lunes, 18 de mayo de 2009

Activitat final (!!!) de síntesi

1) Solitud, de Caterina Albert (pseudònim: Víctor Català). Quin és el tema central si ens fixem sobretot en l'evolució de la Mila al llarg de la novel·la.

Aquesta obra es centra en l'interior d'una dona, la Mila, és una dona infeliç, aquesta infelicitat es provocada per la insatisfacció de la convivència amb el seu marit, un home gandul, abúlic i sense desig. La insatisfacció li ocasiona un desequilibri emocional i busca possibles sortides, mitjançant l'amor, el sentiment maternal... Finalment assumeix la solitud, i s'en va per on va venir, sola.

2) Allò que tal vegada s'esdevingué, de Joan Oliver. La figura de la dona és un dels grans temes d'aquesta obra de teatre en clau d'humor. Ara bé, ¿com es caracteritzada la dona? D'altra banda, les aspiracions de Caïm i els obstacles a superar.

Eva, es caracteritzada com una mestresa de casa i es queda en un segon pla, es una visió molt
masclista ja que els cops que surt al llibre surt o cuinant o fent alguna feina relativa al treball a casa. Caïm es el personatge amb una gran iniciativa i que no accepta les normes imposades, a la lectura es l'heroi.

3) Maria Rosa, d'Àngel Guimerà. Recordem contra què lluita la Maria Rosa i la seva dimensió d'heroïna que planta cara valenta a la figura despòtica i possessiva de l'home. No trobeu que té molt a veure amb les lectures anteriors?

Maria Rosa lluita per l'honor del seu marit, no es vol creure que l'Andreu es l'assasí i fins i tot arriba al punt de descobrir al assasí real.


4) Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal. Una col·lecció de poemes de caire reivindicatiu i introspectiu també. Una veu poètica molt íntima amb una projecció social ben clara: l'emancipació de la dona com a gènere i la lluita contra el domini masculí i els condicionants socials (de petita em van foradar les orelles... i des d'aleshores porto arrecades).

Finalment, Bruixa de dol és un llibre completament reivindicatiu que vol donar a conèixer els drets de les dones a través d'una poesia molt íntima.
Aquest llibre és un punt d'inici per començar a posar igualtat entre dones i homes.

Què tenen en comú, doncs, tots aquests personatges? Redacta un breu assaig en què posis de relleu els aspectes comuns de totes aquestes lectures. Ho pots plantejar, si vols, a l'entorn del model de parella que ha dominat les diferents èpoques (la família tradicional, els anys seixanta i l'amor lliure, les parelles homosexuals, el model actual en què tots dos membres treballen i tenen poc temps per ocupar-se des fills, si en tenen...), però sense perdre de vista les lectures.


En cada lectura hi ha una figura heroica, sigui individual o col·lectiva i es veu completament reflexada la figura de la dona en totes aquestes lectures.
La discriminació de les dones ve desde molt lluny fins ara encara que en aquest moment en els païssos desenvolupats s'està erradicant cada cop més, pero no obstant no deixa d'existir.
Han hagut èpoques on els drets de les dones s'han vist reivindicats i on s'han aconseguit molts avenços que han cambiat la nostra manera de veure la figura femenina.
Abans quan imaginavem una dona potser veuriem una dona amb una escombra o amb un plomall, actualment quan imaginem una dona ens poden venir moltíssimes imatges al cap,
una dona treballant a una oficina, de professora d'universitat i infinites imatges més.
Als païssos no desenvolupats el masclisme es veu clarament la diferència entre els homes i les dones, com a exemple puc posar un programa de televisió anomenat "Perdidos en la tribu", on es veu com els homes van a buscar el menjar i les dones cuinen i etc... El més impressionant es que només els homes tenen dret a rentar-se i les dones no tenen aquest dret.
A mesura que va passant el temps la visió de la dona també es veu reflectida als llibres que em tractat a classe.

sábado, 16 de mayo de 2009

Comentari de Tombant: "Bon dia, tristesa."

Elegit per mi.

CONTINGUT


Aquest poema, tracta de com la tristesa reflexada en l'autora, es com si tractés de posar-se una mascara per tapar les seves llàgrimes i sofriment.
Nombra a carnestoltes que fa referència a les disfresses i a la diversió, pero aquest porta llàgrimes de colors que transforma aquestes llàgrimes de sofriment en unes llàgrimes d'ilusió i alegria falses.

PUNT DE VISTA DE LA VEU POÈTICA

Amb aquest poema Maria Merçè Marçal ens vol transmitir la farsa de fingir que estem bé encara que sofrim intensament.

Està escrit en 2a persona.

FORMA

ESTRUCTURA (MÈTRICA)

Bon dia, tristesa. 5-
Vesteix-te de setí! 5-
Pinta't al front 4-
els núvols i la lluna 6-
i anem al ball 4-
que ja s'atansa l'hora! 6-
Carnestoltes duu llàgrimes 7-
de colors a la galta. 6-

No segueix un nombre de versos establert, la rima es completament assonant.
És un altre poema molt lliure.


LLENGUA

Molts substantius.

RECURSOS RETÒRICS

Personificació: Transforma la tristesa en una persona, encara que podem veure que es refereix a ella mateixa.

"Bon dia, tristesa.
Vesteix-te de setí!
Pinta't al front
els núvols i la lluna
i anem al ball
que ja s'atansa l'hora"

Ritme

Període de la frase curt, sintaxi simple, ritme ràpid.

VALORACIÓ PERSONAL

Aquest poema m'ha arribat al cor, es preciós i em fa recordar molts moments en els quals ha fet falta posar-se la careta de la felicitat encara que tingues un infern dintre de l'ànima.

viernes, 15 de mayo de 2009

De Bruixa de dol: "Els teus llavis...".

CONTINGUT
Aquest poema parla i transmet pleaer, seducció , enamorament fins donar-li febre i dolor.
Té bastant contingut sexual, que es veu reflexat en:

"Com una serp, cargola't al meu ventre
i cerca'm,amb verí de amor, el centre"

PUNT DE VISTA DE LA VEU POÈTICA

Ens vol transmetre la passió, aquest poema es tant i tant profund que fins i tot podem apreciar l'olor i els contrastos entre les fruites i minerals que va enumerant.
Està escrit en 1a persona.

FORMA

ESTRUCTURA (MÈTRICA)

Els teus llavis.La fruita.La magrana... 10A
Àngel rebel,tot olor de gingebre. 10B
Atrapa'm pels replecs d'aquesta febre. 10B
Vine amb verdor de pluja.Sargantana 10A

que em fuges pels cabells, sense frontera, 10C
al bat del sol, ales d'ocell nocturn! 9D
Serves per cor la Lluna o bé Saturn 9D
i, als ulls, un tast de boira matinera. 10C

El teu cos mineral.Sal.Vi.Maduixa. 10E
Com una serp, cargola't al meu ventre 10F
i cerca'm, amb verí d'amor, el centre. 10EF

Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa 10E
Ens fitarem errants, i en el desvari 10G
la lluna, cega, encendrà l'escenari. 10G

4 estrofes, 2 primeres estrofes amb 4 versos les 2 ultimes amb 3 versos,
tots els versos tenen rima consonant.

LLENGUA

Moltissims substantis i adjectius, està describint el cos i els llavis de la persona estimada.

RECURSOS RETÒRICS

Comparació:

"Com una serp, cargola't al meu ventre"

Enumeració i Anáfora:

"Els teus llavis. La fruita. La magrana..."

"El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
"

Antítesi:


"Àngel rebel"

"bat del sol, ales d'ocell nocturn!"

Metàfora:

"Com una serp, cargola't al meu ventre
Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
la lluna, cega, encendrà l'escenari."

Ritme

Període de la frase llarg, sintaxi simple,ritme lent.

VALORACIÓ PERSONAL


Tot el poema en si es preciós, transmeteix moltíssimes sensacions que tots em de sentir una vegada a la vida. L'enamorament boig per una altra persona i els desitjos de poder compartir la teva intimitat amb aquella persona estimada.

jueves, 14 de mayo de 2009

Comentari de Vuit de Març

CONTINGUT

Aquest poema tracta de l'alliberament de les dones a partir de "cremar" objectes propis de la feina domèstica, es un poema molt reivindicatiu del moviment feminista.
Aquesta lluita que ve desde l'edat mitjana per aixó fa referència a les bruixes, que eren discriminades.


PUNT DE VISTA DE LA VEU POÈTICA

Amb aquest poema Maria Merçè Marçal ens vol transmetre la força de superació de la dona i el final de la submissió i discriminació a la que les dones s'han vist durant molt de temps recluides.
Aquest poema està en 1a persona del plural, es dirigeix a totes les dones del món.

FORMA

ESTRUCTURA (MÈTRICA)

Métrica: Versos de sis sil·labes molt dinàmics.

Rima: Tots els versos son assonants.


