domingo, 23 de noviembre de 2008

Solitud, Capítol final, La davallada

Post del professor


ACTIVITATS

1. Quins sentiments creus que dominen la Mila quan inicia "la davallada". Explica també l'última frase del capítol en el context de la novel·la.


La Mila es sent afectada però gràcies a aixó ha trobat la seva llibertat. La succesió d'aquests esdeveniments cada cop fan concienciar la Mila respecte la seva relació nul·la amb el seu marit. Les persones en qui confia se'n van i pensa que millor és la solitud. Accepta la seva derrota i es retira de la batalla cap un d'estí desconegut.




2. Opinió personal sobre la novel·la. Pots desenvolupar qualsevol tema de reflexió que t'hagi pogut suscitar la lectura d'aquesta obra.


L'argument de la novel·la em sembla acertat i a mi la trama em resulta interessant.
És molt dramática però té una part positiva ja que es dona una segona oportunitat per tenir una nova vida.L'única cosa dolenta que hi trobo es que es massa descriptiva i aixó fa que sigui pesada.


Solitud, capítol 17, La nit aquella

Post del professor

ACTIVITATS

1. Al començament del capítol, la Mila retroba un element d'esperança. Concreta-ho i explica-ho.

"Avui encara li havia dit maca i tampoc s'hi sentia ella de bonica, avui. Però lo que pensava: aquell home seria d'un anar contentadís, de trobar-ho tot bé; era sort genit així"

Un home simpàtic i rialler li diu bonica i aixó encara que el marit no li faci cas li fa sentir una mica d'esperança.Però tampoc no s'ho creu molt.


2. Reprodueix el fragment que et resulti més esgarrifós de l'actuació de l'Ànima en aquest capítol i justifica la teva resposta.


"vegé un gran lluminaria i cregué que la vida li mancava; mes abans de pedre del tot coneixença, encara sentí caura-li al damunt i enfonsar-se en ses carns la grapa peluda i l'aleada roent de fera"

La descripció de l'Ànima com una fera salvatge i amb tot detall la manera com ho fa es horrible i a mi em produeix impotència.

3. Com aconsegueix l'Ànima violar la Mila?

L'Ànima intenta comprar la Mila , ella esgarrifada fuig i cau inconscient, en aquest moment l'Ànima la viola.

4. D'on treu l'Ànima els diners que ofereix a la Mila per intentar comprar la seva voluntat?

El diners que ofereix l'Ànima a la Mila es robat al pastor.

5. En aquest capítol, la Mila comprèn moltes coses i lliga molts caps. Per exemple, ¿per què el pastor no podia enamorar-se o voler la Mila?

El pastor no podia enamorar-se d'ella ja que volia respetar la memòria de la seva dona.

6. Quines reflexions fa la Mila sobre la vida?


"Era una vida i no en tendría més que aquella...Només una vida...Era cert? Però tornà a recordar el pastor. El pastor sempre parlava d'altres vides, de vides estades que preduraven en aquesta. Tot lo de centúries enrere vivia, segons ses rondalles; tot el mon era ple de visions i d'espectres que vagaven entre el cel i la terra, despressos de la carn i ossos que un remps els hi donaren forma perceptible."

La Mila recorda les paraules del pastor sobre que altres vides.



Solitud,Capítol 11 i 12

Post del professor

ACTIVITATS

1. La Mila pregunta al pastor: "¿Com vos ho feu, pastor, per a saber tantes coses?". Què respon el pastor? D'on li vénen les rondalles?


Quan la Mila li pregunta al pastor com s'ho feia per saber tantes coses ell li va contestar que no feia res, només mirant el paisatge muntanyós rumiava "mirant-me'l senti una escalfor en la boca del cor". Es relaciona amb el "procés creador espontani" de Joan Maragall el qual s'inspira admirant la natura i amb aquesta visió d'elements naturals li ve l'inspiració divina, tal com li passa al pastor.

jueves, 13 de noviembre de 2008

Solitud, Capítol 9, Gatzara

Post del professor

ACTIVITATS

1. Aquí se't demana que facis el següent: mira de descriure aquesta multitud popular a partir de set o vuit adjectius o conceptes, que hauràs d'exemplificar amb una frase seleccionada.

Destructors i incordiants:
"Invadien el terrat i trencaven les flors a grapades..."

Incivics i indisciplinats:
"Un arrossegament de cadires disputant-se-les-..."

Afamada i esvolotaire:
"Estaven enraolades de gent afamadai esvolotaire..."

Anticlerical:

"Una mena de corrent elèctric excità l'instint cleròfobo..."

2. Busca la definició de gatzara al diccionari i dóna'n sinònims.


Gatzara : f.Cridòria,brogit amb què una colla de gent manifesta la seva alegria. sinònims: xivarri, rebombori...

3. Quina valoració/judici/comentari fa el pastor referint-se a la multitud que envaeix els encontorns de l'ermita.

Pastor: "-Entreu pos ací dintre, ermitana; ara coma ara és un catau de bestis...
¿Recordeu que vòs deia l'altre dia? Pensin més en gatejar i de seguida perdin la serva...D'ací a poc los haurem de gitar avai a cops d'escombra."


4. Explica detalladament com acaba la festa (la baralla i consegüent intervenció de la força pública, etc.).


Hi ha una baralla, apareix la guàrdia civil i la gent els hi planta cara, els guardies apunten amb l'arma i se sent un tret. Algú diu que hi ha morts i ferits.

5. Fes una llista d'un mínim de cinc adjectius o expressions referides a la multitud que fa servir la veu narradora.

Bèsties dites superiors, afamada, esvolotaire, grollera.

6. ¿Què és una "saturnal"? ¿Qui és el déu grec Baco i què representa? ¿Qui és Dionís i què representa? Posa també alguna imatge.

Saturnal: adj.1.Relatiu o pertanyent a Saturn. 2.Festes en honor del déu Saturn.
Baco es un déu romà i representa l'exuberància de la natura i molt especialment de la vinya i el vi, que provoca la inspiració desenfrenada i el deliri místic.
Dionís es el mateix déu pero a la mitologia grega.




7. Busca imatges que mostrin bacanals, saturnals o imatges grotesques o goyesques del poble celebrant alguna festivitat (si és possible), també podeu cercar imatges de borratxos o de "botellones".









8. ¿Què pot passar i quines conseqüències hi pot haver quan la multitud s'abandona als instints?


Pot passar una catàstrofe ja que no serien conscients del que fan.

9. Dóna antònims per als conceptes següents, dins el marc referencial del capítol:

bestialisme>civisme

instints>raó o seny

grolleria>vulgaritat

primitivisme>civilitat

salvatgisme>civilització

descontrol>control

multitud>solitud

xivarri>silenci

cridòria>calma

grotesc>seriós

Solitud, Capítol 7, Primavera

Post del professor

ACTIVITATS


1 - La primavera fa el seu esclat i la Mila se sent plena de vida. És evident que el canvi d'estació (l'escenari exterior) té una influència directa en l'estat anímic (escenari interior) i, fins i tot, en l'aparença física de la Mila. Reprodueix-ne algun fragment que ho exemplifiqui.


"A n'aquests canvis externs responien, en lo interior, una plenitud exaltada de senitments i una impressionabilitat tan soma, que a n'ella mateixa la desconcertaven per lo insòlits, fent-li sentir com si son ésser es multipliqués i fes una dona nova per a cada moment de la vida."

2 - Aquest és un dels capítols en què el llenguatge literari de la Víctor Català es manifesta amb tot el seu potencial retòric. És un llenguatge evocador, que no diu les coses directament o de manera explícita, sinó que les suggereix, per això hem de llegir la novel·la "entre línies". Es tracta, ja ho hem pogut veure, d'un estil detallista, que de vegades es recrea en aspectes morbosos (recordem l'episodi de la cargolada o la descripció de l'Ànima) i barroc (descripcions abundants i profusió d'adjectius i comparacions metafòriques).

