miércoles, 13 de mayo de 2009

De Tombant: "De primer van foradar-me les orelles..."

Poema elegit per mi.

CONTINGUT


Aquest poema parla sobre l'identitat i els prejudicis.
De petita li van foradar les orelles sense preguntar-li, i desde llavors porta arrecades pero diu que encara que porti arrecades com la resta de les dones, no significa que sigui igual que elles.

De primer van foradar-me les orelles

i de llavors ençà duc arracades
No prengueu aquest bosc per alzina


PUNT DE VISTA DE LA VEU POÈTICA

Ens vol transmetre un valor que els nostres pares ens han ensenyat, a no jutjar sense conèixer.
No per portar alguna cosa en comú amb una altre persona serà igual que ella, cada persona es diferent i té els seus somnis i objectius a la vida.
Crec que aquest poema té a veure amb la seva condició sexual.

Està en primera persona.

FORMA

ESTRUCTURA (MÈTRICA)

De primer van foradar-me les orelles
11A
i de llavors ençà duc arracades 10A
No prengueu aquest bosc per alzina 9B

Versos de diferent nombre de sil·labes, a aquest poema tampoc segueix un esquema, és un altre exemple de poesia lliure.
Podem apreciar que hi ha rima consonant en els dos primers versos, encara que l'ultima es asonant.


LLENGUA

Molts substantius.
Hi han paraules relatives al camp semàntic del bosc o la natura:
Bosc, alzina
També paraules com arrecades relatives a la part del cos com son les orelles.

RECURSOS RETÒRICS

Metàfora:

"No prengueu aquest bosc per alzina"
Està dient metafòricament que no la associem com una dona igual que les altres.

Període de la frase curt, Sintaxi simple i ritme ràpid.



VALORACIÓ PERSONAL

Es un poema que es bastant fàcil de entendre, tot i que poden haver moltissimes impressions i opinions distintes.
Però a mi m'ha transmet el sentiment de no voler etiquetar-se, de donar-se importància i de dir-li al món que es diferent.
Sigui en el sentit plural de la dona, en la seva condició sexual o el seu caràcter o somnis.

1 comentario:

salvi dijo...

Crec que has sabut interpretar el poema amb molta precisió. D'entrada, les arrecades poden prendre's com un símbol de l'esclavitud sexual i de la supeditació de la dona en un ambient presumptament masclista. Bé, però la poeta s'encarrega de relativitzar el fet de portar arrecades amb la frase "No prengueu aquest bosc per alzina", que ens ve a dir "no em jutgeu a partir de la generalitat de les dones". A veure: portar arrecades és un fet circumstancial i cultural que no determina, almenys en el seu cas, cap mena de supeditació per la seva condició sexual.

T'he de reconèixer, no obstant això, que a mi el poema em deixa una mica desconcertat i no acabo de veure la transcendència (o no) de foradar les orelles a les nenes. Des del meu punt de vista, crec que els forats a les oreles se'ls hauria de fer la gent de gran i que això de foradar les orelles a les nenes, que no tenen consciència ni poder de decició, és una manera de "marcar-les" en la seva "única" i "inapel.lable" condició sexual.

Se t'ha de reconèixer el mèrit d'atrevir-te a comentar un poema tan curt, ja que a l'hora d'analitzar-lo cal afinar molt la vista.

El professor.