tag:blogger.com,1999:blog-73474260987299022352024-02-21T02:49:38.789-08:00Literatura Catalana Pattyshoutformehttp://www.blogger.com/profile/12590919426308287787noreply@blogger.comBlogger43125tag:blogger.com,1999:blog-7347426098729902235.post-46859942497418659112009-05-18T03:10:00.000-07:002009-05-18T03:49:52.587-07:00Activitat final (!!!) de síntesi<span style="font-weight: bold;">1) </span><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Solitud</span><span style="font-weight: bold;">, de Caterina Albert (pseudònim: Víctor Català). Quin és el tema central si ens fixem sobretot en l'evolució de la Mila al llarg de la novel·la.</span><br /><br />Aquesta obra es centra en l'interior d'una dona, la Mila, és una dona infeliç, aquesta infelicitat es provocada per la insatisfacció de la convivència amb el seu marit, un home gandul, abúlic i sense desig. La insatisfacció li ocasiona un desequilibri emocional i busca possibles sortides, mitjançant l'amor, el sentiment maternal... Finalment assumeix la solitud, i s'en va per on va venir, sola.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">2) </span><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Allò que tal vegada s'esdevingué</span><span style="font-weight: bold;">, de Joan Oliver. La figura de la dona és un dels grans temes d'aquesta obra de teatre en clau d'humor. Ara bé, ¿com es caracteritzada la dona? D'altra banda, les aspiracions de Caïm i els obstacles a superar.</span><br /><br />Eva, es caracteritzada com una mestresa de casa i es queda en un segon pla, es una visió molt<br />masclista ja que els cops que surt al llibre surt o cuinant o fent alguna feina relativa al treball a casa. Caïm es el personatge amb una gran iniciativa i que no accepta les normes imposades, a la lectura es l'heroi.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">3) </span><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Maria Rosa</span><span style="font-weight: bold;">, d'Àngel Guimerà. Recordem contra què lluita la Maria Rosa i la seva dimensió d'heroïna que planta cara valenta a la figura despòtica i possessiva de l'home. No trobeu que té molt a veure amb les lectures anteriors?</span><br /><br />Maria Rosa lluita per l'honor del seu marit, no es vol creure que l'Andreu es l'assasí i fins i tot arriba al punt de descobrir al assasí real.<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold;">4) </span><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Bruixa de dol</span><span style="font-weight: bold;">, de Maria-Mercè Marçal. Una col·lecció de poemes de caire reivindicatiu i introspectiu també. Una veu poètica molt íntima amb una projecció social ben clara: l'emancipació de la dona com a gènere i la lluita contra el domini masculí i els condicionants socials (de petita em van foradar les orelles... i des d'aleshores porto arrecades).</span><br /><br />Finalment, Bruixa de dol és un llibre completament reivindicatiu que vol donar a conèixer els drets de les dones a través d'una poesia molt íntima.<br />Aquest llibre és un punt d'inici per començar a posar igualtat entre dones i homes.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Què tenen en comú, doncs, tots aquests personatges? Redacta un breu assaig en què posis de relleu els aspectes comuns de totes aquestes lectures. Ho pots plantejar, si vols, a l'entorn del model de parella que ha dominat les diferents èpoques (la família tradicional, els anys seixanta i l'amor lliure, les parelles homosexuals, el model actual en què tots dos membres treballen i tenen poc temps per ocupar-se des fills, si en tenen...), però sense perdre de vista les lectures.</span><br /><br /><br />En cada lectura hi ha una figura heroica, sigui individual o col·lectiva i es veu completament reflexada la figura de la dona en totes aquestes lectures.<br />La discriminació de les dones ve desde molt lluny fins ara encara que en aquest moment en els païssos desenvolupats s'està erradicant cada cop més, pero no obstant no deixa d'existir.<br />Han hagut èpoques on els drets de les dones s'han vist reivindicats i on s'han aconseguit molts avenços que han cambiat la nostra manera de veure la figura femenina.<br />Abans quan imaginavem una dona potser veuriem una dona amb una escombra o amb un plomall, actualment quan imaginem una dona ens poden venir moltíssimes imatges al cap,<br />una dona treballant a una oficina, de professora d'universitat i infinites imatges més.<br />Als païssos no desenvolupats el masclisme es veu clarament la diferència entre els homes i les dones, com a exemple puc posar un programa de televisió anomenat "Perdidos en la tribu", on es veu com els homes van a buscar el menjar i les dones cuinen i etc... El més impressionant es que només els homes tenen dret a rentar-se i les dones no tenen aquest dret.<br />A mesura que va passant el temps la visió de la dona també es veu reflectida als llibres que em tractat a classe.shoutformehttp://www.blogger.com/profile/12590919426308287787noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7347426098729902235.post-82991006218613674902009-05-16T09:01:00.000-07:002009-05-16T10:07:22.857-07:00Comentari de Tombant: "Bon dia, tristesa."Elegit per mi.<span style="font-weight: bold;"><br /><br />CONTINGUT</span><br /><br />Aquest poema, tracta de com la tristesa reflexada en l'autora, es com si tractés de posar-se una mascara per tapar les seves llàgrimes i sofriment.<br />Nombra a carnestoltes que fa referència a les disfresses i a la diversió, pero aquest porta llàgrimes de colors que transforma aquestes llàgrimes de sofriment en unes llàgrimes d'ilusió i alegria falses.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">PUNT DE VISTA DE LA VEU POÈTICA</span><br /><br />Amb aquest poema Maria Merçè Marçal ens vol transmitir la farsa de fingir que estem bé encara que sofrim intensament.<br /><br />Està escrit en 2a persona.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">FORMA</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;">ESTRUCTURA (MÈTRICA</span>)<br /><br />Bon dia, tristesa. <span style="color: rgb(51, 255, 255);">5-</span><br />Vesteix-te de setí! <span style="color: rgb(51, 255, 255);">5-</span><br />Pinta't al front<span style="color: rgb(51, 255, 255);"> 4-</span><br />els núvols i la lluna <span style="color: rgb(51, 255, 255);">6-</span><br />i anem al ball <span style="color: rgb(51, 255, 255);">4-</span><br />que ja s'atansa l'hora! <span style="color: rgb(51, 255, 255);">6-</span><br />Carnestoltes duu llàgrimes <span style="color: rgb(51, 255, 255);">7-</span><br />de colors a la galta.<span style="color: rgb(51, 255, 255);"> 6-</span><br /><br />No segueix un nombre de versos establert, la rima es completament assonant.<br />És un altre poema molt lliure.<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold;">LLENGUA</span><br /><br />Molts substantius.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">RECURSOS RETÒRICS</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;">Personificació:</span> Transforma la tristesa en una persona, encara que podem veure que es refereix a ella mateixa.<br /><br /><span style="font-style: italic;">"Bon dia, tristesa. </span><br /><span style="font-style: italic;"> Vesteix-te de setí! </span><br /><span style="font-style: italic;"> Pinta't al front </span><br /><span style="font-style: italic;"> els núvols i la lluna </span><br /><span style="font-style: italic;"> i anem al ball </span><br /><span style="font-style: italic;"> que ja s'atansa l'hora"</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;">Ritme</span><br /><br />Període de la frase curt, sintaxi simple, ritme ràpid.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">VALORACIÓ PERSONAL</span><br /><br />Aquest poema m'ha arribat al cor, es preciós i em fa recordar molts moments en els quals ha fet falta posar-se la careta de la felicitat encara que tingues un infern dintre de l'ànima.shoutformehttp://www.blogger.com/profile/12590919426308287787noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7347426098729902235.post-67600469272260559232009-05-15T02:00:00.000-07:002009-05-16T09:00:19.692-07:00De Bruixa de dol: "Els teus llavis...".<span style="font-weight: bold;">CONTINGUT</span><br />Aquest poema parla i transmet pleaer, seducció , enamorament fins donar-li febre i dolor.<br />Té bastant contingut sexual, que es veu reflexat en:<br /><br /><span style="font-style: italic;">"Com una serp, cargola't al meu ventre</span><br /><span style="font-style: italic;">i cerca'm,amb verí de amor, <span style="font-weight: bold;">el centre</span>"</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;">PUNT DE VISTA DE LA VEU POÈTICA</span><br /><br />Ens vol transmetre la passió, aquest poema es tant i tant profund que fins i tot podem apreciar l'olor i els contrastos entre les fruites i minerals que va enumerant.<br />Està escrit en 1a persona.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">FORMA</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;">ESTRUCTURA (MÈTRICA</span>)<br /><br /><span style="font-style: italic;">Els teus llavis.La fruita.La magrana... <span style="color: rgb(255, 153, 255);">10A </span></span><br /><span style="font-style: italic;">Àngel rebel,tot olor de gingebre.