Va passar molt temps tancada en si mateixa, tant que es va oblidar de veure el bonic de la vida.
Aquell dia en sortir al balcó va tornar a trobar-se amb la vida que havia perdut en estar reclusa a pensaments d'amors i altres històries, i veient aquestes flors neix un nou començament per a ella.
PUNT DE VISTA DE LA VEU POÈTICA
Ens transmet la seva situació emocional, com es sent i en que punt de la seva vida passional està.
Aquest poema torna a estar escrit en primera persona.
FORMA
ESTRUCTURA (MÈTRICA)
Es poden diferenciar dues parts en el poema.
Veiem que a la primera part hi han 9 versos i a la segona 2.
Aquests versos no segueixen cap esquema marcat i podem trobar tant de 9 sil·labes, com de 6 o de 15.
Es veu que es un poema completament lliure.
LLENGUA
Enumera objectes.
El camp semàntic que apareix a aquest poema es el de les plantes.
RECURSOS RETÒRICS
Enumeració:
Enumera constantment a la primera estrofa:
testos, olles, pots, cintes, begòries, geranis i cactus.
Metàfora:
Relació de les plantes amb l'amor.
Paral·lelisme:
Avui he sortit al balcó,
Feia molts dies que no sortia al balcó.
Període de la frase llarg, ritme lent, sintaxi simple.
VALORACIÓ PERSONAL
Quan he llegit aquest poema m'ha vingut una frase al cap:
Desprès de la tormenta sempre arriba la calma.
Quan ella s'atreveix a sortir al balcó desprès de pensar i reflexionar sobre la seva negativa vida amorosa, deixa de ploure i veu que no tot es tan dolent, que encara queda molt que viure i que la vida segueix.
1 comentario:
Perfecte la definició del tema general! Ara bé, l'ha de formular amb una frase sintètica, precisa i genèrica, per exemple: la presa de consciència del present / l'expressió d'un estat anínim i vital serè en contrast amb un estat emocional anterior ja superat.
Encara que és obvi, la primera part és llarga (9 versos?) i la segona, molt curta (versos). És a dir: clar desequilibri entre les parts pel que fa al nombre de versos.
Primera part descriptiva; segona part, explicativa (conclusió, clau per entendre el sentit del poema).
Llengua. Objectes, ok. Gramaticalment abunden, doncs, els SUBSTANTIUS.
Podem establir un contrast. D'una banda, la concreció, les plantes, els pots, la materialitat dels objectes i coses senzilles i quotidianes; d'altra banda, la indefinició i abstracció del sentiment amorós (Darrera d'amors i altres coses...). Els punts suspensius donen a entendre, precisament, aquesta indefinició.
El context del poema ve determinat per un escenari de barri modest (pisos amb flors en pots), treballador. Aquesta és la classesocial a la qual la poeta sentia que pertanyia.
Bé, etc. Un comentari notable. Però fixa't que com més es llegeix "més coses" s'hi descobreixen.
El professor.
Publicar un comentario