lunes, 15 de diciembre de 2008

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Exercici de comparació (1)

Post del professor

Comparació gat y gos:

Els dos són animals domèstics, però el gat és mes independent i el gos necessita l'atenció gairebé contínua d'un amo. Els dos mengen, dormen i juguen però tenen moltes diferències com per exemple, els gossos poden sortir de casa els gats no, els gats fan les seves necessitats a un lloc amb sorra i els gossos fora de casa al carrer o a llocs específics.
Tots dos tenen un pelatge per cubrir-se del fred i per protegir la pell, tots dos tenen un musell, però dintre de cada espècie poden haver varis tipus...
Els gats tenen una caràcteristica especial que no tenen els gossos ,com es el "ronroneo" que s'associa amb els sentiments de satisfacció o també d'ansietat.
Els gossos com característica especial podem dir que son capaços de tornar a casa a través de llargues distàncies degut a la seva capacitat d'identificar camps magnètics.
Tant l'un com l'altre donen amor i companyia i l'han donat durant segles i segles.




jueves, 4 de diciembre de 2008

Joan Oliver (1899-1986)

Post del professor

ACTIVITATS

1. Amb quin sobrenom es coneix a Joan Oliver com a autor de poesia?

Pere Quart.

2. En quin any va nèixer?


Joan Oliver neix el 29 de novembre de 1899

3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?


Pertanyia d'una família acomodada.

4. On va començar a publicar?


Va començar a publicar al diari de Sabadell.

5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?


Es va exiliar a Santiago de Xile degut a la guerra civil espanyola.

6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?

Els personatges són esquemàtics, estereotips negatius de tot allò que l'autor vol criticar.

7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre... quina classe social?

Oliver projecta la seva visió humorística sobre la burgesia.

8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?


Un registre col·loquial i un to familiar,amb estructures sintàctiques conversacionals, per tal d'aconseguir realisme i força.

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Els personatges en imatges

Post del professor

ACTIVITATS

1. Llegeix-te els primers capítols del Gènesi.

2. Cerca imatges dels personatges bíblics que intervenen en aquesta obra de Joan Oliver: el diable, els àngels, Adam i Eva, Caïm i Abel, Déu o Jahvè. Escriu una breu definició d'aquests personatges i contextualitza'ls dins la història bíblica.




Diable, en la mitologia cristiana, es un dels noms del principal enemic del Déu únic Yahweh Elohim y de Crist.






Un àngel és un ésser eteri present en moltes religions, els deures de les quals són assistir i servir a Déu.




Adán i Eva , segons les creences jueva, cristiana i musulmana els primers éssers humans (home i dona) que van poblar la Terra.





Caïn i Abel eren els fills de Adán i Eva, va ser el primer fraticidi degut als gels que Caïn tenia a Abel.




El concepte teològic, filosòfic i antropològic Déu fa referència a una suprema deïtat adorada per algunes religions, especialment les d'origen abrahámic i aquelles relacionades. La seva conceptualització ha estat tema de debat en gairebé totes les civilitzacions humanes.
La definició més comuna de Déu és com ésser suprem, omnipotente, omnipresent i omniscient. Creador, protector, jutge i, en algunes religions, salvador de l'univers i la humanitat.