<span style="color: rgb(255, 153, 255);"> 10B </span></span><br /><span style="font-style: italic;">Atrapa'm pels replecs d'aquesta febre. <span style="color: rgb(255, 153, 255);">10B</span></span><br /><span style="font-style: italic;">Vine amb verdor de pluja.Sargantana <span style="color: rgb(255, 153, 255);">10A</span></span><br /><br /><span style="font-style: italic;">que em fuges pels cabells, sense frontera, <span style="color: rgb(255, 153, 255);">10C</span></span><br /><span style="font-style: italic;">al bat del sol, ales d'ocell nocturn! <span style="color: rgb(255, 153, 255);">9D</span></span><br /><span style="font-style: italic;">Serves per cor la Lluna o bé Saturn <span style="color: rgb(255, 153, 255);">9D</span></span><br /><span style="font-style: italic;">i, als ulls, un tast de boira matinera. <span style="color: rgb(255, 153, 255);">10C</span></span><br /><br /><span style="font-style: italic;">El teu cos mineral.Sal.Vi.Maduixa. <span style="color: rgb(255, 153, 255);">10E</span></span><br /><span style="font-style: italic;">Com una serp, cargola't al meu ventre <span style="color: rgb(255, 153, 255);">10F </span></span><br /><span style="font-style: italic;">i cerca'm, amb verí d'amor, el centre. <span style="color: rgb(255, 153, 255);">10EF</span></span><br /><br /><span style="font-style: italic;">Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa <span style="color: rgb(255, 153, 255);">10E</span></span><br /><span style="font-style: italic;">Ens fitarem errants, i en el desvari <span style="color: rgb(255, 153, 255);">10G</span></span><br /><span style="font-style: italic;">la lluna, cega, encendrà l'escenari.<span style="color: rgb(255, 153, 255);"> 10G</span></span><br /><br />4 estrofes, 2 primeres estrofes amb 4 versos les 2 ultimes amb 3 versos,<br />tots els versos tenen rima consonant.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">LLENGUA</span><br /><br />Moltissims substantis i adjectius, està describint el cos i els llavis de la persona estimada.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">RECURSOS RETÒRICS</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;">Comparació:</span><br /><br />"Com una serp, cargola't al meu ventre"<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Enumeració i Anáfora:</span><br /><strong style="font-style: italic; font-weight: normal;"><br />"Els teus llavis. La fruita. La magrana..."<br /></strong><strong style="font-style: italic; font-weight: normal;"><br />"El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa. </strong>"<br /><strong><br />Antítesi:</strong><br /><em style="font-style: italic;"><br />"Àngel rebel"</em><br /><img style="font-style: italic;" src="file:///C:/Users/Patty_/AppData/Local/Temp/moz-screenshot-2.jpg" alt="" /><span style="font-style: italic;">"bat del </span><strong style="font-style: italic; font-weight: normal;">sol</strong><span style="font-style: italic;">, ales d'ocell </span><strong style="font-style: italic; font-weight: normal;">nocturn</strong><span style="font-style: italic;">!"</span><br /><br /><strong><span style="font-weight: bold;">Metàfora:<br /><br /></span></strong><em>"Com una serp, cargola't al meu ventre</em><br /><em>Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa</em>.<br /><em>la lluna, cega, encendrà l'escenari.</em>"<br /><br /><span style="text-decoration: underline;"></span><span style="font-weight: bold;">Ritme</span><br /><br />Període de la frase llarg, sintaxi simple,ritme lent.<br /><span style="font-weight: bold;"><br />VALORACIÓ PERSONAL</span><br /><br />Tot el poema en si es preciós, transmeteix moltíssimes sensacions que tots em de sentir una vegada a la vida. L'enamorament boig per una altra persona i els desitjos de poder compartir la teva intimitat amb aquella persona estimada.shoutformehttp://www.blogger.com/profile/12590919426308287787noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7347426098729902235.post-13550207313598825412009-05-14T00:59:00.000-07:002009-05-15T01:56:51.785-07:00Comentari de Vuit de Març<span style="font-weight: bold;">CONTINGUT</span><br /><br />Aquest poema tracta de l'alliberament de les dones a partir de "cremar" objectes propis de la feina domèstica, es un poema molt reivindicatiu del moviment feminista.<br />Aquesta lluita que ve desde l'edat mitjana per aixó fa referència a les bruixes, que eren discriminades.<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold;">PUNT DE VISTA DE LA VEU POÈTICA</span><br /><br />Amb aquest poema Maria Merçè Marçal ens vol transmetre la força de superació de la dona i el final de la submissió i discriminació a la que les dones s'han vist durant molt de temps recluides.<br />Aquest poema està en 1a persona del plural, es dirigeix a totes les dones del món.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">FORMA</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;">ESTRUCTURA (MÈTRICA</span>)<br /><br />Métrica: Versos de sis sil·labes molt dinàmics.<br /><br />Rima: Tots els versos son assonants.<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold;">LLENGUA</span><br /><br />Podem trobar moltissims substantius.<br />Hi han varis objectes que perteneixen al camp semàntic dels estris domèstics, que s'utilitzen per fer les feines de casa.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">RECURSOS RETÒRICS</span><br /><span style="font-weight: bold;"><br />Enumeració:</span><br /><br />Enumera succesivament estris domèstics.<br /><span style="font-style: italic;">"El sabó i el blauet</span><br /><span style="font-style: italic;">Els pots i les cassoles</span><br /><span style="font-style: italic;">El fregall i els bolquers"</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;">Polisindeton:</span><br /><br />Ús de la conjunció "i" excessivament.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Comparació:</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">"l'inici de l'història </span><br /><span style="font-style: italic;">com una heura de joia"</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;">Anáfora:</span><br /><br />Repetició de "i" al principi.<br /><br /><span style="font-style: italic;">"i plourà i farà sol</span><br /><span style="font-style: italic;">i dansarem a l'altre"</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;">Ritme</span><br /><br />Període de la frase llarg,té un ritme repetitiu i sintaxi una mica complexa.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">VALORACIÓ PERSONAL</span><br />És un poema molt significatiu que aporta moltes imatges al cap mentre el vas llegint.<br />Puc anyadir que es el més fàcil que he llegit fins ara.<br />Vull destacar aquesta frase: <span style="font-style: italic;">"com una heura de joia", </span><span>aquest vers está mirant cap al futur<br />on aquesta planta tindrà un sentit bàsic a la seva vida, la </span><span>seva filla Heura.<br /><br /></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bellquel.bo.cnr.it/scuole/serpieri/erbario/immagini%20erbacee%20spontanee/Araliacee/Hedera%20helix%202.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 340px; height: 496px;" src="http://bellquel.bo.cnr.it/scuole/serpieri/erbario/immagini%20erbacee%20spontanee/Araliacee/Hedera%20helix%202.jpg" alt="" border="0" /></a>shoutformehttp://www.blogger.com/profile/12590919426308287787noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7347426098729902235.post-41919636586078754532009-05-13T09:45:00.000-07:002009-05-13T10:20:10.827-07:00De Tombant: "De primer van foradar-me les orelles..."Poema elegit per mi.
<br /><span style="font-weight: bold;">
<br />CONTINGUT</span>
<br />
<br />Aquest poema parla sobre l'identitat i els prejudicis.
<br />De petita li van foradar les orelles sense preguntar-li, i desde llavors porta arrecades pero diu que encara que porti arrecades com la resta de les dones, no significa que sigui igual que elles.
<br /><span style="font-style: italic;">
<br />De primer van foradar-me les orelles</span>
<br /><span style="font-style: italic;">i de llavors ençà duc arracades</span>
<br /><span style="font-style: italic;">No prengueu aquest bosc per alzina</span>
<br />
<br />
<br /><span style="font-weight: bold;">PUNT DE VISTA DE LA VEU POÈTICA</span>
<br />
<br />Ens vol transmetre un valor que els nostres pares ens han ensenyat, a no jutjar sense conèixer.
<br />No per portar alguna cosa en comú amb una altre persona serà igual que ella, cada persona es diferent i té els seus somnis i objectius a la vida.
<br />Crec que aquest poema té a veure amb la seva condició sexual.
<br />
<br />Està en primera persona.
<br />
<br /><span style="font-weight: bold;">FORMA</span>
<br />
<br /><span style="font-weight: bold;">ESTRUCTURA (MÈTRICA</span>)
<br /><span style="font-style: italic;">
<br />De primer van foradar-me les orelles</span> 11A
<br /><span style="font-style: italic;">i de llavors ençà duc arracades</span> 10A
<br /><span style="font-style: italic;">No prengueu aquest bosc per alzina</span> 9B
<br />
<br />Versos de diferent nombre de sil·labes, a aquest poema tampoc segueix un esquema, és un altre exemple de poesia lliure.
<br />Podem apreciar que hi ha rima consonant en els dos primers versos, encara que l'ultima es asonant.
<br />
<br />
<br /><span style="font-weight: bold;">LLENGUA</span>
<br />
<br />Molts substantius.
<br />Hi han paraules relatives al camp semàntic del bosc o la natura:
<br />Bosc, alzina
<br />També paraules com arrecades relatives a la part del cos com son les orelles.
<br />
<br /><span style="font-weight: bold;">RECURSOS RETÒRICS</span>
<br />
<br /><meta equiv="CONTENT-TYPE" content="text/html; charset=utf-8"><title></title><meta name="GENERATOR" content="OpenOffice.org 2.4 (Win32)"><style type="text/css"> <!-- @page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } --> </style> <p style="margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><b>Metàfora:</b>
<br /></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><span style="font-style: italic;">"No prengueu aquest bosc per alzina"</span>
<br />Està dient metafòricament que no la associem com una dona igual que les altres.
<br />
<br />Període de la frase curt, Sintaxi simple i ritme ràpid.
<br /></p>
<br />
<br /><span style="font-weight: bold;">VALORACIÓ PERSONAL</span>
<br />
<br />Es un poema que es bastant fàcil de entendre, tot i que poden haver moltissimes impressions i opinions distintes.
<br />Però a mi m'ha transmet el sentiment de no voler etiquetar-se, de donar-se importància i de dir-li al món que es diferent.
<br />Sigui en el sentit plural de la dona, en la seva condició sexual o el seu caràcter o somnis.
