Aquest poema tracta de l'alliberament de les dones a partir de "cremar" objectes propis de la feina domèstica, es un poema molt reivindicatiu del moviment feminista.
Aquesta lluita que ve desde l'edat mitjana per aixó fa referència a les bruixes, que eren discriminades.
PUNT DE VISTA DE LA VEU POÈTICA
Amb aquest poema Maria Merçè Marçal ens vol transmetre la força de superació de la dona i el final de la submissió i discriminació a la que les dones s'han vist durant molt de temps recluides.
Aquest poema està en 1a persona del plural, es dirigeix a totes les dones del món.
FORMA
ESTRUCTURA (MÈTRICA)
Métrica: Versos de sis sil·labes molt dinàmics.
Rima: Tots els versos son assonants.
LLENGUA
Podem trobar moltissims substantius.
Hi han varis objectes que perteneixen al camp semàntic dels estris domèstics, que s'utilitzen per fer les feines de casa.
RECURSOS RETÒRICS
Enumeració:
Enumera succesivament estris domèstics.
"El sabó i el blauet
Els pots i les cassoles
El fregall i els bolquers"
Polisindeton:
Ús de la conjunció "i" excessivament.
Comparació:
"l'inici de l'història
com una heura de joia"
Anáfora:
Repetició de "i" al principi.
"i plourà i farà sol
i dansarem a l'altre"
Ritme
Període de la frase llarg,té un ritme repetitiu i sintaxi una mica complexa.
VALORACIÓ PERSONAL
És un poema molt significatiu que aporta moltes imatges al cap mentre el vas llegint.
Puc anyadir que es el més fàcil que he llegit fins ara.
Vull destacar aquesta frase: "com una heura de joia", aquest vers está mirant cap al futur
on aquesta planta tindrà un sentit bàsic a la seva vida, la seva filla Heura.
2 comentarios:
"...submissió i discriminació a la que les dones s'han vist durant molt de temps recluides"
Has de dir:
"...discriminació A LA QUAL les dones s'han vist durant molt de temps SOTMESES"
i NO ÉS "RECUIDES", ÉS RECLOSES.
NO ÉS PERTANEIXEN, SINÓ PERTANYEN.
NO ÉS ANYADIR, ÉS AFEGIR.
A les figures retòriques, has de posar sempre exemples (polisíndeton i ritme).
El comentari està correcte. Potser caldria subratllar el fet que les dones formen part d'una "genealogia", és a dir, que estan emparentades al llarg dels temps des de l'antigor (bruixes). Aquesta genealogia es projecte en aquest poema vers el futur, que, atenció, serà millor que el present i el passat. És un poema que mira amb optimisme cap a davant, cap a l'alliberament o emancipació de les dones.
comeme los huevos
Publicar un comentario