lunes, 1 de diciembre de 2008

La família

Post del professor


Una família es compón per 4 o 5 membres. Entre els membres té que haver-hi comprensió i enteniment, a més de confiança i respecte.
Les dates mes propicies per a la comunicació familiar poden ser a Nadal, setmana santa, als aniversaris etc.. ja que les famílies solen ajuntar-se per aquestes festes senyalades.
En el meu cas tinc millor relació amb la meva mare ja que el meu pare desgraciadament no es aquí...
Crec que els fills són importants ja que son teus de la teva creació i a més serán els encarregats de portar altre generació al món.
Per a mi el nombre ideal de fills són 1 o 2 ja que més son molta responsabilitat.
L'educació dels fills ha de ser una mica lliure i donar-lis espai, quan arriba l'adolescència que és una época de risc per les amistats, les ganes de sortir, etc...
tenen que ser menys permissius per molt que ens molesti als joves d'avui en dia, però no impossar moltissim les seves lleis ja que quasi tots els joves tendeixen a no respectar les normes.
Els pares tenen com a responsabilitat l'educació dels seus fills ja que la que rebin serà com actuin el dia de demà, els fills han de respectar els seus pares i complir les seves normes i poc a poc anant agafant llibertat.
No hi ha distinció de sexes,tots som iguals i a la meva família tots fem el mateix.
Poden haver varies raons per la qual una família sigués monoparental, no crec que sigui un problema almenys hi ha una persona responsable a càrrec dels seus fills, el problema seria que no ho sigués de responsable.
Les parelles homosexuals no em semblen cap problema crec que l'amor i l'educació es pot donar igual siguent home o dona.
Els pares separats tenen dret a separar les seves vides per les raons que siguin però els fills poden sofrir moltissim i això no ho veig bé.
No fa falta casar-se per formar una família, tinc el cas dels meus pares.
És important per què és un gran pilar que aguanta la teva vida, si no estiguessin estaries sol per molts amics que tinguessis, a vegades no li donem importància però sense els teus germans o pares no series com ets.
Estic contenta amb la meva família per que tinc una gran mare i unes grans germanes encara que ens enfadem a vegades però després no importa.
No tinc prohibicions, poc a poc he anat aconseguint que em deixin sortir de festa cap de setmana si cap de setmana no, però a part d'aixó no res.
Prefereixo no mirar cap al futur i viure el present ja que el que hagi de venir
vindrà.


domingo, 23 de noviembre de 2008

Solitud, Capítol final, La davallada

Post del professor


ACTIVITATS

1. Quins sentiments creus que dominen la Mila quan inicia "la davallada". Explica també l'última frase del capítol en el context de la novel·la.


La Mila es sent afectada però gràcies a aixó ha trobat la seva llibertat. La succesió d'aquests esdeveniments cada cop fan concienciar la Mila respecte la seva relació nul·la amb el seu marit. Les persones en qui confia se'n van i pensa que millor és la solitud. Accepta la seva derrota i es retira de la batalla cap un d'estí desconegut.




2. Opinió personal sobre la novel·la. Pots desenvolupar qualsevol tema de reflexió que t'hagi pogut suscitar la lectura d'aquesta obra.


L'argument de la novel·la em sembla acertat i a mi la trama em resulta interessant.
És molt dramática però té una part positiva ja que es dona una segona oportunitat per tenir una nova vida.L'única cosa dolenta que hi trobo es que es massa descriptiva i aixó fa que sigui pesada.


Solitud, capítol 17, La nit aquella

Post del professor

ACTIVITATS

1. Al començament del capítol, la Mila retroba un element d'esperança. Concreta-ho i explica-ho.

"Avui encara li havia dit maca i tampoc s'hi sentia ella de bonica, avui. Però lo que pensava: aquell home seria d'un anar contentadís, de trobar-ho tot bé; era sort genit així"

Un home simpàtic i rialler li diu bonica i aixó encara que el marit no li faci cas li fa sentir una mica d'esperança.Però tampoc no s'ho creu molt.


2. Reprodueix el fragment que et resulti més esgarrifós de l'actuació de l'Ànima en aquest capítol i justifica la teva resposta.


"vegé un gran lluminaria i cregué que la vida li mancava; mes abans de pedre del tot coneixença, encara sentí caura-li al damunt i enfonsar-se en ses carns la grapa peluda i l'aleada roent de fera"

La descripció de l'Ànima com una fera salvatge i amb tot detall la manera com ho fa es horrible i a mi em produeix impotència.

3. Com aconsegueix l'Ànima violar la Mila?

L'Ànima intenta comprar la Mila , ella esgarrifada fuig i cau inconscient, en aquest moment l'Ànima la viola.

4. D'on treu l'Ànima els diners que ofereix a la Mila per intentar comprar la seva voluntat?

El diners que ofereix l'Ànima a la Mila es robat al pastor.

5. En aquest capítol, la Mila comprèn moltes coses i lliga molts caps. Per exemple, ¿per què el pastor no podia enamorar-se o voler la Mila?