LLENGUA

Podem trobar moltissims substantius.
Hi han varis objectes que perteneixen al camp semàntic dels estris domèstics, que s'utilitzen per fer les feines de casa.

RECURSOS RETÒRICS

Enumeració:


Enumera succesivament estris domèstics.
"El sabó i el blauet
Els pots i les cassoles
El fregall i els bolquers"

Polisindeton:

Ús de la conjunció "i" excessivament.

Comparació:

"l'inici de l'història
com una heura de joia"

Anáfora:

Repetició de "i" al principi.

"i plourà i farà sol
i dansarem a l'altre"

Ritme

Període de la frase llarg,té un ritme repetitiu i sintaxi una mica complexa.

VALORACIÓ PERSONAL
És un poema molt significatiu que aporta moltes imatges al cap mentre el vas llegint.
Puc anyadir que es el més fàcil que he llegit fins ara.
Vull destacar aquesta frase: "com una heura de joia", aquest vers está mirant cap al futur
on aquesta planta tindrà un sentit bàsic a la seva vida, la
seva filla Heura.

miércoles, 13 de mayo de 2009

De Tombant: "De primer van foradar-me les orelles..."

Poema elegit per mi.

CONTINGUT


Aquest poema parla sobre l'identitat i els prejudicis.
De petita li van foradar les orelles sense preguntar-li, i desde llavors porta arrecades pero diu que encara que porti arrecades com la resta de les dones, no significa que sigui igual que elles.

De primer van foradar-me les orelles

i de llavors ençà duc arracades
No prengueu aquest bosc per alzina


PUNT DE VISTA DE LA VEU POÈTICA

Ens vol transmetre un valor que els nostres pares ens han ensenyat, a no jutjar sense conèixer.
No per portar alguna cosa en comú amb una altre persona serà igual que ella, cada persona es diferent i té els seus somnis i objectius a la vida.
Crec que aquest poema té a veure amb la seva condició sexual.

Està en primera persona.

FORMA

ESTRUCTURA (MÈTRICA)

De primer van foradar-me les orelles
11A
i de llavors ençà duc arracades 10A
No prengueu aquest bosc per alzina 9B

Versos de diferent nombre de sil·labes, a aquest poema tampoc segueix un esquema, és un altre exemple de poesia lliure.
Podem apreciar que hi ha rima consonant en els dos primers versos, encara que l'ultima es asonant.


LLENGUA

Molts substantius.
Hi han paraules relatives al camp semàntic del bosc o la natura:
Bosc, alzina
També paraules com arrecades relatives a la part del cos com son les orelles.

RECURSOS RETÒRICS

Metàfora:

"No prengueu aquest bosc per alzina"
Està dient metafòricament que no la associem com una dona igual que les altres.

Període de la frase curt, Sintaxi simple i ritme ràpid.



VALORACIÓ PERSONAL

Es un poema que es bastant fàcil de entendre, tot i que poden haver moltissimes impressions i opinions distintes.
Però a mi m'ha transmet el sentiment de no voler etiquetar-se, de donar-se importància i de dir-li al món que es diferent.
Sigui en el sentit plural de la dona, en la seva condició sexual o el seu caràcter o somnis.

Comentari de Tombant: "Avui, vint-i-u de desembre".

CONTINGUT

Va passar molt temps tancada en si mateixa, tant que es va oblidar de veure el bonic de la vida.
Aquell dia en sortir al balcó va tornar a trobar-se amb la vida que havia perdut en estar reclusa a pensaments d'amors i altres històries, i veient aquestes flors neix un nou començament per a ella.


PUNT DE VISTA DE LA VEU POÈTICA

Ens transmet la seva situació emocional, com es sent i en que punt de la seva vida passional està.
Aquest poema torna a estar escrit en primera persona.


FORMA

ESTRUCTURA (MÈTRICA)

Es poden diferenciar dues parts en el poema.
Veiem que a la primera part hi han 9 versos i a la segona 2.
Aquests versos no segueixen cap esquema marcat i podem trobar tant de 9 sil·labes, com de 6 o de 15.
Tenen la rima totalment assonant.
Es veu que es un poema completament lliure.


LLENGUA

Enumera objectes.
El camp semàntic que apareix a aquest poema es el de les plantes.

RECURSOS RETÒRICS

Enumeració:

Enumera constantment a la primera estrofa:
testos, olles, pots, cintes, begòries, geranis i cactus.

Metàfora:

Relació de les plantes amb l'amor.

Paral·lelisme:

Avui he sortit al balcó,
Feia molts dies que no sortia al balcó.


Període de la frase llarg, ritme lent, sintaxi simple.


VALORACIÓ PERSONAL

Quan he llegit aquest poema m'ha vingut una frase al cap:
Desprès de la tormenta sempre arriba la calma.
Quan ella s'atreveix a sortir al balcó desprès de pensar i reflexionar sobre la seva negativa vida amorosa, deixa de ploure i veu que no tot es tan dolent, que encara queda molt que viure i que la vida segueix.


miércoles, 6 de mayo de 2009

Vídeo (1): Maria-Mercè Marçal

ACTIVITATS

1. Amb quins adjectius qualifiquen els alumnes del Col·legi del Teatre de Barcelona l'obra de la poeta?

2. De les declaracions dels testimonis que apareixen en aquest vídeo, quines en destacaries que ajudin a definir la personalitat humana i literària de la Maria-Mercè?

3. Als anys 60 neix el moviment hippy. Explica què era. Pots consultar aquest vincle i posar fotos.

El movient hippie va ser un moviment contracultural nascut en els anys 60 en Estats Units. La ideologia hippie va neixer com una crítica i rebuig a la societat,estaven en contra del materialistme , la burocràcia, la segregació racial, del masclisme, de la intervenció bèl·lica d'Estats Units i de totes les lleis i normes que se'ls imposava. És així que, es funda aquesta nova contracultura on els valors que sobresurten són l'amor a la llibertat, a la naturalesa i al seu esperit, on tots el problemes es poden resoldre pacificament.




4. La música, especialment en el camp de rock, va ser en aquella època un fenomen indestriable de conceptes com revolució i canvi. En aquest sentit el festival de Woodstock va ser molt important: busca informació. Ho pots il·lustrar amb youtubes, imatges, arxius de so, lletres de cançons (alguna de Bob Dylan com "Blowin' in the wind", traduïda al català és "La resposta està en el vent"). Centra't sobretot en: The Doors (Jim Morrison), Jimi Hendrix, The Rolling Stones i, el més paradigmàtic, Bob Dylan.

El festival de Woodstock es va convertir en l'icona d'una generació de nord-americans fastiguejada de les guerres i que pregonava la pau i l'amor com forma de vida i mostraven el seu rebuig al sistema, per tant, gran part de la gent que va concórrer a aquest festival era hippie.


Jimi Hendrix té un paper important en el concert de Woodstock, ja que va tocar l'himne d'Estats Units en un sol de guitarra impressionant, amb varies distorsions provocades per representar tot el dolor de la guerra de Vietnam.

http://www.youtube.com/watch?v=pLKKGHrGMxQ


Bob Dylan va composar varies cançons protestes com Blowin' in the wind o The times they are a-Changin, es va convertir en un cantant molt important per la generació hippie ja que totes les seves cançons protesta es centraven sobretot en la guerra de Vietnam.

Lletra traduida de la cançó The times they are a-changing


Els temps estan canviant La gent es comença a ajuntar per on la teva camines
I reconeixes l'aigua que t'envolta ha augmentat
I acceptes que aviat estaràs mullat fins als ossos

Si el temps per a tu és un preuat salvador
Llavors millor comença nedant o et submergiràs com una pedra Perquè els temps estan canviant

Vengen escriptors i crítics, que profetizan amb el seu llap
icer
I mantenen els seus ulls oberts, l'oportunitat no vindrà de nou I no parlin tan prompte, perquè la roda encara està girant
I no hi ha qui digui el seu nom
Perquè els perdedors ara, després seran els quals guanyin

Perquè els temps estan canviant Vengen senadors, congressistes, per favor considerar la cridada
No es quedin en l'entrada, no bloquegin el corredor
Perquè ell que està ferit serà el qual s'ha d'embussar
Hi ha una batalla fora i s'està bramant
Aviat vibrarà les teves finestres i sacsejaran les teves parets Perquè els temps estan canviant

Vengen mares i pares al llarg de la terra
I no critiquin el que no poden entendre
Els seus fills i les seves filles començant el seu mandat
El seu vell camí està envelliment ràpidament
Per favor excloguin-se del nou si no poden donar la seva mà
Perquè els temps estan canviant
La línia està dibuixada, el curs d'aquesta ja està modelat
El lent més tard serà ràpid Així que el present ara, després serà passat L'ordre s'està ràpidament esvaint I el primer ara, després serà l'últim
Perquè els temps estan canviant.



5. Per la Maria-Mercè hi havia tres fronts principals de lluita. Esmenta'ls.


El feminisme, la lluita per l'alliberament nacional i la lluita pels drets de la clase treballadora.