<br />shoutformehttp://www.blogger.com/profile/12590919426308287787noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7347426098729902235.post-48520020629229316282009-05-13T08:48:00.000-07:002009-05-13T09:44:27.312-07:00Comentari de Tombant: "Avui, vint-i-u de desembre".<span style="font-weight: bold;">CONTINGUT</span><br /><div style="text-align: left;" id="result_box" dir="ltr"><br />Va passar molt temps tancada en si mateixa, tant que es va oblidar de veure el bonic de la vida.<br />Aquell dia en sortir al balcó va tornar a trobar-se amb la vida que havia perdut en estar reclusa a pensaments d'amors i altres històries, i veient aquestes flors neix un nou començament per a ella.</div><br /><br /><span style="font-weight: bold;">PUNT DE VISTA DE LA VEU POÈTICA</span><br /><br />Ens transmet la seva situació emocional, com es sent i en que punt de la seva vida passional està.<br />Aquest poema torna a estar escrit en primera persona.<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold;">FORMA</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;">ESTRUCTURA (MÈTRICA</span>)<br /><div style="text-align: left;" id="result_box" dir="ltr"><br />Es poden diferenciar dues parts en el poema.<br />Veiem que a la primera part hi han 9 versos i a la segona 2.<br />Aquests versos no segueixen cap esquema marcat i podem trobar tant de 9 sil·labes, com de 6 o de 15.<br /></div>Tenen la rima totalment assonant.<br />Es veu que es un poema completament lliure.<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold;">LLENGUA</span><br /><br />Enumera objectes.<br />El camp semàntic que apareix a aquest poema es el de les plantes.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">RECURSOS RETÒRICS</span><br /><span style="font-weight: bold;"><br />Enumeració:</span><br />Enumera constantment a la primera estrofa:<br /><strong style="font-style: italic; font-weight: normal;">testos</strong><span style="font-style: italic;">, </span><strong style="font-style: italic; font-weight: normal;">olles</strong><span style="font-style: italic;">, </span><strong style="font-style: italic; font-weight: normal;">pots</strong><span style="font-style: italic;">, </span><strong style="font-style: italic; font-weight: normal;">cintes</strong><span style="font-style: italic;">, </span><strong style="font-style: italic; font-weight: normal;">begòries</strong><span style="font-style: italic;">, </span><strong style="font-style: italic; font-weight: normal;">geranis</strong><span style="font-style: italic;"> i </span><strong style="font-style: italic; font-weight: normal;">cactus</strong><span style="font-style: italic;">.</span><br /><span style="font-weight: bold;"><br />Metàfora:</span><br />Relació de les plantes amb l'amor.<br /><span style="font-weight: bold;"><br />Paral·lelisme:</span><br />Avui he sortit al balcó,<br />Feia molts dies <strong style="font-weight: normal; font-style: italic;">que no sortia al balcó</strong>.<br /><br /><br />Període de la frase llarg, ritme lent, sintaxi simple.<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold;">VALORACIÓ PERSONAL</span><br /><br />Quan he llegit aquest poema m'ha vingut una frase al cap:<br />Desprès de la tormenta sempre arriba la calma.<br />Quan ella s'atreveix a sortir al balcó desprès de pensar i reflexionar sobre la seva negativa vida amorosa, deixa de ploure i veu que no tot es tan dolent, que encara queda molt que viure i que la vida segueix.<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvFpHP5CN65Zj_7RV_hNSH6Jg9AyRAmb6LaUEQtpUWySiLIVuYWixcJicLYuv4tlV_5KpQVXoaYXBrwZxSyInhLuYo9G1fiXMcPxwLUPDSww0BJjIya_Pszs79G1T3XQUcFvg8I_veNJQz/s320/gessam%C3%AD_flor.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvFpHP5CN65Zj_7RV_hNSH6Jg9AyRAmb6LaUEQtpUWySiLIVuYWixcJicLYuv4tlV_5KpQVXoaYXBrwZxSyInhLuYo9G1fiXMcPxwLUPDSww0BJjIya_Pszs79G1T3XQUcFvg8I_veNJQz/s320/gessam%C3%AD_flor.JPG" alt="" border="0" /></a>shoutformehttp://www.blogger.com/profile/12590919426308287787noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7347426098729902235.post-33062871652154382892009-05-06T04:11:00.000-07:002009-05-07T01:10:18.296-07:00Vídeo (1): Maria-Mercè Marçal<span style="font-weight: bold;">ACTIVITATS</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;">1. Amb quins adjectius qualifiquen els alumnes del Col·legi del Teatre de Barcelona l'obra de la poeta?</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;">2. De les declaracions dels testimonis que apareixen en aquest vídeo, quines en destacaries que ajudin a definir la personalitat humana i literària de la Maria-Mercè?</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;">3. Als anys 60 neix el moviment hippy. Explica què era. Pots consultar aquest vincle i posar fotos.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">El movient hippie va ser un moviment contracultural nascut en els anys 60 en Estats Units.</span> <span style="font-style: italic;">La ideologia hippie va neixer com una crítica i rebuig a la societat,estaven en contra del materialistme , la burocràcia, la segregació racial, del masclism</span><span style="font-style: italic;">e, de la intervenció bèl·lica d'Estats Units i de totes les lleis i normes que se'ls imposava. És així que, es funda aquesta nova contracultura on els valors que sobresurten són l'amor a la llibertat, a la naturalesa i al seu esperit, on tots el problemes es poden resoldre pacificament.</span><br /><br /><br /><img src="file:///C:/DOCUME%7E1/alum-01/CONFIG%7E1/Temp/moz-screenshot.jpg" alt="" /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bluegirlredstate.typepad.com/photos/uncategorized/hippie_2.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 388px; height: 321px;" src="http://bluegirlredstate.typepad.com/photos/uncategorized/hippie_2.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;">4. La música, especialment en el camp de rock, va ser en aquella època un fenomen indestriable de conceptes com revolució i canvi. En aquest sentit el festival de Woodstock va ser molt important: busca informació. Ho pots il·lustrar amb youtubes, imatges, arxius de so, lletres de canço</span><span style="font-weight: bold;">ns (alguna de Bob Dylan com "Blowin' in the wind", traduïda al català és "La resposta està en el vent"). Centra't sobretot en: The Doors (Jim Morrison), Jimi Hendrix, The Rolling Stones i, el més paradigmàtic, Bob Dylan.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">El festival de Woodstock es va convertir en l'icona d'una generació de nord-americans fastiguejada de les guerres i que pregonava la pau i l'amor com forma de vida i mostraven el seu rebuig al sistema, per tant, gran part de la gent que va</span><span style="font-style: italic;"> concórrer a aquest festival era hippie.</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://ted.coe.wayne.edu/sse/wq/jared/Pictures/Woodstock_music_festival_poster.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 395px; height: 568px;" src="http://ted.coe.wayne.edu/sse/wq/jared/Pictures/Woodstock_music_festival_poster.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><span style="font-style: italic;">Jimi Hendrix té un paper important en el concert de Woodstock, ja que va tocar l'himne d'Estats Units en un sol de guitarra impressionant, amb varies distorsions provocades per representar tot el dolor de la guerra de Vietnam.</span><br /><br />http://www.youtube.com/watch?v=pLKKGHrGMxQ<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm2.static.flickr.com/1028/1415859973_7220a35738_o.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 575px; height: 427px;" src="http://farm2.static.flickr.com/1028/1415859973_7220a35738_o.jpg" alt="" border="0" /></a> <span style="font-style: italic;">Bob Dylan va composar varies cançons protestes com Blowin' in the wind o The times they are a-Changin, es va convertir en un cantant molt important per la generació hippie ja que totes les seves cançons protesta es centraven sobretot en la guerra de Vietnam.</span><br /><span style="font-style: italic;"><br />Lletra traduida de la cançó The times they are a-changing</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">Els temps estan canviant La gent es comença a ajuntar per on la teva camines<br /></span><span style="font-style: italic;">I reconeixes l'aigua que t'envolta ha augmentat </span> <span style="font-style: italic;"><br />I acceptes que aviat estaràs mullat fins als ossos </span> <span style="font-style: italic;"><br />Si el temps per a tu és un preuat salvador<br />Llavors millor comença nedant o et submergiràs com una pedra Perquè els temps estan canviant<br /></span> <span style="font-style: italic;"><br />Vengen escriptors i crítics, que profetizan amb el seu llap</span><span style="font-style: italic;">icer<br />I mantenen els seus ulls oberts, l'oportunitat no vindrà de nou I no parlin tan prompte, perquè la roda encara està girant<br /></span><span style="font-style: italic;">I no hi ha qui digui el seu nom<br />Perquè els perdedors ara, després seran els quals guanyin </span> <span style="font-style: italic;"><br />Perquè els temps estan canviant Vengen senadors, congressistes, per favor considerar la cridada<br />No es quedin en l'entrada, no bloquegin el corredor </span> <span style="font-style: italic;">Perquè ell que està ferit serà el qual s'ha d'embussar<br />Hi ha una batalla fora i s'està bramant </span> <span style="font-style: italic;">Aviat vibrarà les teves finestres i sacsejaran les teves pare</span><span style="font-style: italic;">ts Perquè els temps estan canviant<br /></span> <span style="font-style: italic;"><br />Vengen mares i pares al llarg de la terra<br />I no critiquin el que no poden entendre<br /></span> <span style="font-style: italic;">Els seus fills i les seves filles començant el seu mandat </span> <span style="font-style: italic;"><br />El seu vell camí està envelliment ràpidament<br />Per favor excloguin-se del nou si no poden donar la seva mà<br />Perquè els temps estan canviant </span> <span style="font-style: italic;">La línia està dibuixada, el curs d'aquesta ja està modelat<br /></span><span style="font-style: italic;">El lent més tard serà ràpid Així que el present ara, després serà passat </span> <span style="font-style: italic;">L'ordre s'està ràpidament esvaint I el primer ara, després serà l'últim<br />Perquè els temps estan canviant.</span><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.defmshop.com/uploads/dB/mn/dBmn4X5z-jtbfIZT-iI3tw/bob_dylan_4.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 332px; height: 405px;" src="http://www.defmshop.com/uploads/dB/mn/dBmn4X5z-jtbfIZT-iI3tw/bob_dylan_4.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;"><br />5. Per la Maria-Mercè hi havia tres fronts principals de lluita. Esmenta'ls.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">El feminisme, la lluita per l'alliberament nacional i la lluita pels drets de la clase treballadora.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;">6. Informa't sobre què és el feminisme com a moviment social i fes-ne un breu resum. (No facis un simple copiar-enganxar.)</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">El feminisme es un conjunt d'accions, una lluita amb la qual les dones volen aconseguir </span><span style="font-style: italic;">afavorir els interessos de les dones en situacions de submissió al poder masculí</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;">7. En aquest vídeo apareix molt el verb "reivindicar". Per exemple, reivindicar el dret a estimar lliurement o a ser mare sense la presència de la figura masculina. Reivindicar la llibertat, en definitiva. La pregunta és: Què creus que la teva generació té avui necessitat de reivindicar?</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">La meva generació té que reivindicar moltes coses com:</span><br /><span style="font-style: italic;">-L'igualtat entre homes i dones</span><br /><span style="font-style: italic;">-Explotació infantil</span><br /><span style="font-style: italic;">-Maltractament (persones o animals)</span><br /><span style="font-style: italic;">-El cumpliment de protocols com el de Kyoto que estableixin un límit de co2.