El pastor no podia enamorar-se d'ella ja que volia respetar la memòria de la seva dona.

6. Quines reflexions fa la Mila sobre la vida?


"Era una vida i no en tendría més que aquella...Només una vida...Era cert? Però tornà a recordar el pastor. El pastor sempre parlava d'altres vides, de vides estades que preduraven en aquesta. Tot lo de centúries enrere vivia, segons ses rondalles; tot el mon era ple de visions i d'espectres que vagaven entre el cel i la terra, despressos de la carn i ossos que un remps els hi donaren forma perceptible."

La Mila recorda les paraules del pastor sobre que altres vides.



Solitud,Capítol 11 i 12

Post del professor

ACTIVITATS

1. La Mila pregunta al pastor: "¿Com vos ho feu, pastor, per a saber tantes coses?". Què respon el pastor? D'on li vénen les rondalles?


Quan la Mila li pregunta al pastor com s'ho feia per saber tantes coses ell li va contestar que no feia res, només mirant el paisatge muntanyós rumiava "mirant-me'l senti una escalfor en la boca del cor". Es relaciona amb el "procés creador espontani" de Joan Maragall el qual s'inspira admirant la natura i amb aquesta visió d'elements naturals li ve l'inspiració divina, tal com li passa al pastor.

jueves, 13 de noviembre de 2008

Solitud, Capítol 9, Gatzara

Post del professor

ACTIVITATS

1. Aquí se't demana que facis el següent: mira de descriure aquesta multitud popular a partir de set o vuit adjectius o conceptes, que hauràs d'exemplificar amb una frase seleccionada.

Destructors i incordiants:
"Invadien el terrat i trencaven les flors a grapades..."

Incivics i indisciplinats:
"Un arrossegament de cadires disputant-se-les-..."

Afamada i esvolotaire:
"Estaven enraolades de gent afamadai esvolotaire..."

Anticlerical:

"Una mena de corrent elèctric excità l'instint cleròfobo..."

2. Busca la definició de gatzara al diccionari i dóna'n sinònims.


Gatzara : f.Cridòria,brogit amb què una colla de gent manifesta la seva alegria. sinònims: xivarri, rebombori...

3. Quina valoració/judici/comentari fa el pastor referint-se a la multitud que envaeix els encontorns de l'ermita.

Pastor: "-Entreu pos ací dintre, ermitana; ara coma ara és un catau de bestis...
¿Recordeu que vòs deia l'altre dia? Pensin més en gatejar i de seguida perdin la serva...D'ací a poc los haurem de gitar avai a cops d'escombra."


4. Explica detalladament com acaba la festa (la baralla i consegüent intervenció de la força pública, etc.).


Hi ha una baralla, apareix la guàrdia civil i la gent els hi planta cara, els guardies apunten amb l'arma i se sent un tret. Algú diu que hi ha morts i ferits.

5. Fes una llista d'un mínim de cinc adjectius o expressions referides a la multitud que fa servir la veu narradora.

Bèsties dites superiors, afamada, esvolotaire, grollera.

6. ¿Què és una "saturnal"? ¿Qui és el déu grec Baco i què representa? ¿Qui és Dionís i què representa? Posa també alguna imatge.

Saturnal: adj.1.Relatiu o pertanyent a Saturn. 2.Festes en honor del déu Saturn.
Baco es un déu romà i representa l'exuberància de la natura i molt especialment de la vinya i el vi, que provoca la inspiració desenfrenada i el deliri místic.
Dionís es el mateix déu pero a la mitologia grega.




7. Busca imatges que mostrin bacanals, saturnals o imatges grotesques o goyesques del poble celebrant alguna festivitat (si és possible), també podeu cercar imatges de borratxos o de "botellones".









8. ¿Què pot passar i quines conseqüències hi pot haver quan la multitud s'abandona als instints?


Pot passar una catàstrofe ja que no serien conscients del que fan.