6. Informa't sobre què és el feminisme com a moviment social i fes-ne un breu resum. (No facis un simple copiar-enganxar.)

El feminisme es un conjunt d'accions, una lluita amb la qual les dones volen aconseguir afavorir els interessos de les dones en situacions de submissió al poder masculí

7. En aquest vídeo apareix molt el verb "reivindicar". Per exemple, reivindicar el dret a estimar lliurement o a ser mare sense la presència de la figura masculina. Reivindicar la llibertat, en definitiva. La pregunta és: Què creus que la teva generació té avui necessitat de reivindicar?

La meva generació té que reivindicar moltes coses com:
-L'igualtat entre homes i dones
-Explotació infantil
-Maltractament (persones o animals)
-El cumpliment de protocols com el de Kyoto que estableixin un límit de co2.
etc...

8. Què vol dir que la Maria-Mercè, amb les seves utopies i somnis, anticipa o s'avança al futur i els seus valors?

El somni de Maria Merçè Marçal era poder viure a un món sense desigualtats socials, una societat no sexista.
S'anticipa moltissim, tenia els pensaments que en tenim ara nosaltres, era una moderna a la seva època.

lunes, 4 de mayo de 2009

Comentari literari d'un poema

Aquesta poesia tracta de les relacions amoroses, L'amor no correspongut pot causar un gran sofriment i aquest enamorament pot ser perillós, com un escorpit.
L'autora té la intenció d'avisar-nos sobre el perill que aquest enamorament no correspost comporta. Els versos estan en primera persona.
Les dues primeres estrofes tenen moltes paraules que pretenen representar el perill, la temptació, el misteri sobretot són imatges agressives les que ens venen al cap. La tercera estrofa suggereix calma en tot el perill que hem vist a les dues primeres estrofes.L'ultima estrofa és una advertència, on es mostra la intenció inicial del poema, "l'escala fosca del desig no té barana" si traspasses el límit cauràs per l'escala perquè no hi ha barana.
Els versos son de 4 sil·labes encara que hi han d'altres que en tenen 3.
Es fan servir recursos retòrics com la metàfora i d'altres com atribuir qualitats d'un animal (ullal) a la nit, també hi han imatges.
Com a conclussió puc dir que es un poema amb una idea principal molt clara i això es d'agraïr perquè en casi tot el llibre hi han poemes massa complicats, aquest es salva.

martes, 21 de abril de 2009

El cor delator, comentari de text.


1.Situar el text
Edgar Allan Poe va néixer el 19 de gener de 1809 a Boston i va morir el 7 d'octubre de
1849 a Baltimore (Maryland).
Era el segon fill d'un matrimoni d'actors, format per David Poe, d'ascendència irlandesa, i Elizabeth Arnold, de pares anglesos. Però quant Edgar tenia dos anys el seu pare va abandonar a la seva mare embarassada. Quant va tenir a la filla, Rosalie, es van mudar a Richmond (Virginia), a casa d'uns parents. Poc després (1811), Elizabeth va morir i va ser adoptat per un matrimoni del que va heretar el seu cognom Allan.
Quant Edgar va ser adolescent va començar a tenir problemes amb l'alcohol que li va comportar diversos problemes amb el seu pare adoptiu.
El 1834 es va casar amb la seva cosina Virginia Clemm, de només tretze anys. La mort de Virginia, el gener de 1847, va afectar-lo molt, l'enfonsà en l'alcoholisme i la depressió, i va mantenir tumultuoses relacions amb altres dones.

Va morir a Baltimore (Maryland) el 7 d'octubre de 1849, víctima del "delirium tremens", tot i que també es pensa que va morir de diabetis, deficiències enzemàtiques o fins i tot ràbia.

-Importància de l'escriptor en el context de la literatura universal.
Edgar Allan Poe va cultivar tant la narrativa com la poesia i l'assaig, realitzant aportacions originals (això era una llei per a ell) en aquests camps.

- Característiques fonamentals de la seva obra.

Va escriure poesia, novel·la i relats curts. Conegut sobretot pels seus relats de temes fantàstics i d'horror.
És considerat el pare del conte de terror psicològic i dels relats curts del seu país. Va ser un precursor del relat detectivesc i de la literatura de ciència ficció i renovador de l'anomenada novel·la gòtica.

- A quina part de la producció de Poe (quan va ser escrit?) pertany aquest conte?

No he trobat quan Poe va escriure "el cor delator" , però ho va escriure junt aquestes obres:
El gat negre, El pou i el pèndol, El cor delator, La caiguda de la Casa Usher, La veritat sobre el cas del senyor Valdemar, L'enterrament prematur, Ligeia, etc.

- Se'l pot relacionar amb altres autors de la seva època (o d'altres èpoques)?
Se'l considera una gran influència en el simbolisme, dins del gènere poètic, i especialment sobre el seu traductor al francès, el poeta Charles Baudelaire, creador d'aquesta escola a França, no està de més aclarir que aquesta influència va ser estrictament temàtica i no formal.

2.Tema

L'idea o el tema central del cor delator tracta de la bogeria i la obsessió d'un home que estàobsessionat amb l'ull entel·lat d'un avi.
Mitjançant aquests fets l'història comença a articular-se: L'home protagonista espia cada nit a la seva cambra a l'avi, una nit el protagonista el mata. Al final del conte l'home després de guardar els membres del cos de l'home per la seva casa es delata davant dels inspectors que tenien un avís.
El personatge es el narrador intern i observador i està narrat en primera persona.

3.Personatges

Els personatges principals son l'home i el vell. Els personatges secundaris son els inspectors i el vell.
El vell tracta com el seu fill al narrador, però aquest té tanta obsessió pel seu ull que vol matar-lo sigui com sigui, pel narrador això no té res de dolent per què com ell diu " no esta boig".
Al conte hi ha un personatge intern que és l'home i el narrador es observador. La majoria dels personatges son plans (vell, inspectors..), només es rodó el protagonista.

4.Espai

L'acció transcorre a la vivenda del vell concretament a la seva habitació, no donen gens informació sobre el lloc,es pot destacar que el terra era de fusta i que la casa era obscura i tenia les finestres tancades per por dels lladres.

5.Temps

No hi ha cap informació sobre quan està situada l'acció, podríem imaginar-nos que es la mateixa època que la del autor, finals del segle XIX.
El temps intern on l'acció es desenvolupa es de vuit nits.

6.Estructura


Introducció

El conte comença amb un home intentant fent-nos creure que no esta boig.
Aquest home té una obsessió i es l'ull d'un vell, aquest home esta tan obsessionat amb aquell ull entelat de l'avi que fins i tot l'espia cada nit a la seva cambra mentres dorm.

Nus

L'octava nit que visita al vell fa un soroll i el vell es desperta, l'home després de que passes una hora il·lumina el vell amb una llanterna, de cop l'home veu que l'ull està obert i mata al vell sense pensar-ho.
Després del crim per no ser descobert va desmembrar el cadàver i va anar amagant els membres per varies parts de la casa.
Més tard, la policia arriba amb un avis de denuncia. L'home fa el que pot i es comporta perfectament amb els inspectors i aquests resulten convençuts de que no ha fet res.
Però aquest comená a escoltar un soroll tan fort que comença a resultar atordit.

Desenllaç

L'home creu que els inspectors es fan el desentesos i que saben que ha estat ell l'assasí, tanta es la seva locura i tant escolta el seu propi cor bategant que confessa tot el que hi ha fet.

7.Estil
Aquest conte es un monòleg a excepció d'unes quantes línies de diàleg on parla el vell.
La llengua es estàndard amb un registre col·loquial elaborat i literari i amb interpel·lacions al lector.La frase té un període llarg i un ritme lent.

8.Conclusions
Edgar Allan Poe considerat com un dels pares del terror psicològic fa d'aquest conte un gran relat amb un propòsit que compleix, el de fer esgarrifar al lector.
Les coses que passen a la lectura son molt poques per
ò esta molt be explicat.




miércoles, 15 de abril de 2009

El cor delator

Introducció

El conte comença amb un home intentant fent-nos creure que no esta boig.
Aquest home té una obsessió i es l'ull d'un vell, aquest home esta tan obsessionat amb aquell ull entelat de l'avi que fins i tot l'espia cada nit a la seva cambra mentres dorm.


Nus


L'octava nit que visita al vell fa un soroll i el vell es desperta, l'home després de que passes una hora il·lumina el vell amb una llanterna, de cop l'home veu que l'ull està obert i mata al vell sense pensar-ho.
Després del crim per no ser descobert va desmembrar el cadàver i va anar amagant els membres per varies parts de la casa.
Més tard, la policia arriba amb un avis de denuncia. L'home fa el que pot i es comporta perfectament amb els inspectors i aquests resulten convençuts de que no ha fet res.
Però aquest comená a escoltar un soroll tan fort que comença a resultar atordit.

