que la burgesia havia industrialitzat l'art.
L'home individual, natural: Descobreixen que el treball industrial embruteix, i degrada l'home i s'acaba oblidant els seus orígens. Per tornar a ser creatius, abandonen la ciutat i es traslladen al camp per poder dedicar-se plenament al treball artístic.
Rusiñol: És el protagonista indiscutible i l'ànima motriu de les festes modernistes de Sitges.
Reminiscència de la passió romàntica: realisme/naturalisme,

2) Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, obra i importància de Joan Maragall. Assenyala-hi el paper que va tenir en la gènesi del Modernisme.

Joan Maragall i Gorina Va néixer a Barcelona el 10 d'Octubre de 1960 i va morir a Barcelona el 20 de Desembre de 1911.Va ser un poeta catalá.

Obra:
Joan Maragall, "Obres Completes" (2 volúmenes), Selecta, Barcelona, 1994.
Joan Maragall, "Visions i cants", Proa, Barcelona, 2003.
Joan Maragall, "Elogi de la paraula i altres assaigs", Edicions 62, Barcelona, 1991.



3) Per què Nietzsche és un filòsof especialment influent per als modernistes?

Maragall encomana a la seva generació l'entusiasme per Nietzsche, aquell crític despietat del passat i intempestiu profeta del futur.

4) Per què rebutjaven els modernistes la societat industrial que els va tocar de viure?

La rebutjaven ja que havia quedat despreveïda de la seva identitat. L'art havia passat a tenir un valor decoratiu, intranscendent, que satisfeia les necessitats d'ostentació burgeses.
També la rebutjaven ja que deien que el treball industrial embruteix, i degrada l'home.

5) Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, l'obra i la significació de Santiago Rusiñol dins el moviment modernista.

Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931) Autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista.

Va iniciar la seva carrera creativa com a pintor, i amb posterioritat es va dedicar a la literatura amb més de noranta títols de tots els gèneres.
En teatre, primer va fer petits monòlegs i, de seguida, obres com L'alegria que passa (1891) i El Jardí abandonat (1900), d'alt contingut simbolista. Format a París, va ser un dels precursors del modernisme a Catalunya, amb plataformes com El Cau Ferrat, a Sitges, o Els Quatre Gats, a Barcelona.
Es va convertir en un dels escriptors més reeditats de la seva època.
Una de les seves novel·les més conegudes, L'auca del senyor Esteve (1907), en va fer una versió teatral, que ha esdevingut un clàssic del teatre català.



6) Cerca informació sobre les Festes modernistes de Sitges, organitzades per Santiago Rusiñol.

Santiago Rusiñol a través de les conegudes festes modernistes, destinades, cadascuna d’elles, a reivindicar la renovació dels diferents llenguatges artístics (la primera, el 1892), es va dedicar a la pintura, la segona, (el 1893), al teatre i a la música simbolistes, la tercera, a la literatura, la quarta, (el 1897), al teatre líric català i la cinquena, (el 1899), novament al teatre, Rusiñol i els seus amics es proposaven contribuir activament al procés de recatalanització de Catalunya . Així, la reivindicació de la modernització de la cultura catalana esdevé indestriable de la construcció d’una cultura del catalanisme que, si primer es planteja en un sentit fonamentalment ideològic, ben aviat adquireix una important dimensió política. Aquest procés, és el moviment cultural, polític i ideològic que a Catalunya es coneix amb el nom de Modernisme i del qual Santiago Rusiñol és considerat com a capdavanter indiscutible.