9. Dóna antònims per als conceptes següents, dins el marc referencial del capítol:

bestialisme>civisme

instints>raó o seny

grolleria>vulgaritat

primitivisme>civilitat

salvatgisme>civilització

descontrol>control

multitud>solitud

xivarri>silenci

cridòria>calma

grotesc>seriós

Solitud, Capítol 7, Primavera

Post del professor

ACTIVITATS


1 - La primavera fa el seu esclat i la Mila se sent plena de vida. És evident que el canvi d'estació (l'escenari exterior) té una influència directa en l'estat anímic (escenari interior) i, fins i tot, en l'aparença física de la Mila. Reprodueix-ne algun fragment que ho exemplifiqui.


"A n'aquests canvis externs responien, en lo interior, una plenitud exaltada de senitments i una impressionabilitat tan soma, que a n'ella mateixa la desconcertaven per lo insòlits, fent-li sentir com si son ésser es multipliqués i fes una dona nova per a cada moment de la vida."

2 - Aquest és un dels capítols en què el llenguatge literari de la Víctor Català es manifesta amb tot el seu potencial retòric. És un llenguatge evocador, que no diu les coses directament o de manera explícita, sinó que les suggereix, per això hem de llegir la novel·la "entre línies". Es tracta, ja ho hem pogut veure, d'un estil detallista, que de vegades es recrea en aspectes morbosos (recordem l'episodi de la cargolada o la descripció de l'Ànima) i barroc (descripcions abundants i profusió d'adjectius i comparacions metafòriques).

Dit això, reprodueix algun fragment que et resulti especialment expressiu i que es relacioni directament amb la transformació física ("canvis externs", com diu la mateixa narradora de la novel·la) de la Mila en consonància amb l'esclat de la natura.


"Sos ulls, nets i clarífics, mes plens de serenors, malincòniques, s'animaven amb sobtats llampegueis, sos llavis s'envermellien amb una intensitat fins aleshores inconeguda, sos pits prenien turgència de pits de mara novella, i una lleugeresa gràcil i harmònica ritmava tots sos moviments."


3 - Els altres també s'adonen d'aquesta transformació. El pastor i l'Arnau són els primers en fer-ho notar de manera ben clara quan queden admirats per la bellesa que irradia la Mila. Reprodueix els fragments que ho il·lustren.


Pastor: -Vaja, ermitana, digueu pas mal de Sant Ponç, si sèu dona de bé! Ha fet amb vós com una mena de miracle. Quan vàreu vindre ací , vos se figurava l'ànima contraclaror, i ara doneu goig de vore; sèu la dona més fresca i regalada que haja atrapada en ma vida

Arnau: -Ai, mare! Poc vos havia conegut...Sembleu un altre...I durant l'estona que estigué allà, la Mila, tot tastejant i sense mirar-lo a dretes, notava com ell no li treia els ulls de sobre.

4 - Reprodueix la descripció en què se'ns apareix la Mila en la plenitud del seu erotisme. Quan se sent observada per l'Ànima, ¿com reacciona ella? Quins sentiments contradictoris l'envaeixen. Per què es planteja d'anar-se a confessar i quins dubtes se li presenten davant la confessió.

"En aquesta disposició s'adormí i mes el son, mogeta i impudorós de si, li esbatanà una mica els dos clavants del sac, quals botons alts li havia fet descordar la calor, li encongí una cama en forma de pontell i li entrevirà el bust de front a la malesa."

Reacciona :
"Desprès, tot de cop, doblà el cosa sobre les cuixes juntes, amagà la cara i s'abraçà als genolls esporàdicament. Una onada tardorosa feta de vergonya, de felicitat, de por i de desig tot alhora, la invadí, muntant-li dels peus al cap, i enrotllant-li. L'ànima sobre si mateixa envertigurós remoixell, li feu quasi bé perdre coneixença."

Sentiments contradictoris:

Vergonya, felicitat, por i desig.

Dubtes i plantejaments:

En Maties havia anat a veure al senyor Rector i això li fa recordar que feia temps que no es confesava. També té un sentiment de culpa per el desig que havia sentit abans. Les impressions eren pecat i no savia com explicar-li al rector o al pastor el que li havia passat.


