1) Solitud, de Caterina Albert (pseudònim: Víctor Català). Quin és el tema central si ens fixem sobretot en l'evolució de la Mila al llarg de la novel·la.
Aquesta obra es centra en l'interior d'una dona, la Mila, és una dona infeliç, aquesta infelicitat es provocada per la insatisfacció de la convivència amb el seu marit, un home gandul, abúlic i sense desig. La insatisfacció li ocasiona un desequilibri emocional i busca possibles sortides, mitjançant l'amor, el sentiment maternal... Finalment assumeix la solitud, i s'en va per on va venir, sola.
2) Allò que tal vegada s'esdevingué, de Joan Oliver. La figura de la dona és un dels grans temes d'aquesta obra de teatre en clau d'humor. Ara bé, ¿com es caracteritzada la dona? D'altra banda, les aspiracions de Caïm i els obstacles a superar.
Eva, es caracteritzada com una mestresa de casa i es queda en un segon pla, es una visió molt
masclista ja que els cops que surt al llibre surt o cuinant o fent alguna feina relativa al treball a casa. Caïm es el personatge amb una gran iniciativa i que no accepta les normes imposades, a la lectura es l'heroi.
3) Maria Rosa, d'Àngel Guimerà. Recordem contra què lluita la Maria Rosa i la seva dimensió d'heroïna que planta cara valenta a la figura despòtica i possessiva de l'home. No trobeu que té molt a veure amb les lectures anteriors?
Maria Rosa lluita per l'honor del seu marit, no es vol creure que l'Andreu es l'assasí i fins i tot arriba al punt de descobrir al assasí real.
4) Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal. Una col·lecció de poemes de caire reivindicatiu i introspectiu també. Una veu poètica molt íntima amb una projecció social ben clara: l'emancipació de la dona com a gènere i la lluita contra el domini masculí i els condicionants socials (de petita em van foradar les orelles... i des d'aleshores porto arrecades).
Finalment, Bruixa de dol és un llibre completament reivindicatiu que vol donar a conèixer els drets de les dones a través d'una poesia molt íntima.
Aquest llibre és un punt d'inici per començar a posar igualtat entre dones i homes.
Què tenen en comú, doncs, tots aquests personatges? Redacta un breu assaig en què posis de relleu els aspectes comuns de totes aquestes lectures. Ho pots plantejar, si vols, a l'entorn del model de parella que ha dominat les diferents èpoques (la família tradicional, els anys seixanta i l'amor lliure, les parelles homosexuals, el model actual en què tots dos membres treballen i tenen poc temps per ocupar-se des fills, si en tenen...), però sense perdre de vista les lectures.
En cada lectura hi ha una figura heroica, sigui individual o col·lectiva i es veu completament reflexada la figura de la dona en totes aquestes lectures.
La discriminació de les dones ve desde molt lluny fins ara encara que en aquest moment en els païssos desenvolupats s'està erradicant cada cop més, pero no obstant no deixa d'existir.
Han hagut èpoques on els drets de les dones s'han vist reivindicats i on s'han aconseguit molts avenços que han cambiat la nostra manera de veure la figura femenina.
Abans quan imaginavem una dona potser veuriem una dona amb una escombra o amb un plomall, actualment quan imaginem una dona ens poden venir moltíssimes imatges al cap,
una dona treballant a una oficina, de professora d'universitat i infinites imatges més.
Als païssos no desenvolupats el masclisme es veu clarament la diferència entre els homes i les dones, com a exemple puc posar un programa de televisió anomenat "Perdidos en la tribu", on es veu com els homes van a buscar el menjar i les dones cuinen i etc... El més impressionant es que només els homes tenen dret a rentar-se i les dones no tenen aquest dret.
A mesura que va passant el temps la visió de la dona també es veu reflectida als llibres que em tractat a classe.
Activitat final (!!!) de síntesi
Hace 17 años