Desenllaç

L'home creu que els inspectors es fan el desentesos i que saben que ha estat ell l'assasí, tanta es la seva locura i tant escolta el seu propi cor bategant que confessa tot el que hi ha fet.

jueves, 12 de marzo de 2009

Maria Rosa i La llegenda del cor menjat

1. Un cop ja heu acabat l'obra, trobeu el punt o punts de connexió que lligaria la llegenda medieval amb Maria Rosa d'Àngel Guimerà (escena 9, acte 3), concretament l'escena del banquet de noces.

A la llegenda del cor menjat Ramon de Cabestany li fa ingerir a una dama el cor del seu estimat marit.

Al banquet de noces de Maria Rosa, en Badori fa que beguin el vi que l'Andreu va trepitjar on hi havia sang per culpa de la ferida que es va fer amb l'agulla.
La Maria Rosa el beu amb ànsia, ja que es l'obra del seu estimat marit.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (12)

Final de l'obra

Acte 3 (escenes 7, 8, 9 , 10, 11)

Escenari i marc temporal


Escena 8,9,10 i 11: Dinte d'una casa molt pobra.

Personatges que hi intervenen i caracterització


Escena 8:
Maria Rosa, Tomasa, Quirze, Marçal, Gepa i Xic.
Escena 9:Tomasa i Badori.
Escena 10: Maria Rosa, Tomasa, Marçal, Badori, Quirze, Gepa, Calau i Xic.
Escena 11: Maria Rosa, Tomasa, Quirze, Marçal, Gepa, Xic, Badori, Calau i Tomasa.

Resum (breu)

Escena 8: Van cap a l'esglèsia.La Tomasa no va, es queda fent el menjar.
Escena 9: En Marçal i la Maria Rosa son casats. Més tard desprès de dinar s'atipen a vi que ha portat en Badori, però en Marçal s'adona de que el vi que esta bebent era de la collita que va trepitjar l'Andreu, on es va fer mal amb l'agulla i la sang va caure al vi. En Marçal deixa de beure i la Maria Rosa comença a fer-ho. En Gepa insinua que tenia alguna cosa que veure a la mort de l'Andreu.
Escena 10: Maria Rosa fa veure que no estimava l'Andreu de veritat i li diu a en Marçal que ella havia fet moltes coses per aconseguir-lo en canvi ell no. Ell li confesa que va matar al capatàs per demostrar que havia lluitat per ella. Maria Rosa el mata.
Escena 11: Tothom descobreix a en Marçal mort al terra.

Aspectes a destacar

Escena 8: La Tomasa es queda fent el menjar en comptes d'anar a l'esglèsia, sembla que no li interessi.
Escena 9: El detall d'en Badori portant el vi trepitjat per l'Andreu amb la seva sang.
Escena 10: La manera d'enganyar de la Maria Rosa per fer-li dir que ell va matar el capatàs.
Escena 11: Que la Maria Rosa mati en Marçal amb tot l'odi del món per venjar el seu marit.


1. Assenyaleu i comenteu el moment en què el Marçal pretén humiliar en Badori.


Quan l'obliga a felicitar-lo pel casament amb la Maria Rosa.

"Esculteu tothom que en Badori felicita a... la meva dona"

2. Interpreta aquestes paraules del Badori, just després de felicitar la parella de casats: "Ah! I que duri [la felicitat] fins... fins al dia del judici."

Fins el dia de la mort d'un dels dos.

Comencen a veure vi i el porró va de boca en boca sense parar... Tant en Gepa com en Badori esperonen el Marçal perquè en begui més. Fins que en Quirze fa la pregunta clau:

"Però d'on l'has tret, aquest vi?"


3. Explica l'origen i la història d'aquest vi. Amb quina escena anterior de l'obra connecta o es relaciona?


Era el vi que l'Andreu va trepitjar quan era viu, el mateix dia que la Maria Rosa es va fixar en ell per la broma que li van fer de posar-li una agulla al raïm.


4. Explica de quina manera la Maria Rosa li arrenca la veritat al Marçal.

La Maria Rosa l'enganya fent veure que lestimava a ell i no al seu marit i que havia fet moltes coses per estar amb ell i que en canvi , ell per ella no. En Marçal al escoltar això li confessa que va matar al capatàs.

Un dels moments culminants d'aquesta escena és quan la luxúria del Marçal i l'odi de la Maria Rosa assoleixen el grau més alt d'intensitat i s'enfronten l'un a l'altre. És un moment de clímax brutal.

5. Assenya-la aquest moment concret tot copiant-ne el breu fragment.


"Aparta't! Vil! Assassino! I estic casada amb tu! I t'he besat! Oh, Mare meva!... A l'Andreu d'aquest tigre l'ha mort!"

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (11)

Acte 3 (escenes 4, 5 i 6)

Escenari i marc temporal


Escenes 4,5,6: Dintre d'una casa molt pobra.

Personatges que hi intervenen i caracterització

Escena 4: Marçal, Badori, Quirze, Gepa, Calau i Xic.
Escena 5: Maria Rosa, Marçal i Gepa.
Escena 6: Maria Rosa, Marçal i Tomasa.

Resum (breu)

Escena 4:
La Maria Rosa no apareix. En Quirze i en Marçal parlen sobre la curta història dels dos.
Escena 5: La Maria Rosa té dubtes i sent que esta traïnt l'Andreu casant-se amb en Marçal.
Escena 6: La Maria Rosa pensa en l'Andreu mentre tothom es prepara per el casament.

Aspectes a destacar

Escena 4: La conversa que tenen en Quirze i en Marçal sobre com es van conèixer, que no té cap sentit amorós per la Maria Rosa.
Escena 5: Segueix sentint el mateix per l'Andreu.
Escena 6: Les prises que té tothom amb la cerimònia i com va de tranquil·la la Maria Rosa.

1. En aquesta escena el Marçal es mostra segur d'ell mateix i desafiant. Hi ha un moment, però, que aquesta solidesa de caràcter trontolla, un moment en què la seva aparent autoritat comença a esquerdar-se, un moment, en definitiva, de feblesa. Assenyala'l.


"I per què ho havia de sospitar? I...ara que me'n recordo: això seria després de la mort...aquell, l'Andreu. Sinó que un dia com avui un hom no sap lo que s'empesca. Ara és aquí, la Maria Rosa"

2. Àngel Guimerà, un mestre de la representació escènica, fa parlar el Marçal en un doble llenguatge ple de connotacions eròtiques. Assenyala-ho.


"Jo me la mirava ficant-me per un brut d'esbarzers i de gatoses: me ounxava tot jo, però hi era a propet! I ella al torrent, arremagada de braços, agafava la meva brusa, la meva samarreta...tot; i ho rebregava, i rebregant ho ficava a l'aigua que corria, i ho tornava a treure, posant-hi el sabó, cobrint-lo de bromera, pegant-li el sabó, cobrint-ho, amanyagant-lo, sense adonar-se'n, que si fes pastures. I jo, que bèstia! Hi gosava com si fos dintre!"


1. Assenyala el fragment en què les primeres desconfiances es fan explícites.


"Dient-lo et lliga amb mi. I perquè no te'n poguessis anar...què no hauria fet, jo! Per arribar a tu he de passar per sobre de tot, de tot! No em perdones tu tot lo que he fet perquè fossis la meva dona?"

2. Fixeu-vos en aquestes paraules de la Maria Rosa:

"... m'ha semblat que l'Andreu era al meu davant reptant-me de mala dona! I he arrencat a córrer fugint d'aquella casa i d'ell, que em perseguia!"

No trobeu que és com si el seu inconscient li estigués parlant, donant senyals...?, com si l'esperit de l'Andreu desitgés venjar-se del Marçal? La Maria Rosa té intuïcions que no acaba d'entendre encara i que es manifesten en forma de records i d'imatges.

Només el Marçal (i nosaltres/el públic!) pot entendre de què es pot arribar a sentir culpable la Maria Rosa. Hi ha una mena de força sobrenatural (l'esperit traït del Marçal, potser?) que neguiteja la Maria Rosa.

Què opineu?


La Maria Rosa sap que el que va a fer no està bé, ella segueix estimant el seu marit encara que sigui mort i sap que si es casa amb en Marçal serà infeliç.


3. Davant de l'estat nerviós de la Maria Rosa, ¿com reacciona en Marçal? Exemplifica-ho.

Amb ràbia, li fa callar fins i tot.

"Marçal: Calla!"

4. ¿Creus que la Maria Rosa s'estima al Marçal? Què diu exactament ella? ¿Creus que l'importa al Marçal els sentiments de la Maria Rosa? Comenta-ho i posa-hi l'exemple més adequat.

Crec que si que l'estima, encara que sigui molt poc. L'importen els sentiments de la Maria Rosa, sobretot vol que l'estimi.

5. Darrera d'aquestes paraules del Marçal, ¿què creus que s'hi amaga?:


"Per arribar fins a tu he passat per sobre de tot, de tot! No em perdones tu tot lo que he fet perquè fossis la meva dona?..."