5 - En aquest capítol, la Mila parla clar sobre la sexualitat del seu marit. Què en diu exactament?

"En Maties no tenia mirada de cap mena , era ella ho reparava bé per primer cop en la vida. No tenia mirada de cap mena perque ell regnava en la pau; la pau de la bèstia, però bèstia anormal, mès bèstia que les altres, puix una bèstia sense zel..."

6 - Mila es troba insatisfeta sexualment en un doble vessant: sensual i maternal. Reprodueix-ne el fragment corresponent.

"Si en Maties hagués estat altre mena d'home, un home com els altres, que se la mirés a n'ella com els altres homes..."
La Mila vol que en Maties la desitgi però ell no fa res.

7 - En aquest capítol, el tema de la maternitat ocupa un lloc important. Explica per què i en quines escenes ho podem veure.

"Sorpresa i confosa es descobria aires de gata moixa, positures equívoques, manyaques, esllanguiments fingits, deixos de veu insinuats, modulacions plenes de prometences, abaixament de parpres trobadors, bleixos continguts... Qui fos com elles."

La Mila observa una mare gata amb els seus fills, es mostra més carinyosa amb el Baldiret i també cuida d'un anyell allà mostra el sentiment maternal.



jueves, 30 de octubre de 2008

Solitud, Capítol 5, Sumant dies

Post del professor

1.Què li demana la Mila a la Marieta? Li concedeix?

Li demana adoptar en Baldiret. Si, li concedeix, però només un temps mentre s'acostumava a l'ermita.

2.En Matias, ja ho hem vist, és un home bastant insípid i apàtic. Posa'n un exemple que sigui prou el·loqüent d'aquest capítol.


Endormiscat a l'ombra dels xiprers de les feixes, li estirà les orelles barroerament.Era un mandrós.

3.La influència de l'Ànima comença a fer-se notar sobre el Matias.Explica com.

En Matias es deixa influir per l'ànima, va fer de rodamon i anava demanant diners com l'ànima li havia dit, també a la cargolada va voler anar a caçar amb ell sabent que tenia que fer una tasca a l'ermita.

4.Exactament, ¿Quins retrets, plens de ràbia, li fa la Mila? Com reacciona ell?

La Mila li recrimina tot, haver-la endut cap a l'ermita, haver deixat la seva terra i la seva gent. Ella va esclatar ja que portava molts dies guardant el seu malestar.
En Matias reaccionà malament, es va quedar desconcertat sense saber què dir.

5.Per tal que la Mila es distregui i se li passi una mica el malhumor, el Pastor proposa de fer una "cargolada". Reprodueix-ne algun fragment que et cridi l'atenció i explica per què.

"La flamarada començava d'anar de baixa, esqueixelant-se ací i allà, sota d'ella se sentia el xiuxiueig dels cargols que es rostien."
Em crida l'atenció i em dóna una mica de fàstic ja que et descriu amb tot detall cada cosa que succeia amb els cargols.

6.L'Ànima és un personatge bestialitzat.Assenyala-ho amb exemples.

L'Ànima sembla una bèstia per la seva manera de caminar, la manera de mirar com traïdora,Quan menja els cargols ho fa mossegant-los tot i que té un ganivet. La Mila també hi troba certa semblança amb una gossa.

7.Quin animaló és el que l'Ànima porta sempre amb ell?


L'animaló que porta l'Ànima es una fura.

8.El pastor torna a advertir la Mila que cal anar amb compte amb l'Ánima. Indica-ho.

L'Ànima es caçador de conills i sempre portava una escopeta i un dia quan el pastor estava donant un volt va sentir un tret que quasi li dona, va ser l'Ànima.
A més ell sempre salvava els conills que l'Ànima volia caçar i això el va fer odiar el pastor. Els guardies li van treure l'escopeta però la va recuperar.

9.¿De quina manera viu i es guanya la vida l'Ànima?

L'Ànima es caçador de conills.

Solitud, Capítol 3, Claror

Post del professor


1.Paraules desconegudes

Llamborda: Pedra gran i plena utilitza principalment per a pavimentar.
Xaia:Anyella
Ivori: vori
Xaiejar: no apareix
Goges: no apareix
Baumada: no apareix

2.Amb quina frase descriu el pastor la diferència de caràcter entre Maties i Mila?

