ACTIVITATS
1 - La primavera fa el seu esclat i la Mila se sent plena de vida. És evident que el canvi d'estació (l'escenari exterior) té una influència directa en l'estat anímic (escenari interior) i, fins i tot, en l'aparença física de la Mila. Reprodueix-ne algun fragment que ho exemplifiqui.
"A n'aquests canvis externs responien, en lo interior, una plenitud exaltada de senitments i una impressionabilitat tan soma, que a n'ella mateixa la desconcertaven per lo insòlits, fent-li sentir com si son ésser es multipliqués i fes una dona nova per a cada moment de la vida."
2 - Aquest és un dels capítols en què el llenguatge literari de la Víctor Català es manifesta amb tot el seu potencial retòric. És un llenguatge evocador, que no diu les coses directament o de manera explícita, sinó que les suggereix, per això hem de llegir la novel·la "entre línies". Es tracta, ja ho hem pogut veure, d'un estil detallista, que de vegades es recrea en aspectes morbosos (recordem l'episodi de la cargolada o la descripció de l'Ànima) i barroc (descripcions abundants i profusió d'adjectius i comparacions metafòriques).
Dit això, reprodueix algun fragment que et resulti especialment expressiu i que es relacioni directament amb la transformació física ("canvis externs", com diu la mateixa narradora de la novel·la) de la Mila en consonància amb l'esclat de la natura.
"Sos ulls, nets i clarífics, mes plens de serenors, malincòniques, s'animaven amb sobtats llampegueis, sos llavis s'envermellien amb una intensitat fins aleshores inconeguda, sos pits prenien turgència de pits de mara novella, i una lleugeresa gràcil i harmònica ritmava tots sos moviments."
3 - Els altres també s'adonen d'aquesta transformació. El pastor i l'Arnau són els primers en fer-ho notar de manera ben clara quan queden admirats per la bellesa que irradia la Mila. Reprodueix els fragments que ho il·lustren.
Pastor: -Vaja, ermitana, digueu pas mal de Sant Ponç, si sèu dona de bé! Ha fet amb vós com una mena de miracle. Quan vàreu vindre ací , vos se figurava l'ànima contraclaror, i ara doneu goig de vore; sèu la dona més fresca i regalada que haja atrapada en ma vida
Arnau: -Ai, mare! Poc vos havia conegut...Sembleu un altre...I durant l'estona que estigué allà, la Mila, tot tastejant i sense mirar-lo a dretes, notava com ell no li treia els ulls de sobre.
4 - Reprodueix la descripció en què se'ns apareix la Mila en la plenitud del seu erotisme. Quan se sent observada per l'Ànima, ¿com reacciona ella? Quins sentiments contradictoris l'envaeixen. Per què es planteja d'anar-se a confessar i quins dubtes se li presenten davant la confessió.
"En aquesta disposició s'adormí i mes el son, mogeta i impudorós de si, li esbatanà una mica els dos clavants del sac, quals botons alts li havia fet descordar la calor, li encongí una cama en forma de pontell i li entrevirà el bust de front a la malesa."
Reacciona :
"Desprès, tot de cop, doblà el cosa sobre les cuixes juntes, amagà la cara i s'abraçà als genolls esporàdicament. Una onada tardorosa feta de vergonya, de felicitat, de por i de desig tot alhora, la invadí, muntant-li dels peus al cap, i enrotllant-li. L'ànima sobre si mateixa envertigurós remoixell, li feu quasi bé perdre coneixença."
Sentiments contradictoris:
Vergonya, felicitat, por i desig.
Dubtes i plantejaments:
En Maties havia anat a veure al senyor Rector i això li fa recordar que feia temps que no es confesava. També té un sentiment de culpa per el desig que havia sentit abans. Les impressions eren pecat i no savia com explicar-li al rector o al pastor el que li havia passat.
5 - En aquest capítol, la Mila parla clar sobre la sexualitat del seu marit. Què en diu exactament?
"En Maties no tenia mirada de cap mena , era ella ho reparava bé per primer cop en la vida. No tenia mirada de cap mena perque ell regnava en la pau; la pau de la bèstia, però bèstia anormal, mès bèstia que les altres, puix una bèstia sense zel..."
6 - Mila es troba insatisfeta sexualment en un doble vessant: sensual i maternal. Reprodueix-ne el fragment corresponent.
"Si en Maties hagués estat altre mena d'home, un home com els altres, que se la mirés a n'ella com els altres homes..."
La Mila vol que en Maties la desitgi però ell no fa res.
7 - En aquest capítol, el tema de la maternitat ocupa un lloc important. Explica per què i en quines escenes ho podem veure.
"Sorpresa i confosa es descobria aires de gata moixa, positures equívoques, manyaques, esllanguiments fingits, deixos de veu insinuats, modulacions plenes de prometences, abaixament de parpres trobadors, bleixos continguts... Qui fos com elles."
La Mila observa una mare gata amb els seus fills, es mostra més carinyosa amb el Baldiret i també cuida d'un anyell allà mostra el sentiment maternal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario