Comentari de Tombant: "Bon dia, tristesa."

Elegit per mi.

CONTINGUT

Aquest poema, tracta de com la tristesa reflexada en l'autora, es com si tractés de posar-se una mascara per tapar les seves llàgrimes i sofriment.
Nombra a carnestoltes que fa referència a les disfresses i a la diversió, pero aquest porta llàgrimes de colors que transforma aquestes llàgrimes de sofriment en unes llàgrimes d'ilusió i alegria falses.

PUNT DE VISTA DE LA VEU POÈTICA

Amb aquest poema Maria Merçè Marçal ens vol transmitir la farsa de fingir que estem bé encara que sofrim intensament.

Està escrit en 2a persona.

FORMA

ESTRUCTURA (MÈTRICA)

Bon dia, tristesa. 5-
Vesteix-te de setí! 5-
Pinta't al front 4-
els núvols i la lluna 6-
i anem al ball 4-
que ja s'atansa l'hora! 6-
Carnestoltes duu llàgrimes 7-
de colors a la galta. 6-

No segueix un nombre de versos establert, la rima es completament assonant.
És un altre poema molt lliure.


LLENGUA

Molts substantius.

RECURSOS RETÒRICS

Personificació: Transforma la tristesa en una persona, encara que podem veure que es refereix a ella mateixa.

"Bon dia, tristesa.
Vesteix-te de setí!
Pinta't al front
els núvols i la lluna
i anem al ball
que ja s'atansa l'hora"

Ritme

Període de la frase curt, sintaxi simple, ritme ràpid.

VALORACIÓ PERSONAL

Aquest poema m'ha arribat al cor, es preciós i em fa recordar molts moments en els quals ha fet falta posar-se la careta de la felicitat encara que tingues un infern dintre de l'ànima.