Diu que el seu marit té un caràcter diferent i que tot s'ho pren despreocupadament.
"Té atre gènit que vós l'ermità, pensi...Ell tot s'ho pren amb catxassa, i vós seu un manat de nyirvis...m'erri?"

3.Assenyaleu les situacions que remeten al sentiment de maternitat de la Mila.

Quan en Baldiret estava amunt de la cisterna cridant i la Mila temia que caigués.
També quan el nen la mira.
"Fa un gran prec..."

4.Expliqueu breument les circumtàncies de com va morir la dona del pastor.Quin ensenyament en treu el pastor de la mort de la seva dona?

Va morir atropellada. Acceptar les coses tal com venen i que no som mes que "grans de pols".

5.Quin consell li dona el pastor a la Mila pel que fa en relació al personatge de l'Ánima?
Que no faci cas a aquell home doncs era la cosa més roïna de la muntanya.

6.De quin color veu la Mila el paisatge? Hi trobeu relació amb el seu estat anímic?

De color gris. Si per què no tenia ganes d'estar allà, això li fa estar trista.

jueves, 23 de octubre de 2008

Solitud, capítol 1, La pujada

Post del professor

ACTIVITATS

1. Fes una llista d'entre cinc i deu paraules que et resultin desconegudes i cerca'n la definició al diccionari.


Delit: Ganes de fer alguna cosa.
Apomellar: Fer poms o pomells.
Poualanques : No la vaig trobar
Lluerts: No la vaig trobar

2. Escriu aquelles expressions col·loquials o frases fetes dels personatges que et cridin l'atenció.

Deus vos ho pac!
No fos aquest farecell...!
Reina del cel!
Ànsia, que hem de baixar!

3. Escriu una breu caracterització psicològica de la Mila a partir de les situacions que viu en aquest capítol, dels pensaments que li volten pel cap o de les seves reaccions.

Es veu una dona a la que no li agrada destacar, tampoc sembla que opini sobre què o què no vol fer, sembla també que només segueix com una ombra al seu marit i fa el que ell vol que faci.

4. Coneixem el Matias a través dels ulls de la Mila i de les seves impressions. Reprodueix els fragments on podem trobar pistes o indicis per a una descripció del Matias i comenta'ls.

"L'altre esquena, ample i tova com un coixí, semblava voler eixir-se del grec negre que l'oprimia, tibant d'aixella a aixella amb una amenaça constant d'estripar-se."

"Com s'ha engreixat aquest home, del cansament ençà."

La Mila va veient com passa el temps i com canvia el seu marit.

5. Quina mena de relació personal hi ha entre la Mila i el seu espòs. Reprodueix els fragements que creguis significatius i comenta'ls


"Veiam si hauran tingut raó els avisos i aquest home m'enganyarà una vegada més amb totes seves ponderacions!"

Tenen una relació distant, sembla que ja no s'estimin. Ell se'n desenté d'ella


6. Com és descrit el pla i la muntanya. Contrasta'n les dues visions.


Pla: era bonica i riallera l'encontrada de Ridorta, d'aquell poblet amuntegat d'alt del turó i voltat per l'anella vistosa d'una faixa de plà.

Muntantanya: Sota seu no es veien més que onades de muntanyes, de muntanyes inmerses i silencioses que s'ajeien , s'aplanaven , se submergien en la quietsa ombrívola del capvespre que. com una boira negre se les hi entenia al damunt, amoratllant-les.
El pla es veia viu i alegre , en canvi la muntanya fosca , trist.



7. Copieu algun fragment d’aquest capítol on es compari la muntanya amb un atribut humà.

"En Matias havia tingut raó : era bonica i riallera l'encontrada de Ridorta"

8. Copieu un fragment en el qual el "paisatge interior" (sentiments, sensacions...) i l'exterior s'identifiquen.

La Mila tinguè un esvaïment. La immensa buidor s'obria davant ella.