</span><br /><span style="font-style: italic;">etc...</span><br /><span style="font-weight: bold;"><br />8. Què vol dir que la Maria-Mercè, amb les seves utopies i somnis, anticipa o s'avança al futur i els seus valors?<br /><br /></span><span style="font-style: italic;">El somni de Maria Merçè Marçal era poder viure a un món sense desigualtats socials, una societat no sexista.</span><br /><span style="font-style: italic;">S'anticipa moltissim, tenia els pensaments que en tenim ara nosaltres, era una moderna a la seva època.</span>shoutformehttp://www.blogger.com/profile/12590919426308287787noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7347426098729902235.post-55316865306906847412009-05-04T03:20:00.000-07:002009-05-04T03:37:01.846-07:00Comentari literari d'un poemaAquesta poesia tracta de les relacions amoroses, L'amor no correspongut pot causar un gran sofriment i aquest enamorament pot ser perillós, com un escorpit.<br />L'autora té la intenció d'avisar-nos sobre el perill que aquest enamorament no correspost comporta. Els versos estan en primera persona.<br />Les dues primeres estrofes tenen moltes paraules que pretenen representar el perill, la temptació, el misteri sobretot són imatges agressives les que ens venen al cap. La tercera estrofa suggereix calma en tot el perill que hem vist a les dues primeres estrofes.L'ultima estrofa és una advertència, on es mostra la intenció inicial del poema, "l'escala fosca del desig no té barana" si traspasses el límit cauràs per l'escala perquè no hi ha barana.<br />Els versos son de 4 sil·labes encara que hi han d'altres que en tenen 3.<br />Es fan servir recursos retòrics com la metàfora i d'altres com atribuir qualitats d'un animal (ullal) a la nit, també hi han imatges.<br />Com a conclussió puc dir que es un poema amb una idea principal molt clara i això es d'agraïr perquè en casi tot el llibre hi han poemes massa complicats, aquest es salva.shoutformehttp://www.blogger.com/profile/12590919426308287787noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7347426098729902235.post-16875550581200486952009-04-21T09:41:00.000-07:002009-04-21T10:55:33.768-07:00El cor delator, comentari de text.<strong style="font-style: italic;font-family:arial;"><span style="font-size:85%;"><b> <span style="font-size:100%;"><br /></span></b></span></strong><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">1.Situar el text</span><br />Edgar Allan Poe va néixer el 19 de gener de 1809 a Boston i va morir el 7 d'octubre de<br />1849 a Baltimore (Maryland).<br /><span style="font-style: italic;">Era el segon fill d'un matrimoni d'actors, format per David Poe, d'ascendència irlandesa, i Elizabeth Arnold, de pares anglesos. Però quant Edgar tenia dos anys el seu pare va abandonar a la seva mare embarassada. Quant va tenir </span><span style="font-style: italic;">a la filla, Rosalie, es van mudar a Richmond (Virginia), a casa d'uns parents. Poc després (1811), Elizabeth va morir i va ser adoptat per un matrimoni del que va heretar el seu cognom Allan.</span><br /><span style="font-style: italic;">Quant Edgar va ser adolescent va començar a tenir problemes amb l'alcohol que li va comportar diversos problemes amb el seu pare adoptiu.</span><br /><span style="font-style: italic;">El 1834 es va casar amb la seva cosina Virginia Clemm, de n</span><span style="font-style: italic;">omés tretze anys. La mort de Virginia, el gener de 1847, va afectar-lo molt, l'enfonsà en l'alcoholisme i la depressió, i va mantenir tumultuoses relacions amb altres dones.</span><span style="font-style: italic;font-size:100%;" ><span style=""><br /></span></span><br /><span style="font-style: italic;font-size:100%;" ><span style="">Va morir a Baltimore (Maryland) el 7 d'octubre de 1849, víctima del "delirium tremens", tot i que també es pensa que va morir de diabetis, deficiències enzemàtiques o fins i tot ràbia.</span></span><span style="font-style: italic;"><br /><br /></span><span style="font-weight: bold; font-style: italic;font-size:100%;" >-Importància de l'escriptor en el context de la literatura universal.</span><br /><span style="font-style: italic;">Edgar Allan Poe va cultivar tant la narrativa com la poesia i l'assaig, realitzant aportacions originals (això era una llei per a ell) en aquests camps.</span><i style="font-style: italic;"><b><br /><br />- Característiques fonamentals de la seva obra.</b></i><br /><span style="font-style: italic;">Va escriure poesia, novel·la i relats curts. Conegut sobretot pels seu</span><span style="font-style: italic;">s relats de temes fantàstics i d'horror.</span><br /><span style="font-style: italic;">És considerat el pare del conte de terror psicològic i dels relats curts del seu país. Va ser un precursor del relat detectivesc i de la literatura de ciència ficció i renovador de l'anomenada novel·la gòtica.</span><i style="font-style: italic;"><b><br /><br />- A quina part de la producció de Poe (quan va ser escrit?) pertany aquest conte?</b></i><br /><span style="font-style: italic;">No he trobat quan Poe va escriure "el cor delator" , però ho va escriure junt aquestes obres:</span><br /><span style="font-style: italic;">El gat negre, El pou i el pèndol, El cor delator, La caiguda de la Casa Usher, La veritat sobre el cas del senyor Valdemar, L'enterrament prematur, Ligeia, etc.</span><i style="font-style: italic;"><b><br /></b></i><br /><i style="font-style: italic;"><b>- Se'l pot relacionar amb altres autors de la seva època (o d'altres èpoques)?</b></i><br /><span style="font-style: italic;">Se'l considera una gran influència en el simbolisme, dins del gènere poètic, i especialment sobre el seu traductor al francès, el poeta Charles Baudelaire, creador d'aquesta escola a França, no està de més aclarir que aquesta influència va ser estrictament temàtica i no formal.</span><i style="font-style: italic;"><b><br /><br />2.Tema</b></i><br /><span style="font-style: italic;">L'idea o el tema central del cor delator tracta de la bogeria i la obsessió d'un home que estàobsessionat amb l'ull entel·lat d'un avi.</span><br /><span style="font-style: italic;">Mitjançant aquests fets l'història comença a articular-se: L'home protagonista espia cada nit a la seva cambra a l'avi, una nit el protagonista el mata. Al fin</span><span style="font-style: italic;">al del conte l'home després de guardar els membres del cos de l'home per la seva casa es delata davant dels inspectors que tenien un avís.</span><br /><span style="font-style: italic;">El personatge es el narrador intern i observador i està narrat en primera persona.</span><i style="font-style: italic;"><b><br /><br />3.Personatges</b></i><br /><span style="font-style: italic;">Els personatges principals son l'home i el vell. Els personatges s</span><span style="font-style: italic;">ecundaris son els inspectors i el vell.</span><br /><span style="font-style: italic;">El vell tracta com el seu fill al narrador, però aquest té tanta obsessió pel seu ull que vol matar-lo sigui com sigui, pel narrador això no té res de dolent per què com ell diu " no esta boig".</span><br /><span style="font-style: italic;">Al conte hi ha un personatge intern que és l'home i el narrador es observador. La majoria dels personatges son plans (vell, inspectors..), només es rodó el protagonista.</span><i style="font-style: italic;"><b><br /><br />4.Espai</b></i><br /><span style="font-style: italic;">L'acció transcorre a la vivenda del vell concretament a</span><span style="font-style: italic;"> la seva habitació, no donen gens informació sobre el lloc,es pot destacar que el terra era de fusta i que la casa era obscura i tenia les finestres tancades per por dels lladres.</span><i style="font-style: italic;"><b><br /><br />5.Temps</b></i><br /><span style="font-style: italic;">No hi ha cap informació sobre quan està situada l'acció, podríem imaginar-nos que es la mateixa època que la del autor, finals del segle XIX.</span><br /><span style="font-style: italic;">El temps intern on l'acció es desenvolupa es de vuit nits.</span><i style="font-style: italic;"><b><br /><br />6.Estructura</b></i><br /><i style="font-style: italic;"><b><br />Introducció</b></i><br /><span style="font-style: italic;">El conte comença amb un home intentant fent-nos creure que no esta boig.</span><br /><span style="font-style: italic;">Aquest home té una obsessió i es l'ull d'un vell, aquest home esta tan obsessionat amb aquell ull entelat de l'avi que fins i tot l'espia cada nit a la seva ca</span><span style="font-style: italic;">mbra mentres dorm.</span><i style="font-style: italic;"><b><br /><br />Nus</b></i><br /><span style="font-style: italic;">L'octava nit que visita al vell fa un soroll i el vell es desperta, l'home després de que passes una hora il·lumina el vell amb una llanterna, de cop l'home veu que l'ull està obert i mata al vell sense pensar-ho.</span><br /><span style="font-style: italic;">Després del crim per no ser descobert va desmembrar el cadàver i va anar amagant els membres per varies parts de la casa.</span><br /><span style="font-style: italic;">Més tard, la policia arriba amb un avis de denuncia. L'home fa el que pot i es comporta perfectament amb els inspectors i aquests resulten convençuts de que no ha fet res.</span><br /><span style="font-style: italic;">Però aquest comená a escoltar un soroll tan fort que comença a resultar atordit.</span><i style="font-style: italic;"><b><br /><br />Desenllaç</b></i><br /><span style="font-style: italic;">L'home creu que els inspectors es fan el desentesos i que sabe</span><span style="font-style: italic;">n que ha estat ell l'assasí, tanta es la seva locura i tant escolta el seu propi cor bategant que confessa tot el que hi ha fet.<span style="font-weight: bold;"><br /><br /></span></span><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">7.Estil<br /></span><span style="font-style: italic;">Aquest conte es un monòleg a excepció d'unes quantes línies de diàleg on parla el vell.</span><br /><span style="font-style: italic;">La llengua es estàndard amb un registre col·loquial elaborat i literari i amb interpel·lacions al lector.La frase té un període llarg i un ritme lent.</span><br /><span style="font-style: italic;"><span style="font-weight: bold;"><br /></span></span><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">8.Conclusions</span><br /><span style="font-style: italic;">Edgar Allan Poe considerat com un dels pares del terror psicològic fa d'aquest conte un gran relat amb un propòsit que compleix, el de fer esgarrifar al lector.</span><span style="font-style: italic;font-size:100%;" ><br />Les coses que passen a la lectura son molt poques per</span><span style="font-style: italic;font-size:100%;" >ò esta molt be explicat.</span><ul style="text-align: left; font-family: arial;"><p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: bold;"> </p> <p><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bluehydrangeas.files.wordpress.com/2007/02/edgar-allan-poe-1max.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 378px; height: 443px;" src="http://bluehydrangeas.files.wordpress.com/2007/02/edgar-allan-poe-1max.jpg" alt="" border="0" /></a></p><p><span style="font-size:100%;"><br /><br /></span></p> </ul><div style="text-align: center;font-family:arial;"><span style="font-size:100%;"><br /></span></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bluehydrangeas.files.wordpress.com/2007/02/edgar-allan-poe-1max.jpg"></a><p></p>shoutformehttp://www.blogger.com/profile/12590919426308287787noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7347426098729902235.post-71674964754579055492009-04-15T17:55:00.000-07:002009-04-15T17:56:47.100-07:00El cor delator<span style="font-weight: bold; font-style: italic;">Introducció</span><br /><br />El conte comença amb un home intentant fent-nos creure que no esta boig.<br />Aquest home té una obsessió i es l'ull d'un vell, aquest home esta tan obsessionat amb aquell ull entelat de l'avi que fins i tot l'espia cada nit a la seva cambra mentres dorm.<br /><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;"><br />Nus</span><br /><br />L'octava nit que visita al vell fa un soroll i el vell es desperta, l'home després de que passes una hora il·lumina el vell amb una llanterna, de cop l'home veu que l'ull està obert i mata al vell sense pensar-ho.<br />Després del crim per no ser descobert va desmembrar el cadàver i va anar amagant els membres per varies parts de la casa.<br />Més tard, la policia arriba amb un avis de denuncia. L'home fa el que pot i es comporta perfectament amb els inspectors i aquests resulten convençuts de que no ha fet res.<br />Però aquest comená a escoltar un soroll tan fort que comença a resultar atordit.<br /><br /><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Desenllaç</span><br /><br />L'home creu que els inspectors es fan el desentesos i que saben que ha estat ell l'assasí, tanta es la seva locura i tant escolta el seu propi cor bategant que confessa tot el que hi ha fet.shoutformehttp://www.blogger.com/profile/12590919426308287787noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7347426098729902235.post-41076066364900289462009-03-12T18:49:00.000-07:002009-03-12T18:53:39.498-07:00Maria Rosa i La llegenda del cor menjat<span style="font-weight:bold;">1. Un cop ja heu acabat l'obra, trobeu el punt o punts de connexió que lligaria la llegenda medieval amb Maria Rosa d'Àngel Guimerà (escena 9, acte 3), concretament l'escena del banquet de noces.</span><br /><br />A la llegenda del cor menjat Ramon de Cabestany li fa ingerir a una dama el cor del seu estimat marit.<br /><br />Al banquet de noces de Maria Rosa, en Badori fa que beguin el vi que l'Andreu va trepitjar on hi havia sang per culpa de la ferida que es va fer amb l'agulla.<br />La Maria Rosa el beu amb ànsia, ja que es l'obra del seu estimat marit.shoutformehttp://www.blogger.com/profile/12590919426308287787noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7347426098729902235.post-39353098079526576002009-03-12T18:25:00.000-07:002009-03-12T18:49:50.956-07:00Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (12)<span style="font-weight:bold;">Final de l'obra<br /><br />Acte 3 (escenes 7, 8, 9 , 10, 11)<br /><br />Escenari i marc temporal</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 8,9,10 i 11:</span> Dinte d'una casa molt pobra.<br /><span style="font-weight:bold;"><br />Personatges que hi intervenen i caracterització</span><br /><span style="font-weight:bold;"><br />Escena 8:</span> Maria Rosa, Tomasa, Quirze, Marçal, Gepa i Xic.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 9:</span>Tomasa i Badori.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 10:</span> Maria Rosa, Tomasa, Marçal, Badori, Quirze, Gepa, Calau i Xic.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 11:</span> Maria Rosa, Tomasa, Quirze, Marçal, Gepa, Xic, Badori, Calau i Tomasa.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Resum (breu)</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 8: </span>Van cap a l'esglèsia.La Tomasa no va, es queda fent el menjar.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 9:</span> En Marçal i la Maria Rosa son casats. Més tard desprès de dinar s'atipen a vi que ha portat en Badori, però en Marçal s'adona de que el vi que esta bebent era de la collita que va trepitjar l'Andreu, on es va fer mal amb l'agulla i la sang va caure al vi. En Marçal deixa de beure i la Maria Rosa comença a fer-ho. En Gepa insinua que tenia alguna cosa que veure a la mort de l'Andreu.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 10:</span> Maria Rosa fa veure que no estimava l'Andreu de veritat i li diu a en Marçal que ella havia fet moltes coses per aconseguir-lo en canvi ell no. Ell li confesa que va matar al capatàs per demostrar que havia lluitat per ella. Maria Rosa el mata.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 11: </span>Tothom descobreix a en Marçal mort al terra.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Aspectes a destacar</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 8: </span>La Tomasa es queda fent el menjar en comptes d'anar a l'esglèsia, sembla que no li interessi.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 9:</span> El detall d'en Badori portant el vi trepitjat per l'Andreu amb la seva sang.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 10:</span> La manera d'enganyar de la Maria Rosa per fer-li dir que ell va matar el capatàs.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 11: </span>Que la Maria Rosa mati en Marçal amb tot l'odi del món per venjar el seu marit.<br /><br /><span style="font-weight:bold;"><br />1. Assenyaleu i comenteu el moment en què el Marçal pretén humiliar en Badori.</span><br /><br />Quan l'obliga a felicitar-lo pel casament amb la Maria Rosa.<br /><br />"Esculteu tothom que en Badori felicita a... la meva dona"<br /><br /><span style="font-weight:bold;">2. Interpreta aquestes paraules del Badori, just després de felicitar la parella de casats: "Ah! I que duri [la felicitat] fins... fins al dia del judici."</span><br /><br />Fins el dia de la mort d'un dels dos.<br /><span style="font-weight:bold;"><br />Comencen a veure vi i el porró va de boca en boca sense parar... Tant en Gepa com en Badori esperonen el Marçal perquè en begui més. Fins que en Quirze fa la pregunta clau:<br /><br />"Però d'on l'has tret, aquest vi?"</span><br /><span style="font-weight:bold;"><br />3. Explica l'origen i la història d'aquest vi. Amb quina escena anterior de l'obra connecta o es relaciona?</span><br /><br />Era el vi que l'Andreu va trepitjar quan era viu, el mateix dia que la Maria Rosa es va fixar en ell per la broma que li van fer de posar-li una agulla al raïm.<br /><span style="font-weight:bold;"><br /><br />4. Explica de quina manera la Maria Rosa li arrenca la veritat al Marçal.<br /></span><br />La Maria Rosa l'enganya fent veure que lestimava a ell i no al seu marit i que havia fet moltes coses per estar amb ell i que en canvi , ell per ella no. En Marçal al escoltar això li confessa que va matar al capatàs.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Un dels moments culminants d'aquesta escena és quan la luxúria del Marçal i l'odi de la Maria Rosa assoleixen el grau més alt d'intensitat i s'enfronten l'un a l'altre. És un moment de clímax brutal.<br /><br />5. Assenya-la aquest moment concret tot copiant-ne el breu fragment.</span><br /><br />"Aparta't! Vil! Assassino! I estic casada amb tu! I t'he besat! Oh, Mare meva!... A l'Andreu d'aquest tigre l'ha mort!"shoutformehttp://www.blogger.com/profile/12590919426308287787noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7347426098729902235.post-77772404631067109072009-03-12T18:01:00.000-07:002009-03-12T18:24:20.066-07:00Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (11)<span style="font-weight:bold;">Acte 3 (escenes 4, 5 i 6)<br /><br />Escenari i marc temporal</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escenes 4,5,6: </span>Dintre d'una casa molt pobra.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Personatges que hi intervenen i caracterització</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 4: </span>Marçal, Badori, Quirze, Gepa, Calau i Xic.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 5:</span> Maria Rosa, Marçal i Gepa.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 6:</span> Maria Rosa, Marçal i Tomasa.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Resum (breu)</span><br /><span style="font-weight:bold;"><br />Escena 4:</span> La Maria Rosa no apareix. En Quirze i en Marçal parlen sobre la curta història dels dos.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 5:</span> La Maria Rosa té dubtes i sent que esta traïnt l'Andreu casant-se amb en Marçal.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 6: </span>La Maria Rosa pensa en l'Andreu mentre tothom es prepara per el casament.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Aspectes a destacar</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 4:</span> La conversa que tenen en Quirze i en Marçal sobre com es van conèixer, que no té cap sentit amorós per la Maria Rosa.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 5:</span> Segueix sentint el mateix per l'Andreu.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 6:</span> Les prises que té tothom amb la cerimònia i com va de tranquil·la la Maria Rosa.<br /><span style="font-weight:bold;"><br />1. En aquesta escena el Marçal es mostra segur d'ell mateix i desafiant. Hi ha un moment, però, que aquesta solidesa de caràcter trontolla, un moment en què la seva aparent autoritat comença a esquerdar-se, un moment, en definitiva, de feblesa. Assenyala'l.</span><br /><br />"I per què ho havia de sospitar? I...ara que me'n recordo: això seria després de la mort...aquell, l'Andreu. Sinó que un dia com avui un hom no sap lo que s'empesca. Ara és aquí, la Maria Rosa"<br /><span style="font-weight:bold;"><br />2. Àngel Guimerà, un mestre de la representació escènica, fa parlar el Marçal en un doble llenguatge ple de connotacions eròtiques. Assenyala-ho.</span><br /><br />"Jo me la mirava ficant-me per un brut d'esbarzers i de gatoses: me ounxava tot jo, però hi era a propet! I ella al torrent, arremagada de braços, agafava la meva brusa, la meva samarreta...tot; i ho rebregava, i rebregant ho ficava a l'aigua que corria, i ho tornava a treure, posant-hi el sabó, cobrint-lo de bromera, pegant-li el sabó, cobrint-ho, amanyagant-lo, sense adonar-se'n, que si fes pastures. I jo, que bèstia! Hi gosava com si fos dintre!"<br /><br /><span style="font-weight:bold;"><br />1. Assenyala el fragment en què les primeres desconfiances es fan explícites.</span><br /><br />"Dient-lo et lliga amb mi. I perquè no te'n poguessis anar...què no hauria fet, jo! Per arribar a tu he de passar per sobre de tot, de tot! No em perdones tu tot lo que he fet perquè fossis la meva dona?"<br /><br /><span style="font-weight:bold;">2. Fixeu-vos en aquestes paraules de la Maria Rosa:</span><br /><span style="font-weight:bold;"><br />"... m'ha semblat que l'Andreu era al meu davant reptant-me de mala dona! I he arrencat a córrer fugint d'aquella casa i d'ell, que em perseguia!"<br /><br />No trobeu que és com si el seu inconscient li estigués parlant, donant senyals...?, com si l'esperit de l'Andreu desitgés venjar-se del Marçal? La Maria Rosa té intuïcions que no acaba d'entendre encara i que es manifesten en forma de records i d'imatges.<br /></span><br /><span style="font-weight:bold;">Només el Marçal (i nosaltres/el públic!) pot entendre de què es pot arribar a sentir culpable la Maria Rosa. Hi ha una mena de força sobrenatural (l'esperit traït del Marçal, potser?) que neguiteja la Maria Rosa.<br /><br />Què opineu?</span><br /><br />La Maria Rosa sap que el que va a fer no està bé, ella segueix estimant el seu marit encara que sigui mort i sap que si es casa amb en Marçal serà infeliç.<br /><br /><br /><span style="font-weight:bold;">3. Davant de l'estat nerviós de la Maria Rosa, ¿com reacciona en Marçal? Exemplifica-ho.</span><br /><br />Amb ràbia, li fa callar fins i tot.<br /><br />"Marçal: Calla!"<br /><br /><span style="font-weight:bold;">4. ¿Creus que la Maria Rosa s'estima al Marçal? Què diu exactament ella? ¿Creus que l'importa al Marçal els sentiments de la Maria Rosa? Comenta-ho i posa-hi l'exemple més adequat.</span><br /><br />Crec que si que l'estima, encara que sigui molt poc. L'importen els sentiments de la Maria Rosa, sobretot vol que l'estimi.<br /><span style="font-weight:bold;"><br />5. Darrera d'aquestes paraules del Marçal, ¿què creus que s'hi amaga?:</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;">"Per arribar fins a tu he passat per sobre de tot, de tot! No em perdones tu tot lo que he fet perquè fossis la meva dona?..."</span><br /><br />El seu record de haver matat el seu marit, l'Andreu.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">6. I, finalment, ¿de quina manera s'evidencia el pes social de l'església en aquesta escena?</span><br /><br />Quan la Maria Rosa va a l'esglèsia a confessar-se.<br /><br />"Maria Rosa: "Doncs vinc de la rectoria."<br /><span style="font-weight:bold;"><br /><br />1. ¿De quin objecte estem parlant? ¿Quins sentiments desperta aquesta troballa (casual?) en la Maria Rosa?</span><br /><br />Troba una camisa de l'Andreu, li recorda el seu amor incondicional de tots dos...shoutformehttp://www.blogger.com/profile/12590919426308287787noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7347426098729902235.post-86372427733376179402009-03-12T17:51:00.000-07:002009-03-12T17:59:59.850-07:00Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (10)<span style="font-weight:bold;">Escenes 1,2 i 3<br /><br />Escenari i marc temporal<br /><br />Escena 1,2,3 : Dintre d'una casa pobra.<br /><br />Personatges que hi intervenen i caracterització</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 1:</span> Tomasa, Gepa, Quirze, Calau i Xic.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 2: </span>Gepa, Quirze, Calau i Xic<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 3:</span> Quirze, Gepa, Calau, Xic i Badori<br /><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Resum (breu)</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 1:</span> Els treballadors han cobrat.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 2:</span> En Marçal i Maria Rosa es van a casar.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 3:</span> En Badori es l'encarregat de comprar el vi, li fa mal que la Maria Rosa es casi amb en Marçal però ho amaga.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Aspectes a destacar</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 1: </span>El temps que han esperat a cobrar.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 2:</span> Que la Maria Rosa es casi amb en Marçal, sense sentir res, només sentiments contradictoris.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 3: </span>Em fa pena en Badori, es ell el que deuria estar amb la Maria Rosa...shoutformehttp://www.blogger.com/profile/12590919426308287787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7347426098729902235.post-89131191895148304992009-03-12T17:40:00.000-07:002009-03-12T17:51:06.964-07:00Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (9)<span style="font-weight:bold;">Escenes 14 i 15<br /><br />Escenari i marc temporal</span><br /><span style="font-weight:bold;"><br />Escena 14 i 15:</span> Casa d'en Quirze i Tomasa.<br /><br /><span style="font-weight:bold;"><br />Personatges que hi intervenen i caracterització</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 14: </span>Maria Rosa i Marçal.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 15:</span> Maria Rosa, Tomasa, Marçal, Quirze, Badori, Gepa, Calau i Xic.<br /><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Resum (breu)</span><br /><span style="font-weight:bold;"><br />Escena 14:</span> Marçal fingeix estar ferit i entra a la cambra de Maria Rosa, ella el creu i li diu que l'estima per que creu que es morirà. Desprès la Maria Rosa descobreix que es mentida.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 15:</span> Tots van a la cambra i veuen a en Marçal amb ella. <br />En Marçal diu que la Maria Rosa li ha dit que l'estimava i la Maria Rosa diu que no es veritat.<br /><span style="font-weight:bold;"><br />Aspectes a destacar</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 14:</span> La desesperació que arriba a tenir en Marçal per arribar a fingir que estaba ferit per que la Maria Ros es preocupés. <br /><span style="font-weight:bold;">Escena 15:</span> Com li diu a tothom el que la Maria Rosa li ha confesat, els seus sentiments que no se sap si son reals o irreals.<br /><br /><br /><span style="font-weight:bold;">1. No trobeu estranya la reacció del Quirze, germà de la Maria Rosa? Penseu-hi i proposeu un altre curs dels esdeveniments o una altra reacció del Quirze que resulti potser més versemblant. </span><br /><br />Si, es com si no confiés en la seva germana de cop i volta.shoutformehttp://www.blogger.com/profile/12590919426308287787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7347426098729902235.post-51950335130722143702009-03-12T17:17:00.000-07:002009-03-12T17:39:35.221-07:00Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (8)<span style="font-weight:bold;">Escenes 10,11,12 i 13<br /><br />Escenari i marc temporal</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escenes 10,11,12 i 13:</span> Casa d'en Quirze i la Tomasa.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Personatges que hi intervenen i caracterització</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 10:</span> Maria Rosa, Tomasa, Quirze, Badori, Calau i Marçal<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 11: </span>Maria Rosa, Tomasa, Marçal, Badori, Quirze, Calau, Gepa, Xic i els treballadors<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 12:</span> Maria Rosa, Quirze, Tomasa i Gepa<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 13:</span> Maria Rosa<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Resum (breu)</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 10: </span>En Badori i en Marçal volen expulsar-se l'un a la'altre, creant així una gran baralla.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 11: </span>Es barallen en Badori i en Marçal. Maria Rosa li diu a en Marçal que prefereix a en Badori abans que a ell, Marçal perd els nervis i vol acabar amb els dos.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 12:</span> En Marçal està ple d'odi i la Maria Rosa li té por, a ella li agrada en Badori i per això en Marçal vol acabar amb els dos.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 13:</span> La Maria Rosa se sent malament per la baralla entre en Badori i en Marçal, pero ella no estima a en Marçal encara que estigui preocupada per si li passa qualsevol cosa a la baralla.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Aspectes a destacar<br /><br />Escena 10:</span> Una altra vegada destaco l'odi increible que li té en Marçal a en Badori, que fins i tot ho vol fora del treball.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 11:</span> La contestació de la Maria Rosa, de que prefereix a en Badori que a en Marçal, penso que s'ha passat i desencadena una baralla molt més forta.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 12:</span> El que en Marçal vulgui matar a tots dos.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 13:</span> La confusió de sentiments de la Maria Rosa, que té por per si li passa qualsevol cosa pero que li te fàstic al mateix temps i no el vol com a marit.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 10</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;">1. En Marçal, a més de possessiu, es comporta de forma autoritària. Exemplifica-ho.</span><br /><br />"De passar a prop d'ella; de mirar-te-la i tot, que jo te'n privo!"<br /><span style="font-weight:bold;"><br />2. Aquesta escena reprodueix una situació de tensió creixent entre en Badori i en Marçal que desemboca en...?</span><br /><br />Desemboca en una baralla per la Maria Rosa.<br /><span style="font-weight:bold;"><br />Escena 11<br /><br />3. En un moment de tensió màxima entre la Maria Rosa i en Marçal, l'acció apunta clarament una resolució del conflicte tràgica, tot i que encara indefinida per tal de mantenir la incertesa i el suspens. Reprodueix-ne el fragment.</span><br /><br />"Marçal: Ara sí que has firmat la seva sentència! O potser la teva!"<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 12<br /><br />4. Què sembla que li amagui la Maria Rosa al Marçal...?</span><br /><br />Que sent alguna cosa pel Badori.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 13<br /><br />Monòleg curt de la Maria Rosa.<br /><br />5. De què se sent culpable la Maria Rosa? Creus que té raons per sentir-s'hi? Justifica la resposta.</span> <br /><br />Es sent culpable de ser la que ha desembocat la baralla entre en Badori i en Marçal, si té raons per sentir-s'hi així ja que a en Marçal li va dir que preferia a en Badori abans que a ell i això desencadena una ràbia descontrolada, i ella ho sabia.shoutformehttp://www.blogger.com/profile/12590919426308287787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7347426098729902235.post-67982139762172532452009-03-12T16:54:00.000-07:002009-03-12T17:17:26.931-07:00Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (7)Escena 6,7,8 i 9<br /><span style="font-weight:bold;"><br />Escenari i marc temporal</span><br /><br />Escena 6,7,8,9: Els fets dels quatre capitols passen a la casa d'en Quirze i la Tomasa<br /><span style="font-weight:bold;"><br />Personatges que hi intervenen i caracterització</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 6: </span>Marçal, Quirze i la Tomasa.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 7:</span> Quirze i Maria Rosa.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 8:</span> Maria Rosa, Quirze i la Tomasa.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 9: </span>Maria Rosa, Quirze, Tomasa, Badori i Calau.<br /><span style="font-weight:bold;"><br />Resum (breu)<br /><br />Escena 6:</span> En Marçal comença a estar obsés per la Maria Rosa i molt gelós pel Badori, el qual la Maria Rosa no rebutja.<br /><span style="font-weight:bold;"><br />Escena 7: </span>La Maria Rosa es vol anar del poble, el seu germà Quirze li dona diners i li facilita el viatje.<br /><span style="font-weight:bold;"><br />Escena 8: </span>Vol fugir del poble i es sent lliure, vol escapar d'en Marçal i no veure'l mai més.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 9: </span>La Maria Rosa té tot preparat per anarse'n del pobel el més aviat possible.<br />Badori li confesa que sent alguna cosa per ella i la Tomasa al igual que el seu marit ,li dona diners també.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Aspectes a destacar<br /><br />Escena 6: </span>La rabia que li té en Marçal a en Badori, i la possesivitat que té amb la Maria Rosa.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 7: </span>L'amor que li té el seu germà Quirze a la seva germana, ja que li ajuda a escapar.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 8: </span>Les ganes de començar de nou de la Maria Rosa, desprès de tot el que li ha passat es admirable que tingui ganes de viure de nou.<br /><span style="font-weight:bold;"><br />Escena 9: </span>Que la Tomasa li ajudi donant-li diners em sorpren, ja que sempre he pensat que la Tomasa no l'estimava a la Maria Rosa.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">1. En Marçal té remordiments. Copia el fragment que ho il·lustra.<br /></span><br />"Potser sí que li vaig perdre el marit perquè ara en vinguès un altre... a arreplegar la meva feina! Perquè en Badori la vol, i ella no fuig de'n Badori com fuig de mi, no! Mes ell s'hi acosta rialler, sense corcó aquí dintre! I jo, qunat estic sol, i penso en la Maria Rosa, tinc de veure davant al capatàs mort i a l'Andreu mort!..."<br /><br /><br />2. Hi ha més d'un motiu per pensar que en Marçal és una persona possessiva i, fins i tot, violenta. Copia el fragment on aquest aspecte es manifesta amb especial virulència.<br /><br />"Ella no m'ha volgut a les bones; ja em voldrà...d'altra manera!..."<br /><br />1. En Quirze, el germà de la Maria Rosa, assenyala que hi ha un punt en comú entre la Maria Rosa i la seva mare. A què es refereix? Copia'n el fragment. Potser això ens dóna pistes per entendre millor com es desenvoluparà la trama.