Dit això, reprodueix algun fragment que et resulti especialment expressiu i que es relacioni directament amb la transformació física ("canvis externs", com diu la mateixa narradora de la novel·la) de la Mila en consonància amb l'esclat de la natura.


"Sos ulls, nets i clarífics, mes plens de serenors, malincòniques, s'animaven amb sobtats llampegueis, sos llavis s'envermellien amb una intensitat fins aleshores inconeguda, sos pits prenien turgència de pits de mara novella, i una lleugeresa gràcil i harmònica ritmava tots sos moviments."


3 - Els altres també s'adonen d'aquesta transformació. El pastor i l'Arnau són els primers en fer-ho notar de manera ben clara quan queden admirats per la bellesa que irradia la Mila. Reprodueix els fragments que ho il·lustren.


Pastor: -Vaja, ermitana, digueu pas mal de Sant Ponç, si sèu dona de bé! Ha fet amb vós com una mena de miracle. Quan vàreu vindre ací , vos se figurava l'ànima contraclaror, i ara doneu goig de vore; sèu la dona més fresca i regalada que haja atrapada en ma vida

Arnau: -Ai, mare! Poc vos havia conegut...Sembleu un altre...I durant l'estona que estigué allà, la Mila, tot tastejant i sense mirar-lo a dretes, notava com ell no li treia els ulls de sobre.

4 - Reprodueix la descripció en què se'ns apareix la Mila en la plenitud del seu erotisme. Quan se sent observada per l'Ànima, ¿com reacciona ella? Quins sentiments contradictoris l'envaeixen. Per què es planteja d'anar-se a confessar i quins dubtes se li presenten davant la confessió.

"En aquesta disposició s'adormí i mes el son, mogeta i impudorós de si, li esbatanà una mica els dos clavants del sac, quals botons alts li havia fet descordar la calor, li encongí una cama en forma de pontell i li entrevirà el bust de front a la malesa."

Reacciona :
"Desprès, tot de cop, doblà el cosa sobre les cuixes juntes, amagà la cara i s'abraçà als genolls esporàdicament. Una onada tardorosa feta de vergonya, de felicitat, de por i de desig tot alhora, la invadí, muntant-li dels peus al cap, i enrotllant-li. L'ànima sobre si mateixa envertigurós remoixell, li feu quasi bé perdre coneixença."

Sentiments contradictoris:

Vergonya, felicitat, por i desig.

Dubtes i plantejaments:

En Maties havia anat a veure al senyor Rector i això li fa recordar que feia temps que no es confesava. També té un sentiment de culpa per el desig que havia sentit abans. Les impressions eren pecat i no savia com explicar-li al rector o al pastor el que li havia passat.


5 - En aquest capítol, la Mila parla clar sobre la sexualitat del seu marit. Què en diu exactament?

"En Maties no tenia mirada de cap mena , era ella ho reparava bé per primer cop en la vida. No tenia mirada de cap mena perque ell regnava en la pau; la pau de la bèstia, però bèstia anormal, mès bèstia que les altres, puix una bèstia sense zel..."

6 - Mila es troba insatisfeta sexualment en un doble vessant: sensual i maternal. Reprodueix-ne el fragment corresponent.

"Si en Maties hagués estat altre mena d'home, un home com els altres, que se la mirés a n'ella com els altres homes..."
La Mila vol que en Maties la desitgi però ell no fa res.

7 - En aquest capítol, el tema de la maternitat ocupa un lloc important. Explica per què i en quines escenes ho podem veure.

"Sorpresa i confosa es descobria aires de gata moixa, positures equívoques, manyaques, esllanguiments fingits, deixos de veu insinuats, modulacions plenes de prometences, abaixament de parpres trobadors, bleixos continguts... Qui fos com elles."

La Mila observa una mare gata amb els seus fills, es mostra més carinyosa amb el Baldiret i també cuida d'un anyell allà mostra el sentiment maternal.