Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (11)

Acte 3 (escenes 4, 5 i 6)

Escenari i marc temporal

Escenes 4,5,6: Dintre d'una casa molt pobra.

Personatges que hi intervenen i caracterització

Escena 4: Marçal, Badori, Quirze, Gepa, Calau i Xic.
Escena 5: Maria Rosa, Marçal i Gepa.
Escena 6: Maria Rosa, Marçal i Tomasa.

Resum (breu)

Escena 4: La Maria Rosa no apareix. En Quirze i en Marçal parlen sobre la curta història dels dos.
Escena 5: La Maria Rosa té dubtes i sent que esta traïnt l'Andreu casant-se amb en Marçal.
Escena 6: La Maria Rosa pensa en l'Andreu mentre tothom es prepara per el casament.

Aspectes a destacar

Escena 4: La conversa que tenen en Quirze i en Marçal sobre com es van conèixer, que no té cap sentit amorós per la Maria Rosa.
Escena 5: Segueix sentint el mateix per l'Andreu.
Escena 6: Les prises que té tothom amb la cerimònia i com va de tranquil·la la Maria Rosa.

1. En aquesta escena el Marçal es mostra segur d'ell mateix i desafiant. Hi ha un moment, però, que aquesta solidesa de caràcter trontolla, un moment en què la seva aparent autoritat comença a esquerdar-se, un moment, en definitiva, de feblesa. Assenyala'l.

"I per què ho havia de sospitar? I...ara que me'n recordo: això seria després de la mort...aquell, l'Andreu. Sinó que un dia com avui un hom no sap lo que s'empesca. Ara és aquí, la Maria Rosa"

2. Àngel Guimerà, un mestre de la representació escènica, fa parlar el Marçal en un doble llenguatge ple de connotacions eròtiques. Assenyala-ho.

"Jo me la mirava ficant-me per un brut d'esbarzers i de gatoses: me ounxava tot jo, però hi era a propet! I ella al torrent, arremagada de braços, agafava la meva brusa, la meva samarreta...tot; i ho rebregava, i rebregant ho ficava a l'aigua que corria, i ho tornava a treure, posant-hi el sabó, cobrint-lo de bromera, pegant-li el sabó, cobrint-ho, amanyagant-lo, sense adonar-se'n, que si fes pastures. I jo, que bèstia! Hi gosava com si fos dintre!"


1. Assenyala el fragment en què les primeres desconfiances es fan explícites.

"Dient-lo et lliga amb mi. I perquè no te'n poguessis anar...què no hauria fet, jo! Per arribar a tu he de passar per sobre de tot, de tot! No em perdones tu tot lo que he fet perquè fossis la meva dona?"

2. Fixeu-vos en aquestes paraules de la Maria Rosa:

"... m'ha semblat que l'Andreu era al meu davant reptant-me de mala dona! I he arrencat a córrer fugint d'aquella casa i d'ell, que em perseguia!"

No trobeu que és com si el seu inconscient li estigués parlant, donant senyals...?, com si l'esperit de l'Andreu desitgés venjar-se del Marçal? La Maria Rosa té intuïcions que no acaba d'entendre encara i que es manifesten en forma de records i d'imatges.

Només el Marçal (i nosaltres/el públic!) pot entendre de què es pot arribar a sentir culpable la Maria Rosa. Hi ha una mena de força sobrenatural (l'esperit traït del Marçal, potser?) que neguiteja la Maria Rosa.

Què opineu?

La Maria Rosa sap que el que va a fer no està bé, ella segueix estimant el seu marit encara que sigui mort i sap que si es casa amb en Marçal serà infeliç.


3. Davant de l'estat nerviós de la Maria Rosa, ¿com reacciona en Marçal? Exemplifica-ho.

Amb ràbia, li fa callar fins i tot.

"Marçal: Calla!"

4. ¿Creus que la Maria Rosa s'estima al Marçal? Què diu exactament ella? ¿Creus que l'importa al Marçal els sentiments de la Maria Rosa? Comenta-ho i posa-hi l'exemple més adequat.

Crec que si que l'estima, encara que sigui molt poc. L'importen els sentiments de la Maria Rosa, sobretot vol que l'estimi.

5. Darrera d'aquestes paraules del Marçal, ¿què creus que s'hi amaga?:

"Per arribar fins a tu he passat per sobre de tot, de tot! No em perdones tu tot lo que he fet perquè fossis la meva dona?..."

El seu record de haver matat el seu marit, l'Andreu.

6. I, finalment, ¿de quina manera s'evidencia el pes social de l'església en aquesta escena?

Quan la Maria Rosa va a l'esglèsia a confessar-se.

"Maria Rosa: "Doncs vinc de la rectoria."


1. ¿De quin objecte estem parlant? ¿Quins sentiments desperta aquesta troballa (casual?) en la Maria Rosa?

Troba una camisa de l'Andreu, li recorda el seu amor incondicional de tots dos...