<br /><br /><br />"Deia que el pare no l'estimava, i jo no vaig veure mai que li paguès, mai! Ara tu t'hi sembles: a la pobra dona. Mai no havia reparat que t'hi semblessis tant!..."<br /><br />La mare de la Maria Rosa estava malament i sofria en silenci per que el seu marit ja no sentia res per ella.shoutformehttp://www.blogger.com/profile/12590919426308287787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7347426098729902235.post-7526754017327055792009-03-11T11:17:00.001-07:002009-03-11T12:32:31.243-07:00Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (6) Post del professor<span style="font-weight:bold;">Escena 1,2,3,4 i 5</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escenari i marc temporal</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 1:</span> Dintre d'una casa molt pobre.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 2:</span> Casa de la Tomasa i en Quirze.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 3: </span>Casa del Quirze i la Tomasa.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 4:</span> Son a la casa d’en Quirze i la Tomasa<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 5:</span> Casa de la Tomasa i d'en Quirze.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Personatges que hi intervenen i caracterització</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 1: </span>Quirze i Tomasa<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 2:</span> Maria Rosa i Quirze.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 3:</span> Quirze, Tomasa, Gepa, Calau, Xic i Marçal.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 4:</span> Maria Rosa, Marçal, Badori, Quirze, Gepa, Calau i els treballadors.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena 5: </span>Maria Rosa i Marçal.<br /><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Resum (breu)</span><br /><span style="font-weight:bold;"><br />Escena 1: </span>La Maria Rosa esta malalta al llit recordant el seu marit.<br />En Marçal li confesa el seu amor per ella.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 2:</span> Maria Rosa fuig d'en Marçal, es vol anar cap altre lloc.<br />No vol tornar a casar-se i menys amb en Marçal, vol estar amb l'Andreu sempre encara que sigui mort.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 3: </span>Tots els treballadors fan una reunió per el retard de les quinzenes.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 4:</span> Volen escriure una carta als contractistes i criden la Maria Rosa.<br />Quan s'adona de la presència d'en Marçal vol fugir i es nega a escriure la carta, al final la convencen i escriu la carta amb el Marçal a soles.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 5:</span> La Maria Rosa i en Marçal es queden sols al menjador i ell torna a dir-li el que sent.<br />Al final de tot la Maria Rosa diu una frase on es veu reflectada una petita atracció cap a en Marçal.<br /><br /><span style="font-weight:bold;"><br />Aspectes a destacar.<br /></span><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 1:</span> L'incomprensió de la Tomasa a la situació que esta vivint Maria Rosa...<br />Li dona molt poca importància a la mort de l'Andreu.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 2:</span> Em sorpren que la Maria Rosa prengui la decisió de que no es casarà per l'amor al seu marit.<br /><span style="font-weight:bold;"><br />Escena 3:</span> La manera en que els homes expulsen les dones de la reunió, el menyspreu que fins i tot tanquen a la Tomasa en una habitació.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 4:</span> En destaco com la Maria Rosa vol fugir quan arriba en Marçal.<br /><span style="font-weight:bold;"><br />Escena 5: </span>Cal destacar quan en Marçal li diu "Però encara t'enrecordes de l'Andreu?", es pensa que el dolor s'envá en res i la mort d'un estimat sempre queda present.<br /><span style="font-weight:bold;"><br /><br />1. Podríeu explicar o justificar d'alguna manera els contradictoris sentiments de la Maria Rosa?</span><br /><br />El seu marit es mort pero ella el segueix estimant. Pero tal i com he dit es mort i existeixen mes homes al món, com en Marçal que a més la busca i rebusca sempre, a vegades es inevitable sentir coses que no vols sentir.<br /><span style="font-weight:bold;"><br />2. Podríeu justificar el comportament d'en Marçal? Deixant de banda que no ha jugat net... Creieu que l'amor ho justifica tot? Potser l'amor té un punt d'irracionalitat i de bogeria que es fa difícil de controlar? Com veieu el comportament d'en Marçal especialment a l'escena 5?</span><br /><br />No, l'amor no ho justifica tot. Al contrari, si ha sigut capaç de matar el seu marit simplement per casar-se amb ella, imaginem que farà si algun home es fa el seu amic.<br />Jo crec que en Marçal es una mica pessat, sempre derrera de la Maria Rosa...shoutformehttp://www.blogger.com/profile/12590919426308287787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7347426098729902235.post-52543768120907620072009-03-11T05:34:00.000-07:002009-03-11T05:53:01.906-07:00Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (5)<span style="font-weight:bold;">Escenes 13 i 14 (final de l'acte I)<br /></span><br /><span style="font-weight:bold;">Escenari i marc temporal</span><br /><br />L'escena on té lloc els esdeveniments és el mateix de sempre.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Personatges que hi intervenen i caracterització</span><br /><br />Tomasa, Quirze, Badori, Gepa, Calau, Xic i Marçal.<br /><br />Maria Rosa i Quirze son germans.<br /><span style="font-weight:bold;"><br />Resum (breu)</span><br /><span style="font-weight:bold;"><br />Escena 13:</span> Arriba una carta de Ceuta, però l'única que en sap de llegir es la Maria Rosa.<br />Els seus amics l'amaguen per si alo millor son males noticies.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 14:</span> La Maria Rosa al fi llegeix la carta i son males noticies, l'Andreu ha mort.<br /><span style="font-weight:bold;"><br />Aspectes a destacar</span><br /><span style="font-weight:bold;"><br />Escena 13:</span> Em crida l'atenció com l'enganyen amb la carta.<br />"Maria Rosa: De qui és aquesta carta?, Quirze: És per mi<br /><span style="font-weight:bold;"><br />Escena 14: </span>Em sorprèn l'actuació d'en Gepa quan saben de la mort de l'Andreu:<br />"Gepa:Marçal: Es mort ,l'Andreu.Ara tu a cobrar".<br />Es com si sàpigues que ell ha sigut l'assassí.shoutformehttp://www.blogger.com/profile/12590919426308287787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7347426098729902235.post-17471011297451962012009-03-09T04:48:00.000-07:002009-03-11T05:33:53.532-07:00Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (4)<span style="font-weight: bold;">Escenes X,XI,XII</span><br /><span style="font-weight: bold;"><br />Escenari i marc temporal</span><br /><br />L'escena on té lloc els esdeveniments és el mateix de sempre.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Personatges que hi intervenen i caracterització</span><br /><span style="font-weight: bold;"><br />Escena X:</span> Maria Rosa, Gepa, Badori i Calau.<br /><span style="font-weight: bold;">Escena XI:</span> Maria Rosa, Tomasa, Gepa, Calau, Badori i Quirze<br /><span style="font-weight: bold;">Escena XII:</span> Tomasa, Quirze, Badori, Gepa, Calau i Xic<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Resum (breu)<br /></span><br /><span style="font-weight: bold;">Escena X:</span> En Badori coneixia l'Andreu i la Maria Rosa li explica l'història de com es van conèixer i com li va demanar matrimoni.<br /><span style="font-weight: bold;">Escena XI:</span> La Tomasa l'insinua a en Quirze tenir fills.<br /><span style="font-weight: bold;">Escena XII:</span> Reben una carta de l'Andreu i com no saben llegir, no la poden llegir i l'unica que en sap es la Maria Rosa però no volen que sàpiga res d'ell.<br /><span style="font-weight: bold;"><br />Aspectes a destacar</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;">Escena X:</span> Em crida l'atenció quan li posen una agulla al cabàs on l'Andreu està trepitjant, em fa una mica de fàstic per què es barreja amb el vi que surt del raïm.<br /><span style="font-weight: bold;">Escena XI:</span> Em sorprèn que la Tomasa i en Quirze no tinguin fills encara, ja que en aquella època la gent tenia fills molt ràpid.<br /><span style="font-weight: bold;">Escena XII:</span> M'impacta l'analfabetisme que hi havia, com per exemple no saber escriure etc...<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold;">Escena 10</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;">1. La Maria Rosa fa referència a la verema, però... què és la verema?</span><br /><br />La verema és la recol·lecció o collita del raïm per la producció del vi.<br /><br /><span style="font-weight: bold;"><br />Escena 11<br /><br />1. D'aquesta escena, ¿què podem deduir de la relació entre el capatàs i els treballadors?</span><br /><br />La relació entre el capatàs i els treballadors es nul·la, la comunicació es casi inexistent, fins i tot la paga es retrasa.<br /><span style="font-weight: bold;"><br />Escena 12<br /><br />1. Arriba una carta. Tots els treballadors es concentren al voltant del Quirze que s'esforça per obrir-la, però sembla que no se'n surt... La carta passa de mà en mà, però no acaba de ser llegida, creix l'expectació... ¿Què en podem deduir sobre la for<br />mació dels treballadors?</span><br /><br />Que no saben ni llegir ni escriure, son analfabets.<br />L'analfabetisme era normal en la gent treballadora de fa molt de temps.shoutformehttp://www.blogger.com/profile/12590919426308287787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7347426098729902235.post-64372215642275126632009-03-09T04:35:00.000-07:002009-03-09T04:48:09.807-07:00Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (3)<span style="font-weight:bold;">Escenes VII,VIII,IX</span><br /><span style="font-weight:bold;"><br />Escenari i marc temporal</span><br /><br />L'escena passa al mateix lloc de sempre.<br /><span style="font-weight:bold;"><br />Personatges que hi intervenen i caracterització</span><br /><span style="font-weight:bold;"><br />Escena VII:</span> Marçal<br /><span style="font-weight:bold;">Escena VIII: </span>Badori i Calau<br /><span style="font-weight:bold;">Escena IX:</span> Badori, Calau i Gepa<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Resum (breu)</span><br /><span style="font-weight:bold;"><br />Escena VII:</span> Es un monòleg d'en Marçal.Es descobreix com l'autor de la mort del capatàs.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena VIII:</span> Calau estalvia diners per quan es casi.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena IX:</span> En Badori comença a treballar, no el pagaran fins d'aqui a 15 dies.<br />I en Badori paga amb tabaco a en Gepa.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Aspectes a destacar</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;"><br />Escena VII:</span> Quan al monòleg es veu a en Marçal fent l'acció de clavar un ganivet.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena VIII:</span> Que en Calau estalvii diners per la seva boda i encara no tingui nuvia.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena IX:</span> La manera de pagar que te a en Gepa, amb tabac. I la marca d'aquest, "pipo" es graciós.shoutformehttp://www.blogger.com/profile/12590919426308287787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7347426098729902235.post-72546977171105571692009-02-27T02:15:00.000-08:002009-03-09T04:34:44.162-07:00Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (2)Escenes IV,V,VI<br /><br /><strong>Escenari i marc temporal</strong><br /><br />Al mateix lloc, a la carretera.<br /><br /><strong>Personatges que hi intervenen i caracterització</strong><br /><br /><strong>Escena IV:</strong> Maria Rosa, Tomasa, Marçal, Gepa, Quirze i Badori.<br /><strong>Escena V:</strong> Tomasa, Marçal, Quirze, Gepa, Badori, Calau, Maria Rosa.<br /><strong>Escena VI:</strong> Maria Rosa i Marçal.