El seu record de haver matat el seu marit, l'Andreu.

6. I, finalment, ¿de quina manera s'evidencia el pes social de l'església en aquesta escena?

Quan la Maria Rosa va a l'esglèsia a confessar-se.

"Maria Rosa: "Doncs vinc de la rectoria."


1. ¿De quin objecte estem parlant? ¿Quins sentiments desperta aquesta troballa (casual?) en la Maria Rosa?


Troba una camisa de l'Andreu, li recorda el seu amor incondicional de tots dos...

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (10)

Escenes 1,2 i 3

Escenari i marc temporal

Escena 1,2,3 : Dintre d'una casa pobra.

Personatges que hi intervenen i caracterització


Escena 1: Tomasa, Gepa, Quirze, Calau i Xic.
Escena 2: Gepa, Quirze, Calau i Xic
Escena 3: Quirze, Gepa, Calau, Xic i Badori


Resum (breu)

Escena 1: Els treballadors han cobrat.
Escena 2: En Marçal i Maria Rosa es van a casar.
Escena 3: En Badori es l'encarregat de comprar el vi, li fa mal que la Maria Rosa es casi amb en Marçal però ho amaga.

Aspectes a destacar

Escena 1: El temps que han esperat a cobrar.
Escena 2: Que la Maria Rosa es casi amb en Marçal, sense sentir res, només sentiments contradictoris.
Escena 3: Em fa pena en Badori, es ell el que deuria estar amb la Maria Rosa...

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (9)

Escenes 14 i 15

Escenari i marc temporal


Escena 14 i 15:
Casa d'en Quirze i Tomasa.


Personatges que hi intervenen i caracterització


Escena 14: Maria Rosa i Marçal.
Escena 15: Maria Rosa, Tomasa, Marçal, Quirze, Badori, Gepa, Calau i Xic.


Resum (breu)

Escena 14:
Marçal fingeix estar ferit i entra a la cambra de Maria Rosa, ella el creu i li diu que l'estima per que creu que es morirà. Desprès la Maria Rosa descobreix que es mentida.

Escena 15: Tots van a la cambra i veuen a en Marçal amb ella.
En Marçal diu que la Maria Rosa li ha dit que l'estimava i la Maria Rosa diu que no es veritat.

Aspectes a destacar


Escena 14: La desesperació que arriba a tenir en Marçal per arribar a fingir que estaba ferit per que la Maria Ros es preocupés.
Escena 15: Com li diu a tothom el que la Maria Rosa li ha confesat, els seus sentiments que no se sap si son reals o irreals.


1. No trobeu estranya la reacció del Quirze, germà de la Maria Rosa? Penseu-hi i proposeu un altre curs dels esdeveniments o una altra reacció del Quirze que resulti potser més versemblant.

Si, es com si no confiés en la seva germana de cop i volta.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (8)

Escenes 10,11,12 i 13

Escenari i marc temporal


Escenes 10,11,12 i 13: Casa d'en Quirze i la Tomasa.

Personatges que hi intervenen i caracterització

Escena 10: Maria Rosa, Tomasa, Quirze, Badori, Calau i Marçal
Escena 11: Maria Rosa, Tomasa, Marçal, Badori, Quirze, Calau, Gepa, Xic i els treballadors
Escena 12: Maria Rosa, Quirze, Tomasa i Gepa
Escena 13: Maria Rosa

Resum (breu)

Escena 10: En Badori i en Marçal volen expulsar-se l'un a la'altre, creant així una gran baralla.
Escena 11: Es barallen en Badori i en Marçal. Maria Rosa li diu a en Marçal que prefereix a en Badori abans que a ell, Marçal perd els nervis i vol acabar amb els dos.
Escena 12: En Marçal està ple d'odi i la Maria Rosa li té por, a ella li agrada en Badori i per això en Marçal vol acabar amb els dos.
Escena 13: La Maria Rosa se sent malament per la baralla entre en Badori i en Marçal, pero ella no estima a en Marçal encara que estigui preocupada per si li passa qualsevol cosa a la baralla.

Aspectes a destacar

Escena 10:
Una altra vegada destaco l'odi increible que li té en Marçal a en Badori, que fins i tot ho vol fora del treball.
Escena 11: La contestació de la Maria Rosa, de que prefereix a en Badori que a en Marçal, penso que s'ha passat i desencadena una baralla molt més forta.
Escena 12: El que en Marçal vulgui matar a tots dos.
Escena 13: La confusió de sentiments de la Maria Rosa, que té por per si li passa qualsevol cosa pero que li te fàstic al mateix temps i no el vol com a marit.

Escena 10

1. En Marçal, a més de possessiu, es comporta de forma autoritària. Exemplifica-ho.

"De passar a prop d'ella; de mirar-te-la i tot, que jo te'n privo!"

2. Aquesta escena reprodueix una situació de tensió creixent entre en Badori i en Marçal que desemboca en...?


Desemboca en una baralla per la Maria Rosa.

Escena 11

3. En un moment de tensió màxima entre la Maria Rosa i en Marçal, l'acció apunta clarament una resolució del conflicte tràgica, tot i que encara indefinida per tal de mantenir la incertesa i el suspens. Reprodueix-ne el fragment.


"Marçal: Ara sí que has firmat la seva sentència! O potser la teva!"

Escena 12

4. Què sembla que li amagui la Maria Rosa al Marçal...?


Que sent alguna cosa pel Badori.

Escena 13

Monòleg curt de la Maria Rosa.

5. De què se sent culpable la Maria Rosa? Creus que té raons per sentir-s'hi? Justifica la resposta.


Es sent culpable de ser la que ha desembocat la baralla entre en Badori i en Marçal, si té raons per sentir-s'hi així ja que a en Marçal li va dir que preferia a en Badori abans que a ell i això desencadena una ràbia descontrolada, i ella ho sabia.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (7)

Escena 6,7,8 i 9

Escenari i marc temporal


Escena 6,7,8,9: Els fets dels quatre capitols passen a la casa d'en Quirze i la Tomasa

Personatges que hi intervenen i caracterització


Escena 6: Marçal, Quirze i la Tomasa.
Escena 7: Quirze i Maria Rosa.
Escena 8: Maria Rosa, Quirze i la Tomasa.
Escena 9: Maria Rosa, Quirze, Tomasa, Badori i Calau.

Resum (breu)

Escena 6:
En Marçal comença a estar obsés per la Maria Rosa i molt gelós pel Badori, el qual la Maria Rosa no rebutja.

Escena 7:
La Maria Rosa es vol anar del poble, el seu germà Quirze li dona diners i li facilita el viatje.

Escena 8:
Vol fugir del poble i es sent lliure, vol escapar d'en Marçal i no veure'l mai més.

Escena 9: La Maria Rosa té tot preparat per anarse'n del pobel el més aviat possible.
Badori li confesa que sent alguna cosa per ella i la Tomasa al igual que el seu marit ,li dona diners també.

Aspectes a destacar

Escena 6:
La rabia que li té en Marçal a en Badori, i la possesivitat que té amb la Maria Rosa.

Escena 7: L'amor que li té el seu germà Quirze a la seva germana, ja que li ajuda a escapar.

Escena 8: Les ganes de començar de nou de la Maria Rosa, desprès de tot el que li ha passat es admirable que tingui ganes de viure de nou.

Escena 9:
Que la Tomasa li ajudi donant-li diners em sorpren, ja que sempre he pensat que la Tomasa no l'estimava a la Maria Rosa.

1. En Marçal té remordiments. Copia el fragment que ho il·lustra.

"Potser sí que li vaig perdre el marit perquè ara en vinguès un altre... a arreplegar la meva feina! Perquè en Badori la vol, i ella no fuig de'n Badori com fuig de mi, no! Mes ell s'hi acosta rialler, sense corcó aquí dintre! I jo, qunat estic sol, i penso en la Maria Rosa, tinc de veure davant al capatàs mort i a l'Andreu mort!..."


2. Hi ha més d'un motiu per pensar que en Marçal és una persona possessiva i, fins i tot, violenta. Copia el fragment on aquest aspecte es manifesta amb especial virulència.

"Ella no m'ha volgut a les bones; ja em voldrà...d'altra manera!..."

1. En Quirze, el germà de la Maria Rosa, assenyala que hi ha un punt en comú entre la Maria Rosa i la seva mare. A què es refereix? Copia'n el fragment. Potser això ens dóna pistes per entendre millor com es desenvoluparà la trama.


"Deia que el pare no l'estimava, i jo no vaig veure mai que li paguès, mai! Ara tu t'hi sembles: a la pobra dona. Mai no havia reparat que t'hi semblessis tant!..."