9. En quina època de l'any transcorre aquest primer capítol? Com ho sabem?

El capítol transcorre en l'època de primavera.
Pag 26 "...Plenes de sol de primavera."

10. La Mila, referint-se al llarg camí que fan abans no arriben a l'ermita, diu que això és pitjor que el Purgatori. Què és el Purgatori? Busca'n alguna imatge.

Purgatori: Lloc on van les ànimes no condemnades.



11. Què és una ermita i un ermità. Busca i penja al teu blog imatges d'ambdós.

Ermita: Capellà en despoblat.
Ermità: El que té cura d'una ermita.

Víctor Català en vídeo

viernes, 17 de octubre de 2008

Literatura Modernista

Post del professor


1) Fes un esquema sintètic d'aquest article.

L'impuls modernitzador:
Volen modernitzar catalunya,
demostrar que la literatura catalana podia arrenglerar-se amb la més moderna avantguarda intel·lectual europea.
Rebuig de la seva societat: entenen que la seva societat ha quedat desproveïda dels seus trets d'identitat i plantegen el replegament en un mateix i la creació de "paradisos artificials" que suplantin la realitat.
Oposició artística a l'art de la industrialització: Pretenen imposar la seva oposició artística al art de la industrialització ja que la burgesia havia industrialitzat l'art.
L'home individual, natural: Descobreixen que el treball industrial embruteix, i degrada l'home i s'acaba oblidant els seus orígens. Per tornar a ser creatius, abandonen la ciutat i es traslladen al camp per poder dedicar-se plenament al treball artístic.
Rusiñol: És el protagonista indiscutible i l'ànima motriu de les festes modernistes de Sitges.
Reminiscència de la passió romàntica: realisme/naturalisme,

2) Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, obra i importància de Joan Maragall. Assenyala-hi el paper que va tenir en la gènesi del Modernisme.

Joan Maragall i Gorina Va néixer a Barcelona el 10 d'Octubre de 1960 i va morir a Barcelona el 20 de Desembre de 1911.Va ser un poeta catalá.

Obra:
Joan Maragall, "Obres Completes" (2 volúmenes), Selecta, Barcelona, 1994.
Joan Maragall, "Visions i cants", Proa, Barcelona, 2003.
Joan Maragall, "Elogi de la paraula i altres assaigs", Edicions 62, Barcelona, 1991.



3) Per què Nietzsche és un filòsof especialment influent per als modernistes?

Maragall encomana a la seva generació l'entusiasme per Nietzsche, aquell crític despietat del passat i intempestiu profeta del futur.


4) Per què rebutjaven els modernistes la societat industrial que els va tocar de viure?

La rebutjaven ja que havia quedat despreveïda de la seva identitat. L'art havia passat a tenir un valor decoratiu, intranscendent, que satisfeia les necessitats d'ostentació burgeses.
També la rebutjaven ja que deien que el treball industrial embruteix, i degrada l'home.

5) Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, l'obra i la significació de Santiago Rusiñol dins el moviment modernista.

Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931) Autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista.

Va iniciar la seva carrera creativa com a pintor, i amb posterioritat es va dedicar a la literatura amb més de noranta títols de tots els gèneres.
En teatre, primer va fer petits monòlegs i, de seguida, obres com L'alegria que passa (1891) i El Jardí abandonat (1900), d'alt contingut simbolista. Format a París, va ser un dels precursors del modernisme a Catalunya, amb plataformes com El Cau Ferrat, a Sitges, o Els Quatre Gats, a Barcelona.
Es va convertir en un dels escriptors més reeditats de la se
va època.
Una de les seves novel·les més conegudes, L'auca del
senyor Esteve (1907), en va fer una versió teatral, que ha esdevingut un clàssic del teatre català.



6) Cerca informació sobre les Festes modernistes de Sitges, organitzades per Santiago Rusiñol.