<br /><br /><strong>Resum (breu)</strong><br /><br /><strong>Escena IV:</strong> Maria Rosa explica com va ser la nit que van culpar l'Andreu de ser l'assasí i el defendeix.<br /><strong>Escena V: </strong>Els treballadors estan esperant que els hi paguin, també tenen nova informació de l'Andreu que no li han dit a la Maria Rosa, que l'Andreu està malalt.<br /><strong>Escena VI:</strong> Marçal li diu a Maria Rosa que té que oblidar l'Andreu , per que ja no es la dona feliç d'abans, ella li diu que no es fiqui a la seva vida i que no es preocupi per ella.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Aspectes a destacar</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena IV:</span> La manera de culpar que tenen a la gent, sense probes d'ADN ni res...Només es deixaven portar per les probes trobades sense cap estudi cientific.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena V: </span>Cal destacar que paguen quan volen als treballadors i molts pocs diners.<br /><span style="font-weight:bold;">Escena VI:</span> Cal destacar la manera en que Marçal vol que la Maria Rosa oblidi a l'Andreu.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 4</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;">1. Amb quins arguments Maria Rosa defensa la innocència del seu marit Andreu?</span><br /><br />Maria Rosa diu que el seu marit havia passat la nit amb ella, al seu costat i que no havia pogut cometre aquest crim.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">2. Destaca el moment de l'escena que et resulti més dramàtic i comenta'l.</span><br /><br />Quan explica que l'Andreu li deia, "Maria Rosa, jo no he sigut! No t'ho creguis".<br />Ella cau abatuda al terra i plora desconsoladament.<br /><br /><span style="font-weight:bold;"><br />3. Per què totes les sospites recauen sobre l'Andreu? Creus que va ser efectivament ell l'assassí del capatàs?</span><br /><br />Les sospites recauen en ell degut al ganivet ple de sang que hi havia a casa seva.<br />No, crec que pot ser qualsevol treballador enfadat de la carretera, degut a l'espera interminable dels diners.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">4. Al final de l'escena hi ha una anticipació dels fets, com un avançament d'esdeveniments futurs. Indica-ho i comenta-ho.</span><br /><br />"Ah, si jo descobrís qui va matar el capatàs, i ha perdut a l'Andreu..."<br />Anticipa el descobriment de l'assasí del capatàs.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Escena 5</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;"><br />1. Quin personatge apareix en aquesta escena i quina és la seva funció?</span><br /><br />Surt en Calau, la seva funció es queixar-se de l'espera del pagament.<br /><span style="font-weight:bold;"><br />Escena 6</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;">1. En aquesta escena assistim al diàleg entre la Maria Rosa i en Marçal. En Marçal és un dels amics més propers de l'Andreu. Quina actitud adopta en Marçal davant la desesperació de la Maria Rosa?</span><br /><br />Li diu que no hi vagi a Ceuta que no servirá de res.<br />"A on vols anar? A Ceuta? Ja saps lo que dius? Si fins hi ha la mar que te'n priva, dona"<br /><br /><br /><span style="font-weight:bold;">2. Trobes que hi ha alguna cosa (actitud, comportament, paraules...) en Marçal que ens doni a entendre que potser sent "alguna cosa més" per la Maria Rosa. Assenyala-ho i comenta-ho.</span><br /><br />"Mana'm lo que vulguis; fins lo més impossible, fins la vida que em demanesis, per tu ,Maria Rosa, per tu la perdria"<br /><br />Es veu que està enamorat, ja que perdre la vida només es faria per una persona molt estimada, i ell li diu que la perdria per ella.shoutformehttp://www.blogger.com/profile/12590919426308287787noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7347426098729902235.post-46749120982472493792009-02-27T01:42:00.000-08:002009-02-27T02:14:37.993-08:00Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (1)<strong>ESCENA I</strong><br /><br /><strong>Escenari i marc temporal.</strong><br />Al mig una carretera, al costat la porta d'una casa pobra i l'altre costat l'entrada d'un camí.<br /><br /><strong>Personatges que hi intervenen i caracterització</strong><br /><br />-Gepa: Treballa a la carretera. El diuen Gepa ja que el seu fill es deia així, desgraciadament el seu fill va morir.<br />-Badori: És un home molt pobre i està buscant treball.<br /><br /><strong><br />Resum (breu)</strong><br /><br />En Gepa i en Badori estan asseguts menjant.En Badori li pregunta que si li donarien treball a la carretera i en Gepa li explica el significat del seu nom.<br /><br /><br /><strong>Aspectes a destacar </strong><br />Cal destacar la pobressa de l'època ja que en Badori està mort de fam i en Gepa comparteix el seu menjar amb ell.<br /><br /><br /><strong>ESCENA II</strong><br /><br /><strong><br />Escenari i marc temporal</strong><br /><br />Ens situem al mateix lloc, la carretera.<br /><br /><strong>Personatges que hi intervenen i caracterització</strong><br /><br />Tomasa, Quirze, Gepa i Badori.<br /><br /><strong>Resum (breu)</strong><br /><br />Gepa i Tomasa s'estan barallant, Tomasa cau al terra arrenquen a riure i s'acaba la baralla.Començen a parlar sobre si hauria noticies de l'Andreu, també sobre Maria Rosa i sobre les intencions d'en Marçal.<br /><br /><strong>Aspectes a destacar</strong><br /><br />Cal destacar la "malicia" que li te la Tomasa a la Maria Rosa, per com parla d'ella.<br /><br /><br /><strong>ESCENA III</strong><br /><br /><strong>Escenari i marc temporal</strong><br /><br />Ens situem al mateix lloc.<br /><br /><strong>Personatges que hi intervenen i caracterització</strong><br /><br />Tomasa, Quirze, Gepa, Badori i la Maria Rosa.<br /><br /><strong>Resum (breu)</strong><br /><br />Parlen sobre la mort del capatàs i sobre l'implicació de l'Andreu a la seva mort,<br />Marçal diu que es l'assasí i que hi ha probes evidents.<br /><br /><strong>Aspectes a destacar</strong><br /><br />La manera en que Marçal acusa l'Andreu crida l'atenció, ja que eren amics.shoutformehttp://www.blogger.com/profile/12590919426308287787noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7347426098729902235.post-15270843220846301942009-01-30T01:50:00.000-08:002009-02-05T00:54:14.440-08:00Àngel Guimerà. Biografia i obra<a href="http://literaturacatalanasalvi.blogspot.com/2009/01/ngel-guimer-bio-i-obra.html"><br />Post del professor</a><br /><br /><strong>ACTIVITATS</strong><br /><br /><strong>1. (Internet). Explica breument els moviments literaris del Romanticisme, Realisme i Naturalisme. Penseu que només tenint clars els conceptes a l'entorn de la vida i de la naturalesa humana que proposen aquests moviments podrem entendre i analitzar amb encert l'obra del nostre autor i en concret Maria Rosa.</strong><br />Romanticisme:<br /><br />El Romanticisme com a moviment cultural i polític s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El podríem veure com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment.<br />És una manera de sentir i concebre la naturalesa, la vida i l'home mateix.<br /><br />Realisme:<br />El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. Si bé la majoria d'obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l'art abstracte), el realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Per això com a moviment autònom se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura com en la literatura..<br /><br />Naturalisme:<br />El naturalisme va ser un moviment que es va donar a finals del segle XIX en la literatura i en menor mesura a les altres arts. <br />Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que es una evolució del realisme. Inclou aspectes de l'entorn que fins al moment no havien aparegut a les obres artístiques, classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals... Regna la crítica social amb un aire bastant pessimista. Els principals protagonistes pertanyen al proletariat.<br /><br /><br /><strong>2. Quin és el sistema econòmic que acaba triomfant al segle XIX?</strong><br /><br />El sistema econòmic que triomfa al segle XIX es el capitalisme.<br /><br /><strong>3. Explica què entens per capitalisme, sense haver-ho de consultar enlloc.</strong><br /><br />El capitalisme és un sistema econòmic en què regna la propietat privada.<br /><br /><strong>4. Fes una llista de paraules que evoquin la idea de romanticisme.</strong><br /><br /><br /><br /><strong>5. Què és la Renaixença i quin és el seu principal objectiu cultural?</strong><br /><br />La Renaixença és un moviment cultural català del segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (període anomenat genèricament Decadència). És paral·lel a altres similars, com el Rexurdimento galego.<br /><br /><strong><br />6. Quines dues línies temàtiques fonamentals segueix el teatre del XIX?</strong><br /><br /><br /><strong>7. Data i lloc de naixement d'Àngel Guimerà?</strong><br /><br />Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 <br /><br /><br /><strong>8. Segur que has llegit alguna obra de l'autor. Comenta-la breument i digues què t'ha semblat.</strong><br /><br /><br /><strong>9. De quin diari va arribar a ser director Guimerà?</strong><br /><br />Va ser director del diari "La Renaixensa" <br /><br /><strong>10. Per quina problemàtica social Guimerà se sentia especialment sensibilitzat?</strong><br /><br />Amb el moviment catalanista i el moviment obrer.<br /><br /><strong>11. Esmenta els principals trets definidors de la seva obra. </strong><br /><br />Son obres basades en conflictes personals entre el personatges i entre el personatge principal i la seva situació.<br />Son obres que es basen en la realitat contemporànea amb l'intenció de fer una critica social.<br />Els personatges tenen uns trets psicològics molt marcats, arquetipics, plans amb poca profunditat psicològica.<br />És un tipus de teatre popular dirigit al gran públic i pensat per tenir éxit a les taquilles.<br />Les obres d'Angel Guimerà acaben en tragèdia.<br /><br /><br /><br /><a href="http://www.grec.com/hiperenc/gran/FOTO/FG002127.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 271px; height: 370px;" src="http://www.grec.com/hiperenc/gran/FOTO/FG002127.JPG" border="0" alt="" /></a>shoutformehttp://www.blogger.com/profile/12590919426308287787noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7347426098729902235.post-78374616642596707952009-01-24T09:37:00.000-08:002009-01-26T03:28:32.042-08:00Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Exercici de comparació (3)<a href="http://literaturacatalanasalvi.blogspot.com/2009/01/joan-oliver-all-que-tal-vegada-exercici.html">Post del professor</a><br /><br /><span style="font-weight:bold;">ACTIVITATS</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Què hi diu la Bíblia? Per quins motius Caïm consuma el fraticidi segons les Sagrades escriptures? </span><br /><br />Abel tenia era pastor d'ovelles i Caïm cultivava la terra. Un di Abel li va fer una ofrena a Jahvè i aquest la va acceptar, en canvi no va acceptar l'ofrena de Caïm.<br />Caïm es va indignar tant fins al punt de matar al seu germà.<br />Jahvè li va preguntar on era Abel i va contestar que no ho sabia, Jhavè li va dir que sabia que l'havia matat i que el seu càstig seria que la terra mai més seria fèrtil, i qui el matés seria venjat 7 vegades.<br /><br /><br /><span style="font-weight:bold;"><br />I què hi diu la versió de Joan Oliver en Allò que tal vegada s'esdevingué? Explica quines són les circumstàncies que impulsen Caïm a matar el seu germà Abel.</span><br /><br />A la versió de Joan Oliver es tot completament diferent, el motiu del fraticidi es per amor , per Nara.<br />Tots dos l'estimen i Adam que li dona més suport a Abel i la casa amb ell...<br />aixó torna boig a Caïm i mata el seu germà.<br />Jahvè el castiga fent-li fora i el casa amb Nara per que comencin una nova generació.shoutformehttp://www.blogger.com/profile/12590919426308287787noreply@blogger.com1