La mare de la Maria Rosa estava malament i sofria en silenci per que el seu marit ja no sentia res per ella.

miércoles, 11 de marzo de 2009

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (6) Post del professor

Escena 1,2,3,4 i 5

Escenari i marc temporal

Escena 1: Dintre d'una casa molt pobre.
Escena 2: Casa de la Tomasa i en Quirze.
Escena 3: Casa del Quirze i la Tomasa.
Escena 4: Son a la casa d’en Quirze i la Tomasa
Escena 5: Casa de la Tomasa i d'en Quirze.

Personatges que hi intervenen i caracterització

Escena 1: Quirze i Tomasa
Escena 2: Maria Rosa i Quirze.
Escena 3: Quirze, Tomasa, Gepa, Calau, Xic i Marçal.
Escena 4: Maria Rosa, Marçal, Badori, Quirze, Gepa, Calau i els treballadors.
Escena 5: Maria Rosa i Marçal.


Resum (breu)

Escena 1:
La Maria Rosa esta malalta al llit recordant el seu marit.
En Marçal li confesa el seu amor per ella.

Escena 2: Maria Rosa fuig d'en Marçal, es vol anar cap altre lloc.
No vol tornar a casar-se i menys amb en Marçal, vol estar amb l'Andreu sempre encara que sigui mort.

Escena 3: Tots els treballadors fan una reunió per el retard de les quinzenes.

Escena 4: Volen escriure una carta als contractistes i criden la Maria Rosa.
Quan s'adona de la presència d'en Marçal vol fugir i es nega a escriure la carta, al final la convencen i escriu la carta amb el Marçal a soles.

Escena 5: La Maria Rosa i en Marçal es queden sols al menjador i ell torna a dir-li el que sent.
Al final de tot la Maria Rosa diu una frase on es veu reflectada una petita atracció cap a en Marçal.


Aspectes a destacar.

Escena 1: L'incomprensió de la Tomasa a la situació que esta vivint Maria Rosa...
Li dona molt poca importància a la mort de l'Andreu.

Escena 2: Em sorpren que la Maria Rosa prengui la decisió de que no es casarà per l'amor al seu marit.

Escena 3:
La manera en que els homes expulsen les dones de la reunió, el menyspreu que fins i tot tanquen a la Tomasa en una habitació.

Escena 4: En destaco com la Maria Rosa vol fugir quan arriba en Marçal.

Escena 5:
Cal destacar quan en Marçal li diu "Però encara t'enrecordes de l'Andreu?", es pensa que el dolor s'envá en res i la mort d'un estimat sempre queda present.


1. Podríeu explicar o justificar d'alguna manera els contradictoris sentiments de la Maria Rosa?


El seu marit es mort pero ella el segueix estimant. Pero tal i com he dit es mort i existeixen mes homes al món, com en Marçal que a més la busca i rebusca sempre, a vegades es inevitable sentir coses que no vols sentir.

2. Podríeu justificar el comportament d'en Marçal? Deixant de banda que no ha jugat net... Creieu que l'amor ho justifica tot? Potser l'amor té un punt d'irracionalitat i de bogeria que es fa difícil de controlar? Com veieu el comportament d'en Marçal especialment a l'escena 5?


No, l'amor no ho justifica tot. Al contrari, si ha sigut capaç de matar el seu marit simplement per casar-se amb ella, imaginem que farà si algun home es fa el seu amic.
Jo crec que en Marçal es una mica pessat, sempre derrera de la Maria Rosa...

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (5)

Escenes 13 i 14 (final de l'acte I)

Escenari i marc temporal

L'escena on té lloc els esdeveniments és el mateix de sempre.

Personatges que hi intervenen i caracterització

Tomasa, Quirze, Badori, Gepa, Calau, Xic i Marçal.

Maria Rosa i Quirze son germans.

Resum (breu)


Escena 13:
Arriba una carta de Ceuta, però l'única que en sap de llegir es la Maria Rosa.
Els seus amics l'amaguen per si alo millor son males noticies.

Escena 14: La Maria Rosa al fi llegeix la carta i son males noticies, l'Andreu ha mort.

Aspectes a destacar


Escena 13:
Em crida l'atenció com l'enganyen amb la carta.
"Maria Rosa: De qui és aquesta carta?, Quirze: És per mi

Escena 14:
Em sorprèn l'actuació d'en Gepa quan saben de la mort de l'Andreu:
"Gepa:Marçal: Es mort ,l'Andreu.Ara tu a cobrar".
Es com si sàpigues que ell ha sigut l'assassí.

lunes, 9 de marzo de 2009

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (4)

Escenes X,XI,XII

Escenari i marc temporal


L'escena on té lloc els esdeveniments és el mateix de sempre.

Personatges que hi intervenen i caracterització

Escena X:
Maria Rosa, Gepa, Badori i Calau.
Escena XI: Maria Rosa, Tomasa, Gepa, Calau, Badori i Quirze
Escena XII: Tomasa, Quirze, Badori, Gepa, Calau i Xic

Resum (breu)

Escena X: En Badori coneixia l'Andreu i la Maria Rosa li explica l'història de com es van conèixer i com li va demanar matrimoni.
Escena XI: La Tomasa l'insinua a en Quirze tenir fills.
Escena XII: Reben una carta de l'Andreu i com no saben llegir, no la poden llegir i l'unica que en sap es la Maria Rosa però no volen que sàpiga res d'ell.

Aspectes a destacar


Escena X: Em crida l'atenció quan li posen una agulla al cabàs on l'Andreu està trepitjant, em fa una mica de fàstic per què es barreja amb el vi que surt del raïm.
Escena XI: Em sorprèn que la Tomasa i en Quirze no tinguin fills encara, ja que en aquella època la gent tenia fills molt ràpid.
Escena XII: M'impacta l'analfabetisme que hi havia, com per exemple no saber escriure etc...


Escena 10

1. La Maria Rosa fa referència a la verema, però... què és la verema?

La verema és la recol·lecció o collita del raïm per la producció del vi.


Escena 11

1. D'aquesta escena, ¿què podem deduir de la relació entre el capatàs i els treballadors?


La relació entre el capatàs i els treballadors es nul·la, la comunicació es casi inexistent, fins i tot la paga es retrasa.

Escena 12

1. Arriba una carta. Tots els treballadors es concentren al voltant del Quirze que s'esforça per obrir-la, però sembla que no se'n surt... La carta passa de mà en mà, però no acaba de ser llegida, creix l'expectació... ¿Què en podem deduir sobre la for
mació dels treballadors?


Que no saben ni llegir ni escriure, son analfabets.
L'analfabetisme era normal en la gent treballadora de fa molt de temps.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (3)

Escenes VII,VIII,IX

Escenari i marc temporal


L'escena passa al mateix lloc de sempre.

Personatges que hi intervenen i caracterització


Escena VII:
Marçal
Escena VIII: Badori i Calau
Escena IX: Badori, Calau i Gepa

Resum (breu)

Escena VII:
Es un monòleg d'en Marçal.Es descobreix com l'autor de la mort del capatàs.
Escena VIII: Calau estalvia diners per quan es casi.
Escena IX: En Badori comença a treballar, no el pagaran fins d'aqui a 15 dies.
I en Badori paga amb tabaco a en Gepa.

Aspectes a destacar


Escena VII:
Quan al monòleg es veu a en Marçal fent l'acció de clavar un ganivet.
Escena VIII: Que en Calau estalvii diners per la seva boda i encara no tingui nuvia.
Escena IX: La manera de pagar que te a en Gepa, amb tabac. I la marca d'aquest, "pipo" es graciós.

viernes, 27 de febrero de 2009

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (2)

Escenes IV,V,VI

Escenari i marc temporal

Al mateix lloc, a la carretera.

Personatges que hi intervenen i caracterització

Escena IV: Maria Rosa, Tomasa, Marçal, Gepa, Quirze i Badori.
Escena V: Tomasa, Marçal, Quirze, Gepa, Badori, Calau, Maria Rosa.
Escena VI: Maria Rosa i Marçal.

Resum (breu)

Escena IV: Maria Rosa explica com va ser la nit que van culpar l'Andreu de ser l'assasí i el defendeix.
Escena V: Els treballadors estan esperant que els hi paguin, també tenen nova informació de l'Andreu que no li han dit a la Maria Rosa, que l'Andreu està malalt.
Escena VI: Marçal li diu a Maria Rosa que té que oblidar l'Andreu , per que ja no es la dona feliç d'abans, ella li diu que no es fiqui a la seva vida i que no es preocupi per ella.

Aspectes a destacar

Escena IV: La manera de culpar que tenen a la gent, sense probes d'ADN ni res...Només es deixaven portar per les probes trobades sense cap estudi cientific.
Escena V: Cal destacar que paguen quan volen als treballadors i molts pocs diners.
Escena VI: Cal destacar la manera en que Marçal vol que la Maria Rosa oblidi a l'Andreu.

Escena 4

1. Amb quins arguments Maria Rosa defensa la innocència del seu marit Andreu?

Maria Rosa diu que el seu marit havia passat la nit amb ella, al seu costat i que no havia pogut cometre aquest crim.