Santiago Rusiñol a través de les conegudes festes modernistes, destinades, cadascuna d’elles, a reivindicar la renovació dels diferents llenguatges artístics (la primera, el 1892), es va dedicar a la pintura, la segona, (el 1893), al teatre i a la música simbolistes, la tercera, a la literatura, la quarta, (el 1897), al teatre líric català i la cinquena, (el 1899), novament al teatre, Rusiñol i els seus amics es proposaven contribuir activament al procés de recatalanització de Catalunya . Així, la reivindicació de la modernització de la cultura catalana esdevé indestriable de la construcció d’una cultura del catalanisme que, si primer es planteja en un sentit fonamentalment ideològic, ben aviat adquireix una important dimensió política. Aquest procés, és el moviment cultural, polític i ideològic que a Catalunya es coneix amb el nom de Modernisme i del qual Santiago Rusiñol és considerat com a capdavanter indiscutible.

jueves, 16 de octubre de 2008

Solitud 1

1) En quin any es va publicar Solitud?
Solitud es va publicar en la primavera del 1905

2) Per què penses que Caterina Albert signava les seves obres sota un pseudònim?
Firmava sota pseudònim per por a quedar marginada, en aquella época estava mal vist que una dona escrigués.

3) En quin sentit Víctor Català es pot considerar una escriptora modernista?
Es considera una escriptora modernista per el seu estil literari i per la trama dels seus llibres, ja que parla de la societat.

4) Quina és la visió que Víctor Català té del món rural que descriu en les seves obres?

La visió que Víctor Catalá té del món rural es molt pessimista

5) Penses que Solitud es pot considerar una novel·la feminista? Sí? No? En part? Per què?
Si perquè al ser la protagonista i l'escriptora dona influeix a la seva manera de plasmar l'història.

6) D'on li neix la insatisfacció a la protagonista, la Mila?
Neix d'un matrimoni fracassat i sense futur.

7) Quines vies de sortida o evasions perseguirà la Mila al llarg de la novel·la per intentar superar la seva tristesa i el seu fracàs matrimonial?Les evasiones que trobará serán l'amor, una cosa que no pot trobar en la relació amb el seu marit.
El sentiment de maternitat, les ganes de tenir un fill per no trobar-se sola.I la poesia gràcies al pastor.

jueves, 9 de octubre de 2008

El modernisme

1) Elabora en el teu blog una col·lecció amb imatges comentades que il·lustrin l'estètica modernista en els edificis, en els cartells o arts gràfiques, en les joies, en el mobiliari, en els mosaics, en els diversos elements decoratius, en l'escultura, en els vitralls, etc.





Aquesta foto correspon a la casa batlló, d'Antoni Gaudí que esta situada al passeig de Gràcia.
les columnes de la casa batlló tenen forma òssia, amb representacions vegetals , les finestres són de vidres de colors de formes circulars les baranes son de ferro amb forma d'antifaç















La sagrada familia, una de les grans creacions de Gaudí, desde que van començar a fer-la en 1882 fins ara el 2008 s'ha anat continuant i ha anat cambiant molt d'estil. Actualment hi ha vuit torres construïdes, les corresponents a les façanes del Naixement i de la Passió.Té molta decoració i figures.















Aquests son els bancs del parc güell, és una composició pròpia del modernisme de Gaudí ja que està fet de rajoles trencades amb mil colors.

















2) En quin període de temps té lloc el Modernisme?

El modernisme té lloc entre el 1888/1906 al 1926.

3) En quins àmbits de les arts es manifesta amb més força el Modernisme?
Es manifesta més a l'arquitectura , arts grafiques, arts plastiques, la música, laliteratura…..

4) Cita tres tipus d'edificacions en les quals podem trobar trets formals propis del Modernisme.
Museu de zoologia, parc güell i la pedrera.

5) Quin és el sector industrial que experimenta un major creixement a la Catalunya de finals del segle XIX?
El sector que experimente un major creixement es el tèxtil.

6) Quines són les principals característiques formals que defineixen l'art modernista?

dinamisme de les formes, molt detalli de la decoració i l’estetica, l’aparició de la natura i les figures de la dona.



7) Busca quadres i dibuixos de Santiago Rusiñol i de Ramon Casas. Descriu-los i comenta'ls.

Com es pot veure en aques quadre de Santiago Rusiñol, es un quadre amb molta lluminositat i flora.