2. Destaca el moment de l'escena que et resulti més dramàtic i comenta'l.

Quan explica que l'Andreu li deia, "Maria Rosa, jo no he sigut! No t'ho creguis".
Ella cau abatuda al terra i plora desconsoladament.


3. Per què totes les sospites recauen sobre l'Andreu? Creus que va ser efectivament ell l'assassí del capatàs?


Les sospites recauen en ell degut al ganivet ple de sang que hi havia a casa seva.
No, crec que pot ser qualsevol treballador enfadat de la carretera, degut a l'espera interminable dels diners.

4. Al final de l'escena hi ha una anticipació dels fets, com un avançament d'esdeveniments futurs. Indica-ho i comenta-ho.

"Ah, si jo descobrís qui va matar el capatàs, i ha perdut a l'Andreu..."
Anticipa el descobriment de l'assasí del capatàs.

Escena 5


1. Quin personatge apareix en aquesta escena i quina és la seva funció?


Surt en Calau, la seva funció es queixar-se de l'espera del pagament.

Escena 6


1. En aquesta escena assistim al diàleg entre la Maria Rosa i en Marçal. En Marçal és un dels amics més propers de l'Andreu. Quina actitud adopta en Marçal davant la desesperació de la Maria Rosa?

Li diu que no hi vagi a Ceuta que no servirá de res.
"A on vols anar? A Ceuta? Ja saps lo que dius? Si fins hi ha la mar que te'n priva, dona"


2. Trobes que hi ha alguna cosa (actitud, comportament, paraules...) en Marçal que ens doni a entendre que potser sent "alguna cosa més" per la Maria Rosa. Assenyala-ho i comenta-ho.

"Mana'm lo que vulguis; fins lo més impossible, fins la vida que em demanesis, per tu ,Maria Rosa, per tu la perdria"

Es veu que està enamorat, ja que perdre la vida només es faria per una persona molt estimada, i ell li diu que la perdria per ella.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (1)

ESCENA I

Escenari i marc temporal.
Al mig una carretera, al costat la porta d'una casa pobra i l'altre costat l'entrada d'un camí.

Personatges que hi intervenen i caracterització

-Gepa: Treballa a la carretera. El diuen Gepa ja que el seu fill es deia així, desgraciadament el seu fill va morir.
-Badori: És un home molt pobre i està buscant treball.


Resum (breu)


En Gepa i en Badori estan asseguts menjant.En Badori li pregunta que si li donarien treball a la carretera i en Gepa li explica el significat del seu nom.


Aspectes a destacar
Cal destacar la pobressa de l'època ja que en Badori està mort de fam i en Gepa comparteix el seu menjar amb ell.


ESCENA II


Escenari i marc temporal


Ens situem al mateix lloc, la carretera.

Personatges que hi intervenen i caracterització

Tomasa, Quirze, Gepa i Badori.

Resum (breu)

Gepa i Tomasa s'estan barallant, Tomasa cau al terra arrenquen a riure i s'acaba la baralla.Començen a parlar sobre si hauria noticies de l'Andreu, també sobre Maria Rosa i sobre les intencions d'en Marçal.

Aspectes a destacar

Cal destacar la "malicia" que li te la Tomasa a la Maria Rosa, per com parla d'ella.


ESCENA III

Escenari i marc temporal

Ens situem al mateix lloc.

Personatges que hi intervenen i caracterització

Tomasa, Quirze, Gepa, Badori i la Maria Rosa.

Resum (breu)

Parlen sobre la mort del capatàs i sobre l'implicació de l'Andreu a la seva mort,
Marçal diu que es l'assasí i que hi ha probes evidents.

Aspectes a destacar

La manera en que Marçal acusa l'Andreu crida l'atenció, ja que eren amics.

viernes, 30 de enero de 2009

Àngel Guimerà. Biografia i obra


Post del professor


ACTIVITATS

1. (Internet). Explica breument els moviments literaris del Romanticisme, Realisme i Naturalisme. Penseu que només tenint clars els conceptes a l'entorn de la vida i de la naturalesa humana que proposen aquests moviments podrem entendre i analitzar amb encert l'obra del nostre autor i en concret Maria Rosa.
Romanticisme:

El Romanticisme com a moviment cultural i polític s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El podríem veure com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment.
És una manera de sentir i concebre la naturalesa, la vida i l'home mateix.

Realisme:
El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. Si bé la majoria d'obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l'art abstracte), el realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Per això com a moviment autònom se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura com en la literatura..

Naturalisme:
El naturalisme va ser un moviment que es va donar a finals del segle XIX en la literatura i en menor mesura a les altres arts.
Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que es una evolució del realisme. Inclou aspectes de l'entorn que fins al moment no havien aparegut a les obres artístiques, classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals... Regna la crítica social amb un aire bastant pessimista. Els principals protagonistes pertanyen al proletariat.


2. Quin és el sistema econòmic que acaba triomfant al segle XIX?

El sistema econòmic que triomfa al segle XIX es el capitalisme.

3. Explica què entens per capitalisme, sense haver-ho de consultar enlloc.

El capitalisme és un sistema econòmic en què regna la propietat privada.

4. Fes una llista de paraules que evoquin la idea de romanticisme.



5. Què és la Renaixença i quin és el seu principal objectiu cultural?

La Renaixença és un moviment cultural català del segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (període anomenat genèricament Decadència). És paral·lel a altres similars, com el Rexurdimento galego.


6. Quines dues línies temàtiques fonamentals segueix el teatre del XIX?



7. Data i lloc de naixement d'Àngel Guimerà?

Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845


8. Segur que has llegit alguna obra de l'autor. Comenta-la breument i digues què t'ha semblat.


9. De quin diari va arribar a ser director Guimerà?

Va ser director del diari "La Renaixensa"

10. Per quina problemàtica social Guimerà se sentia especialment sensibilitzat?

Amb el moviment catalanista i el moviment obrer.

11. Esmenta els principals trets definidors de la seva obra.

Son obres basades en conflictes personals entre el personatges i entre el personatge principal i la seva situació.
Son obres que es basen en la realitat contemporànea amb l'intenció de fer una critica social.
Els personatges tenen uns trets psicològics molt marcats, arquetipics, plans amb poca profunditat psicològica.
És un tipus de teatre popular dirigit al gran públic i pensat per tenir éxit a les taquilles.
Les obres d'Angel Guimerà acaben en tragèdia.



sábado, 24 de enero de 2009

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Exercici de comparació (3)

Post del professor

ACTIVITATS

Què hi diu la Bíblia? Per quins motius Caïm consuma el fraticidi segons les Sagrades escriptures?

Abel tenia era pastor d'ovelles i Caïm cultivava la terra. Un di Abel li va fer una ofrena a Jahvè i aquest la va acceptar, en canvi no va acceptar l'ofrena de Caïm.
Caïm es va indignar tant fins al punt de matar al seu germà.
Jahvè li va preguntar on era Abel i va contestar que no ho sabia, Jhavè li va dir que sabia que l'havia matat i que el seu càstig seria que la terra mai més seria fèrtil, i qui el matés seria venjat 7 vegades.



I què hi diu la versió de Joan Oliver en Allò que tal vegada s'esdevingué? Explica quines són les circumstàncies que impulsen Caïm a matar el seu germà Abel.


A la versió de Joan Oliver es tot completament diferent, el motiu del fraticidi es per amor , per Nara.
Tots dos l'estimen i Adam que li dona més suport a Abel i la casa amb ell...
aixó torna boig a Caïm i mata el seu germà.
Jahvè el castiga fent-li fora i el casa amb Nara per que comencin una nova generació.

viernes, 23 de enero de 2009

Joan Oliver, "Allò que tal vegada..." + ACTIVITATS

Post del professor


ACTIVITATS

1. Cerca a la Viquièdia ( http://ca.wikipedia.org ) "Grup de Sabadell" i respon les qüestions següents:


Quan i on es va fundar?

El Grup de Sabadell va ser fundat l'any 1917 a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.

Amb quins objectius?

Amb els objectius de renovar la vida cultural de la seva ciutat i a un nivel superior la vida cultural de Catalunya.

Qui formava aquesta colla?

Formaven aquesta colla part d'artistes i escriptors com Joan Oliver, Francesc Trabal, Armand Obiols, Ricard Marlet, Lluís Parcerisa, Antoni Vila Arrufat, Josep M. Trabal i Benessat, Miquel Carreras i Joan Garriga, entre altres.

Quines accions van dur a terme?

Van publicar un full dominical de caire satíric anomenat La Fulla Salau i organitzar nombroses lectures i tertúlies amb la presència d'intel·lectuals com Josep Carner o Carles Riba

Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).





Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve (Sabadell, 1904 - Viena, 1971) va ser un escriptor, periodista i crític literari català.
Autodidacta i d'obra escassa i poc coneguda, fou un dels principals integrants, conjuntament amb Joan Oliver (Pere Quart) i Francesc Trabal, de l'anomenat Grup de Sabadell, fundat l'any 1923. Mostrà en tot moment un marcat rebuig per la burgesia de la seva ciutat.





Francesc Trabal i Benessat (Sabadell, 1898 – Santiago de Xile, 1957) va ser un novel·lista, contista i periodista català.Des de molt jove va treballar per a diferents revistes i periòdics.
Va participar d’una manera molt activa en la vida cultural de la seva ciutat. Hi va fundar l'editorial La Mirada i junt amb Joan Oliver (Pere Quart) i Armand Obiols el Grup de Sabadell.
A l'any 1939 hagué d'anar a l'exili a França, des de on es traslladà a Xile quan esclatà la Segona Guerra Mundial. Va morir a Santiago de Xile a l'any 1957.


2. Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comedia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta.

La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre i d'allà s'ha estès a altres arts com el cinema. Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia. A vegades es construeix una comèdia com a paròdia d'una altra obra.

Si, jo crec que es una comèdia fins al final del llibre ja que capgira l'història per que es un final dramàtic, però l'autor torna a capgirar 'història:

Eva: ¿I què faràs, ara, sense l’espasa? No et renyaran?
Adam: però, dona! Sempre seràs la mateixa. ¿per què et fiques allà on no et demanen?


3. Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.

Adam: És un home frustrat que sempre està mirant al passat i recordant la seva estada al jardí de l'Edèn, no te iniciativa en res i es passa tot el dia rondinant.

Eva: És una dona que només esta per les feines de la casa. Adam la culpa per que Jhavè els va fer fora ja que ella va ser irresponsable i va caure a la tentació, és una dona victima.

Caïm: És un personatge bó, madur, amb personalitat i molt treballador el contrari del que surt a la biblia ja que en aquesta ho posen de "dolent de l'història".

Abel: Al contrari que Caïm es un nen mimat, capritxós i molt afeminat que odia al seu germà.

Nara: És un personatge molt infantil, inmadura i una mica presumida... és l'objecte de disputa entre Caïm i Abel.

Querub: En Querub es molt responsable amb el seu treball i s'enté molt bé amb en Caïm.

Jhavè: És el poder absolut i un personatge pla.

4. Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.

Adam sempre es queixa, no viu en cap moment el present sempre viu al passat, està frustrat per què pensa que ell no tenia la culpa i que devia seguir al paradís.
Li té una mena de rencor a Eva per haver-li incitat a menjar de la poma.

Abel només vol a Nara, crec que li té certa gelosia a Caïm i per això li vol treure la Nara.

Caïm vol un futur amb Nara, crec que es un home de veritat amb expectatives que veu la vida com una oportunitat per fer coses.


5. Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.


Plantejament:
Adam i Eva burlen l'única llei que Jhavè els hi havia impossat, i els fa fora del jardí de l'Edèn.
A causa d'aixó tenen tres fills : Nara,Caïm i Abel

Nus
Cada personatge té un objectiu i una manera d'afrontar aquesta nova vida que els ha tocat viure...
Adam sempre queixant-se de tot, Eva disfrutant dels seus fills i ocupant-se de la casa, Caïm desitjant tenir un futur amb Nara i Abel amb el mateix propòsit.
Nara no sap per quin dels dos germans decidir-se i Abel i Caïm cada cop estan més enfrontats.

Final
Al final l'odi que sentien Caïm i Abel mutuament es portat cap a l'extrem i Caïm mata a Abel. Jhavè el fa fora del costat dels seus pares i li dona a Nara com esposa, al final aconsegueix el seu propòsit.
Adam i Eva es tornen a quedar sols i tenen que continuar amb la vida que devien portat, tenint fills i treballant al camp.

6. En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.

Caïm vol crear un món treballador,tenint fills i visquent la vida amb els pecats i les alegries que aquesta comporta.
Vol educar als nens de manera que als 15 anys ja sapiguen ser responsables i puguin començar a viure i a ser adults, també vol donar una educació completament distinta a la que va rebre dels seus pares.
Tal com va dir Jhavè a Eva i Adam :
Guanyaràs el pa amb la teva suor i pariràs amb dolor.



7. Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa'n exemples.


Si ho crec, Eva la primera dona ,al haver caigut a la temptació ja es catalogada com a irresponsable, dolenta i una boja.

Nara es un personatge infantil i una ximpleta , pensa que les relacions amb Abel i Caïm són un joc, no es decideix per ningú i quan ho fa no es queda contenta.



8. Dibuixeu els personatges de l'obra tal com us els imagineu, escanegeu els dibuixos i pengeu-los al vostre blog. Podeu acompanyar cada personatge amb una frase representativa que hagi dit a l'obra.



9. Feu una valoració final d'Allò que tal vegada s'esdevingué.

Em sembla un llibre molt interessant que dona un punt d'humor a la biblia.
Dona vida als personatges que teniem com plans sempre, podem veure i llegir els seus pensaments i sentiments i no son simplement noms.
Crec que el final es molt adient, encara que Abel mor, però m'agrada que Caïm es quedés amb Nara encara que tinguessin que marxar cap a altre lloc.


10. Els personatges usen un llenguatge clar i entenedor. Els diàlegs són vius i ràpids, amb predomini de frases curtes, d'exclamacions i preguntes. Tot això combinat amb elements que donen un cert to popular a l'obra. El que hauràs de fer ara és: elaborar un recull d'expressions o frases fetes pròpies del registre col·loquial, d'exclamacions i d'insults presenta a l'obra, tot indicant en boca de quin personatge han estat posades.


Adam:
I ara, rai!
Ai, aquest fill
Tot aixó son romanços!

Abel:
Llepafils!
Hi socarem pa!
Es barruer com un simi...

Caïm:
Tu, rai!
Potser que afluixis...
Damnació!

Querub:
Maliciós!
Ai,Caïm,Caïm!

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Exercici de comparació (2)

Post del professor

ACTIVITATS

1. Llegeix atentament la narració d'Adam sobre la seva expulsió i la d'Eva del jardí de l'Edèn. Compara-ho amb la que apareix a la Bíblia (Capítols 2 i 3 del Gènesi).


A la narració del llibre surt l'Adam queixant-se del que va passar per culpa d'Eva,ja que volia una estrella i per menjar de l'arbre de la vida els fa fora del jardí de l'Eden.

" L'única manera de tenir una estrella és fer-nos iguals a Jhavè - com m'ha dit el serpent -: menjant una pera de l'arbre de la Vida.Ja veurás quina sorpresa li donarem!".

A la biblia no surt cap queixa d'Adam, es tot molt recte.


2. Fixeu-vos en el contingut i en la forma. Pel que fa al contingut, ¿quines semblances/correspondències hi trobeu? Pel que fa a la forma, quines característiques estilístiques (lingüístiques) diferencien una versió de l'altra?

Al llibre els personatges tenen personalitat, son completament diferents dels que surten a la bíblia que només diuen dues o tres paraules i sembla que no siguin persones. Al llibre es un diàleg que expresa els sentiments i els pensaments dels personatges a la bíblia això no interessa i els personatges son completament plans.
Trobo semblançes a l'argument però no més.


3. Per quina raó Eva convida Adam a menjar de la fruita prohibida? Què hi diu Jahvè en tot això? I el diable?, amb quines raons incita a Eva a transgredir la voluntat de Déu?

Eva convida Adam a menjar de la fruita prohibida per què creu que no funciona si ell no menja.
"Pel que es veu, si tu no menges, aquesta poma no farà l'efecte".
Jhavè diu que l'han desobeit a l'única cosa que els va demanar, per això els condemna i els fa fora del paradís.
El diable li diu que si menja de la fruita prohibida sabrá tant com Jhavè i així podrà agafar una estrella i fer-se un collaret.

4. Busca un parell d'imatges de Prometeu. Explica el mite i la seva significació per a la Humanitat. Quina lliçó se'n pot treure d'aquest mite? Té relació Prometeu amb Eva? Explica-ho.








Un tità fill de Jàpet i de Clímenes, va robar el foc sagrat a Zeus per venjar-se d’ell, i el va entregar als homes que acabaven de ser creats.
Prometeu va ser com un benefactor de l'humanitat ja que els ajuda i els hi dona el foc sagrat.
La lliçó que es pot treure és que no tens que desobeïr les ordres dels teus superiors.
Eva desobeix Jhavè igual que Prometeu ho fa amb Zeus, son uns imprudents.

5. Quin és el càstig d'Eva? Quin és el càstig de Prometeu? Per què són castigats per Déu o els déus?

Si que tenen relació, els dos desobeixen les ordres dels déus.
El càstig d'Eva va ser que pariria amb dolor i seria "dirigida" pel seu marit, també es dedicaria a les feines de casa.
El càstig de Prometeu va ser que Zeus el va castigar lligant-lo a una columna i enviant-li un àguila voraç que li devora el fetge que es va regenerant en un suplici etern.